Cerca

El públic del concert d’Amaral al festival Cruïlla / Jordi Borràs – ACN

Investigació

Quins són els festivals que reben més diners públics?

50 festivals de Catalunya s'han endut 56,6 milions d'euros en subvencions els darrers 10 anys, i el 48% s'ha concentrat en 5 promotores

19/07/2024 | 06:00

La Generalitat, les diputacions catalanes, els grans ajuntaments i el Ministeri de Cultura han subvencionat els darrers 10 anys centenars d’esdeveniments de música en viu. Quins són els festivals catalans més subvencionats i quines empreses els gestionen?

Els 50 festivals principals de Catalunya s’han endut un import de més de 56,6 milions d’euros en ajudes públiques entre el 2014 i el 2023, i el 48% d’aquestes s’ha concentrat en cinc grans promotores. La primera del rànquing és The Project, organitzadora del Festival de la Porta Ferrada, del Festival de Jazz de Barcelona i del Guitar BCN, entre d’altres. The Project ha rebut només per aquests tres esdeveniments un total de 8,7 milions d’euros.

La segona empresa del podi és Promo Arts Music, que, tal com ha revelat CRÍTIC, ha sumat 7,1 milions d’euros en 10 anys pels festivals Acústica, de Figueres; Sons del Món, de Roses, i Strenes, de Girona. La tercera és Advanced Music, organitzadora d’un únic festival a Catalunya, el Sónar. La quarta és Barcelona Events Musicals, organitzadora del festival Cruïlla, que en els dos darrers anys ha inaugurat franquícies al Penedès, a la Terra Alta, al Baix Segre i a les Terres de l’Ebre. La cinquena empresa és el Primavera Sound. CRÍTIC ha tingut accés a aquestes dades a partir d’una bateria de peticions de dret d’accés a la informació pública mitjançant la Llei de transparència.

L'estudi que publiquem avui se centra en el període 2014-2023. Inclou, per tant, l'època de pandèmia en què es van mantenir i fins i tot incrementar els ajuts a alguns festivals. Les subvencions i conveni subjectes a estudi han estat les que concedeix la Generalitat de Catalunya a través, gairebé sempre, de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), de les diputacions provincials, dels grans ajuntaments i del Govern espanyol a través de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM). No s'hi inclouen aportacions més modestes de consells comarcals i de petits ajuntaments, així com l'estalvi que pugui suposar la cessió d'espais, d'infraestructures i de serveis gratuïts com ara la neteja o la seguretat.

Sónar i Porta Ferrada, els festivals amb més suport públic

Sónar i Porta Ferrada són els festivals amb més suport públic i els únics que han rebut més de 5 milions d'euros en la darrera dècada: 5.685.551 euros ha sumat la mostra barcelonina de sons electrònics, i 5.310.957 euros, el festival de Sant Feliu de Guíxols. El tercer és el Primavera Sound, amb 3.662.731 euros. Tanquen el top 5 Acústica, de Figueres (3.271.981 euros), i Cruïlla Barcelona (3.069.765 euros). D'aquests cinc festivals, l'únic que té el gruix de la programació gratuïta és Acústica. En el gràfic següent podeu veure els 25 esdeveniments més subvencionats de Catalunya.

Els tres primers festivals de la llista manegen pressupostos tan voluminosos que l'aportació pública significa un percentatge poc significatiu del total. L'any 2023, Sónar va treballar amb un pressupost de 10,35 milions d'euros, el de la Porta Ferrada va ser de 20 milions, i el de Primavera Sound va arribar als 65 milions per a la seva edició doble. Per tant, els ajuts públics rebuts aquell any van suposar un 5,41%, un 2,45% i un 0,31%, respectivament.

Sónar i Primavera són els festivals que convoquen més públic, i les aportacions es destinen a fires professionals

Per posar-ho en context, el mateix 2023 el macrofestival madrileny Mad Cool va rebre 2,5 milions d'euros en subvencions, que van significar el 10% del seu pressupost. Alguns anys, les subvencions que sostenen el macrofestival basc Bilbao BBK Live han arribat a cobrir el 15% i fins i tot el 25% del pressupost global.

Cal assenyalar també que Sónar i Primavera Sound són els festivals catalans que convoquen més quantitat de públic i que, en tots dos casos, bona part de les aportacions públiques han estat destinades a les fires Sónar+D i Primavera Pro. També cal recordar, però, que l'any 2019 Sónar i Primavera Sound van vendre una part de les seves empreses a dos fons inversors nord-americans.

Assistents al festival Cruïlla de 2024 a Barcelona / Jordi Borràs/ACN

Les empreses que reben més subvencions

L'empresa del sector dels festivals musicals que més diners públics ha rebut en la darrera dècada és The Project, organitzadora del Festival de Jazz de Barcelona, del Festival de la Porta Ferrada i del Guitar BCN, entre d'altres. Només per aquests tres cicles, amb artistes principalment estrangers, la promotora barcelonina ha rebut 8.473.101 euros, tot i que des del 2020 els ajuts a la mostra de Sant Feliu de Guíxols han anat a parar a Living Live, una empresa paral·lela dels socis de The Project. Fundada el 1988 per Tito Ramoneda i Joan Roselló, The Project és una de les principals promotores de concerts del país.

El segon lloc l'ocupa la promotora gironina Promo Arts Music, organitzadora dels festivals Acústica (Figueres), Sons del Món (Roses) i Strenes (Girona), on el gruix de la programació són artistes catalans. Els 7.121.531 euros rebuts superen en gairebé un milió i mig d'euros els 5.685.551 que suma la tercera empresa de la llista: la promotora del festival Sónar Advanced Music.

Barcelona Events Musicals, organitzadora de Cruïlla, supera els 4,1 milions d'euros d'ajuts públics

Barcelona Events Musicals, l'empresa organitzadora del festival Cruïlla, supera els 4,1 milions d'euros d'ajuts públics rebuts entre el 2014 i el 2023. Cal assenyalar, però, que 1,1 d'aquests milions han estat per a edicions territorials de Cruïlla i han arribat, principalment, gràcies a la línia d'ajuts a espectacles d'arts en viu en esdeveniments d'interès agroturístic.

En els darrers cinc anys, la collita de subvencions de Barcelona Events Musicals ha estat de les més profitoses del gremi. L'any 2023 fins i tot va rebre 36.633 euros per a Cruïlla Primavera, un cicle que entre el març i l'abril va programar concerts de Natos y WaorDelafé y Las Flores Azules, Lia Kali, 31 Fam, The TyetsDoctor Prats a Apolo, a Razzmatazz, al Palau Sant Jordi i al centre comercial Westfield Glòries.

Cal dir que la relació de subvencions d'aquest article no inclou els ajuts retornables. L'ICEC té una línia de suport a festivals que consisteix a avançar diners a les empreses promotores amb el compromís que aquestes tornin l'import un cop celebrats els esdeveniments. És una línia a la qual s'han acollit empreses com Clipper's (promotora del Festival de Cap Roig i de Suite) i The Project, així com els festivals Vida, Cruïlla, Canet Rock, Share Festival, Festival del Mil·lenni, Festival B i el desaparegut Clownia.

La plaça Major de Vic durant el Mercat de Música Viva de 2022 / ACN

Torroella i Castell de Peralada, les cites de clàssica més subvencionades

Més enllà dels macrofestivals i cicles d'estiu de músiques modernes, els programes de música clàssica també solen rebre subvencions destacables, però és difícil apropar-se a les xifres que s'atorguen al Festival de Torroella de Montgrí (2,9 milions) i al Festival Castell de Peralada (2,8 milions), dues cites gironines que se celebren gairebé al mateix temps (entre finals de juliol i la primera quinzena d'agost) i a 40 quilòmetres de distància.

En proporció al nombre de públic que atrau, la música clàssica encara és una activitat cultural molt subvencionada, però les xifres de Peralada i de Torroella són a anys llum de les de qualsevol altre cicle del sector. Si sumem els diners que reben totes dues de l'INAEM, superen el milió d'euros. Si sumem el que reben totes dues de l'ICEC, gairebé arriben als quatre milions.

En els 20 primers llocs de la llista destaquen el BarnaSants, el Festival de Música Antiga del Pirineus o el Tradicionàrius

En els 20 primers llocs de la llista també destaquen el cicle de cantautors Barnasants, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (que cada estiu escampa actuacions per 40 municipis de muntanya), Tradicionàrius i Black Music Festival. Cal destacar l'exercici de transparència de Tradicionàrius en un àmbit on les subvencions se celebren amb discreció. Al seu web es pot consultar l'informe anual dels ajuts que reben el festival i també la seu del CAT a Gràcia. És un cas tan insòlit, que el 2022 van deixar d'actualitzar aquesta informació.

El president de The Project, Tito Ramoneda / ACN

Ajuts més enllà dels pressupostos culturals

Entre els 50 festivals que més diners públics han rebut en la darrera dècada sumen més de 57 milions d'euros, tot i que només els 20 primers ja en concentren més de 48. Hi ha ajuntaments i associacions culturals que assumeixen l'organització d'alguns d'aquests esdeveniments, però el 68% dels festivals que han rebut més d'un milió d'euros en la dècada passada estan impulsats per empreses privades.

Bona part d'aquests ajuts públics provenen dels pressupostos de cultura de les diferents administracions, però també n'hi ha que reben suport d'altres departaments. Sónar, per exemple, fa anys que té convenis amb la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital de la Generalitat i suma recursos del consistori de Barcelona arribats del departament de Promoció Econòmica, de la Direcció de Turisme i Indústries Creatives o del departament de Cultura i Innovació.

El Festival del Castell de Peralada, el més subvencionat pel Ministeri de Cultura

Les dades ens deixen algunes curiositats. El festival català que més diners públics ha rebut en la darrera dècada de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (un ens dependent del Ministeri de Cultura del Govern espanyol) ha estat el del Castell de Peralada, amb 649.000 euros. El festival l'organitza el Grup Peralada, propietat de la família Suqué Mateu.

El que més ajuts públics ha rebut de l'Ajuntament de Barcelona en una sola edició ha estat Sónar: 550.000 euros l'any 2017. L'empresa que més subvencions ha rebut de la Generalitat en un mateix any ha estat Barcelona Events Musicals, l'organitzadora de Cruïlla: van ser 823.174 euros el 2021, l'any dels festivals pilot en plena pandèmia.

Altres dades remarcables són que l'única mostra que rep subvenció de tres de les quatre diputacions provincials catalanes és el Festival de Música Antiga dels Pirineus: de Lleida, de Girona i de Barcelona. O que, els anys 2022 i 2023, l'Ajuntament de Barcelona no va donar un sol euro a Primavera Sound. O que, tot i no arribar a celebrar-se mai, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida va concedir 12.100 euros en suport a la presentació internacional de Doctor Music Festival, que havia de renéixer l'any 2019 a Escalarre.

Fires i mercats amb suport institucional

Un altre perfil d'esdeveniment musical amb força suport econòmic de les institucions són fires i mostres adreçades a articular la indústria local com el Mercat de Música Viva de Vic i, en un grau més baix, la Fira Mediterrània, de Manresa, i la Fira de Música Emergent i Familiar, de Vila-seca. El Mercat ha rebut un total de 4,2 milions d'euros en aportacions públiques, la major part de l'ICEC (3,06 milions). Aquest tipus d'esdeveniments, tot i tenir una vessant similar a un festival amb actuacions en directe, estan enfocats cap a la indústria musical.

Fe d'errades: En la primera versió de l'article s'afirmava que el Primavera Sound havia rebut un total de 3.992.731 milions d'euros en subvencions, quan en realitat han sigut 3.662.731. Així mateix, també s'incloïen el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira de Manresa en el rànquing de festivals, quan en realitat són esdeveniments de gestió pública enfocats al sector professional, per bé que inclouen música en directe.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies