Crític Cerca
Espai Crític

Cinc motius per no canviar de mòbil cada tres anys

Allargar la vida útil dels aparells, reparar-los més fàcilment i reciclar-ne millor els components un cop usats, elements bàsics si volem un món digital més sostenible

16/03/2022 | 06:00

Un operari del taller de reparació d'aparells elèctrics i electrònics d'Andròmines treballant en un telèfon mòbil / ANDRÒMINES

El telèfon mòbil és el dispositiu electrònic més utilitzat actualment. Es calcula que el nombre d’aparells de telefonia mòbil ja gairebé és similar al d’habitants del planeta, uns 7.200 milions. Però és sostenible el consum actual de mòbils? Hi ha prou metalls i matèries primeres al planeta per mantenir aquesta producció? CRÍTIC recull cinc motius per no canviar de mòbil cada tres anys, com fa la majoria de gent al món occidental.

1. Pressionar per unes cadenes globals de subministrament justes

Fabricar un telèfon mòbil intel·ligent té un impacte social i ambiental mesurable. Utilitzant el concepte de motxilla ecològica, que ens indica la quantitat de materials i recursos extrets de la natura necessaris per fabricar un producte, sabem que un aparell de nova generació de 200 grams de pes té una motxilla ecològica de 75 kg, és a dir, 375 vegades més que el seu propi pes. El nombre de tones de materials que ha calgut mobilitzar per arribar a la fabricació dels mòbils actualment en servei al món (i, encara més, afegint-hi tots els que ja han quedat obsolets) és una xifra astronòmica: 525.000 milions de kg.

Els materials imprescindibles per fer funcionar un mòbil són principalment metalls, alguns dels quals són escassos actualment a la Terra i són difícils d’aconseguir. El coure i l’or són usats en les connexions; el tungstè, en les resistències; el tàntal, en els condensadors; el liti és bàsic per a les bateries; el silici, per als microxips; l’estany serveix per a les soldadures… i així fins a 70 elements químics diferents. L’extracció d’aquests metalls, principalment als països del Sud global, causa un gran impacte social i ambiental, tal com vam explicar en aquest reportatge arran d’una denúncia internacional presentada fa dos anys al Mobile Social Congress de Barcelona. En aquesta web de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) de l’ONU s’explica molt bé com el risc de vulneració dels drets humans no es troba només a la República Democràtica del Congo i a la regió dels Grans Llacs d’Àfrica, sinó que s’estén a molts altres països del món.

Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i expert en política energètica mundial, explica que “la indústria electrònica, pel que fa a la fabricació, té el món dividit en àrees especialitzades: Àsia, i especialment la Xina, és on hi ha el volum principal de manufactura; el Nord global, bàsicament Europa, el Japó i l’Amèrica del Nord, és on hi ha el volum principal de consum, i el Sud global, especialment l’Àfrica, el Sud-est asiàtic i l’Amèrica del Sud, és d’on s’extreuen els anomenats 3TG —estany, tàntal, tungstè i or—, amb una mineria agressiva però molt artesanal, perquè aquests metalls es troben dispersos i en petites quantitats; i és al Sud Global on sovint acaben també les deixalles electròniques”. Pérez creu que les legislacions haurien d’obligar les empreses fabricants a controlar que les cadenes de subministrament de material siguin justes i no permetin ni l’explotació infantil ni la vulneració de drets humans fonamentals.

2. Lluitar contra l’obsolescència programada i percebuda

Els mòbils i altres aparells electrònics, com els mateixos ordinadors o les tablets, són programats perquè el seu rendiment disminueixi amb el pas dels mesos, de forma que siguin més lents o el software no permeti certes actualitzacions i s’acabi havent-los de substituir per uns altres de nous. És el que es coneix per obsolescència programada, que té com a objectiu principal augmentar les vendes de dispositius mòbils a curt termini.

Núria Sau, directora de projectes de l’associació Andròmines, entitat nascuda el 1993 per lluitar contra l’exclusió i per la protecció del medi ambient, opina que els fabricants ho fan intencionadament i posen totes les dificultats possibles a la reparació dels seus mòbils: “Alguns recanvis costen molt de trobar i, si hi són, sovint són més cars que comprar un aparell nou. Tampoc fan els mòbils modulars, de manera que cada element sigui fàcilment extraïble. Tot hi està integrat, i així és difícil canviar-ne només la bateria o la càmera, si aquestes s’espatllen”. Sau creu que la legislació —en especial les directives europees, que tenen preeminència sobre les lleis dels estats membres de la UE— hauria d’obligar els fabricants que comercialitzen aquí a tenir recanvis a preus assequibles i a fer les modificacions necessàries en les seves rutines de producció per revertir aquesta situació.

Alfons Pérez (ODG) creu que hem d’educar els joves per distingir l’obsolescència percebuda de la programada

Quan els telèfons no eren encara intel·ligents i els fabricants principals eren Nokia i Motorola, fa un parell de dècades, la vida mitjana d’un mòbil era de 5 a 10 anys. Amb els smartphones actuals, la vida s’ha escurçat fins a ser només de 2 a 5 anys. Alfons Pérez, de l’ODG, creu que la indústria hauria d’allargar l’obsolescència programada a més anys; però, alhora, considera que hem d’educar les generacions que pugen perquè sàpiguen distingir l’obsolescència percebuda: “Cal fer-los entendre que no cal disposar de l’últim model de mòbil només perquè és més ràpid o té més prestacions. Els models de què disposem ara la majoria de gent aquí a Catalunya, per exemple, tenen prou prestacions per a les nostres necessitats durant els pròxims 10 anys. Hem de fer-los conscients que no és sostenible el ritme actual de substitució de mòbils”. Pérez creu que, si només actuem sobre els residus electrònics, sense fer decréixer la demanda d’aparells nous, estem incidint en la part més costosa de la cadena i no ens en sortirem.

Nau del barri del Bon Pastor, de Barcelona, on Andròmines té el taller de reutilització d'aparells electrònics / ANDRÒMINES

3. Augmentar el nombre de mòbils reparats que tornen a estar en circulació

Per evitar precisament arribar a la baula final, quan el mòbil ja és una deixalla cara de tractar, l’associació social Andròmines treballa per la reparació i reutilització dels aparells. Recullen els mòbils llençats als punts verds i els classifiquen segons la possibilitat de recuperació que tenen. “Tenim una dotzena de persones treballant en el taller de reparació de mòbils i ordinadors del Bon Pastor”, explica Núria Sau, directora de projectes d’Andròmines. “I oferim tallers on ensenyem a allargar la vida útil dels mòbils, per exemple, als instituts, en un projecte anomenat Generació RESET, on volem transmetre la importància de fer un reset, un punt i a part en aquesta manera de produir i consumir que tenim”.

El camp de la reparació d’aparells elèctrics i electrònics ocupa ja aproximadament un 20% de l’activitat d’Andròmines, que també desenvolupa molts altres projectes, com ara l’alfabetització digital en centres penitenciaris, la reutilització dels plàstics i d’altres residus reciclables, la prevenció i l’educació mediambiental, la venda de mobles i roba de segona mà, entre d’altres, sempre amb una visió transversal d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió. “El de reparador de mòbils és un ofici nou que està sorgint tot just ara”, explica Núria Sau, “i encara no està reconegut amb cap certificat de professionalitat, però hi serà en el futur. Hem de formar especialistes, que sàpiguen com extreure els components de cada marca i model, perquè hi ha molts trucs concrets que cal aprendre”. També cal disposar d’uns equips especials, com ara microscopis, perquè es treballa en espais molt reduïts i cal tenir una gran precisió en determinades peces; de la mateixa manera que cal escalfar-los amb una planxa especial per poder-los obrir correctament abans de treballar-hi a l’interior.

Núria Sau (Andròmines) considera que la reutilització dels mòbils contribueix a reduir les deixalles electròniques

Un cop reparats —sovint calen els components de dos mòbils per acabar tornant-ne només un a la vida útil—, Andròmines posa els diferents aparells elèctrics i electrònics en venda a la seva pàgina web, per fomentar el consum de segona mà. Aviat traurà també una botiga online, per poder fer la compra directament a la web. “No som especialistes en reciclatge dels materials que componen els mòbils, sinó en la reutilització dels aparells, però tot va en la mateixa línia: evitar que hi hagi tanta deixalla electrònica que s’escapa dels canals establerts per als residus d’aquesta mena i acaben enviats a l’Àfrica, on s’acumulen en abocadors incontrolats”, conclou la directora de projectes d’Andròmines.

Per completar l’àmbit de l’obsolescència programada, cal dir que no totes les marques de mòbils actuen igual. Les empreses principals de telefonia mòbil posen moltes traves per facilitar la reparabilitat dels seus terminals, fins i tot fent impossible l’actualització del software d’algunes aplicacions, la qual cosa acaba obligant l’usuari a comprar un mòbil nou. L’any 2018, les autoritats italianes de la competència van sancionar Apple i Samsung per pràctiques d’obsolescència programada. Es va demostrar que totes dues empreses deixaven obsolets els seus productes expressament i, en alguns casos, fins i tot fent malbé components físics com les bateries. En canvi, Fairphone és la que ofereix mòbils més fàcilment reparables, modulars i amb manuals de reparació i peces de recanvi disponibles. De fet, dissenya els seus mòbils perquè siguin fàcils de reciclar i de reutilitzar.

4. Reciclar els metalls de l’interior dels aparells per no esgotar els recursos del planeta

Una altra manera d’ajudar a no esgotar les reserves dels materials amb què es fabriquen els mòbils és extraient i recuperant els metalls dels mòbils usats. Deixant a part el plàstic de la carcassa (30%) i el material reflector de la pantalla (un altre 30%), la resta dels components d’un aparell mòbil (el 40%) són metalls valuosos, però fins ara la seva recuperació ha estat difícil i costosa, perquè els circuits integrats estan soldats i no es poden separar manualment. L’opció més habitual és fondre’ls a 1.200 graus de temperatura, però això requereix un consum elevat d’energia i, per tant, encareix molt el procés.

Investigadors de la UPC del Campus de Manresa, treballant en el projecte "Biometallum" / UPC

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), del campus de Manresa, porta 10 anys desenvolupant una tecnologia de recuperació de metalls dels aparells mòbils, batejada com a Biometallum”, basada en l’ús de microorganismes naturals que, en contacte, amb els metalls, generen un líquid que permet separar-los fàcilment, en un procés conegut per biolixivació. Toni Dorado, investigador responsable del projecte, explica que “actualment, ja hem arribat a la fase de tenir un prototip semiindustrial, a les nostres instal·lacions, en el qual podem demostrar que funciona de manera molt automatitzada, amb una aplicació de seguiment a distància”. Ja tenen la patent espanyola aprovada i estan en procés d’aconseguir la patent internacional; per tant, creuen que aviat aquest sistema de reciclatge dels components de mòbils passarà a usar-se a gran escala en el món de la indústria.

Aviat es podrà fer servir en la indústria el “Biometallum” com a forma de separar i reciclar els metalls de l’interior dels mòbils

Els microorganismes necessaris per actuar en el “Biometallum”, projecte batejat per algunes cròniques periodístiques com a “Menjamòbils”, s’obtenen de la natura, però cal adaptar-los a unes condicions determinades perquè visquin i es desenvolupin. “El cicle sencer de forma natural dura uns 28 dies, però nosaltres l’hem aconseguit reduir a 6-7 hores, de manera que es guanya en eficàcia”, explica Toni Dorado. L’avantatge principal és que treballa a temperatura ambiental, és a dir, que no cal fondre els metalls a altes temperatures i, per tant, hi ha un estalvi gran d’energia. “La inversió que es requereix pel que fa a maquinària no és gaire alta”, aclareix l’investigador; “el més car és el know-how que nosaltres aportem de com fer que els microorganismes actuïn sobre els metalls de manera adequada per separar-los bé i obtenir un residu molt compacte i concentrat”. Segons diversos informes, la taxa de retorn d’una inversió en aquest sistema seria inferior a tres anys.

5. Allargar la vida útil dels mòbils abans de llençar-los

Ja hem vist que la reparació dels aparells i la separació de residus dels mòbils en desús són dues de les vies per evitar tanta deixalla innecessària. Però hi ha encara algunes coses més que podem fer en l’àmbit personal si volem ajudar a no incrementar el dany mediambiental provocat pels residus electrònics. Aquestes que venen a continuació són algunes de les recomanacions dels experts.

Un usuari amb un 'smartphone' a les mans / AINA MARTÍ

Fer ‘resets’ un cop l’any, utilitzar una funda protectora o netejar sovint la pantalla són accions que ajuden a allargar la vida dels ‘smartphones’

Abans de comprar un mòbil nou, cal analitzar bé si es pot reparar el que es té o si n’hi podria haver prou comprant-ne un de segona mà, encara que no sigui un model acabat de sortir al mercat. En cas que no hi hagi més remei que comprar-ne un de nou, és recomanable informar-se de les característiques del model que es vol i indagar si serà fàcil de reparar en el futur, en cas que s’espatlli.

Cal actualitzar el programari dels mòbils freqüentment, fent un reset de fàbrica per exemple un cop l’any. Hem de recordar que, abans de fer un reset, s’ha de fer una còpia de seguretat de tot el que es tingui, per poder recuperar després la informació. Una altra manera de guanyar vida útil és optimitzar l’espai disponible. Perquè el mòbil ens duri més, cal que anem eliminant les aplicacions que no fem servir i que ens n’alenteixen tot el funcionament. Alguns aparells tenen una aplicació que neteja la memòria cau, és a dir, l’espai on s’emmagatzemen les dades recentment processades.

Un consell molt bàsic i barat és el de fer servir una funda protectora. En cas de caiguda, es tenen moltes més possibilitats que no afecti cap de les parts sensibles de l’aparell. També és útil netejar sovint la pantalla i altres elements clau: el punt de càrrega, el micròfon, la connexió d’auriculars… Si la persona és “manetes”, pot aprendre fàcilment a fer petites reparacions quan calgui, i si no ho és, sempre es pot demanar ajuda al respecte. En aquesta web, hi ha moltes guies sobre com reparar diferents models de terminals.

Si, malgrat tot, es pren la decisió de desfer-se del mòbil antic, és interessant pensar en la possibilitat que una altra persona pugui allargar-ne la vida útil, ja sigui a través d’una donació, o portant el telèfon mòbil al lloc adequat (punt verd o deixalleria). Cal assegurar-se abans d’haver esborrat les dades del mòbil amb un reset total. I encara una darrera cosa: és millor portar el mòbil usat al punt verd just després de disposar del nou, no al cap d’uns quants anys, com fa molta gent, perquè aleshores les possibilitats de tornar a reiniciar l’aparell antic es redueixen moltíssim.

“Aquests petits gestos personals ajuden”, creu Núria Sau, d’Andròmines, “però no perdem de vista que les responsables principals del malbaratament d’aparells electrònics són les empreses fabricants, que han viscut un parell de dècades de gran creixement de la demanda, impossible de mantenir en el futur. La ciutadania hem de demanar que aquesta voràgine s’acabi, ja siguin directament les empreses fabricants que ho facin per responsabilitat social i ambiental, o perquè es promoguin polítiques públiques que acompanyin les empreses en el repte de facilitar la reparació dels aparells. En tot cas, hem d’aconseguir canviar la dinàmica actual de malbaratament i hem de deixar de creure que els recursos de la Terra són infinits”. Un món digital més sostenible està en joc. O fins i tot la mateixa supervivència del planeta.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies