19/01/2021 | 06:00
L’última vegada que Escoltes Catalans va parar la maquinària per repensar la seva tasca educativa, el concepte de “globalització” començava a treure el cap. Era 2009, i el terme “justícia global” encara no havia aterrat entre l’associacionisme educatiu. Una dècada després, l’entitat vol tornar a concretar objectius: qui són? Cap a on van? El cinquè congrés de l’entitat, que es va celebrar el passat mes d’octubre de manera virtual, va reunir al voltant de 400 joves per dibuixar el futur de l’organització, que en els pròxims deu anys apostarà pel feminisme i la justícia global.
“Com a entitat necessitàvem celebrar aquest congrés per situar-nos i saber cap on anar, era important no ajornar aquest moment”, afirma Júlia Petit, presidenta d’Escoltes Catalans. El context social del 2009 no és el mateix que el del 2020, ara les necessitats dels infants i joves també han canviat i el lleure educatiu els ha de donar resposta. “Hi ha una sèrie de violències estructurals que ens afecten com a joves i Escoltes Catalans no en queda exempt. En l’afany d’educar persones autònomes, lliures i compromeses, hem de tenir un enfocament que vagi a combatre aquestes violències“, reclama Petit enrelació a les noves apostes de l’entitat, que creuen que han de traspassar totes les esferes de la vida.
El feminisme és per a Escoltes Catalans una prioritat, però també una assignatura que “cuejava” i que calia abordar amb urgència: “La mirada feminista és gairebé per supervivència, com a entitat i com a joves, i ens afecta en la nostra tasca com a educadores”, diu Petit. Segons explica la presidenta, fins al moment l’entitat treballava des del vessant de la coeducació, però “la realitat evoluciona i amb els anys hem d’afrontar les diversitats, hem d’obrir la mirada”. Això no només implica incidir en les activitats amb infants, sinó també en portar la perspectiva de gènere a l’àmbit organitzacional. L’Anna Carles, cap de l’Agrupament Escolta (AE) Terra-Nova del barri del Clot de Barcelona i participant del grup de treball sobre educar en clau de gènere al congrés, opina que l’escoltisme ha d’apostar urgentment per incloure la perspectiva feminista: “Hem de ser crítiques amb nosaltres i hem de veure que estem educant infants i joves que són les persones que en un futur estaran al capdavant de la nostra societat. Hem de treballar perquè puguin viure en un món més just i feminista”.
La feminització de l’associacionisme
Per a aquesta transició, Escoltes Catalans compta amb l’assessoria d’Obliqües, una consultoria en feminismes i drets humans que va realitzar una diagnosi per detectar de quin punt partia l’entitat. Segons detalla la radiografia de diagnòstic, Escoltes Catalans compta amb un decalatge entre teoria i pràctica pel que fa a feminisme que cal unificar: “Hi ha un nivell molt gran de consciència política vers aquest tema, però a l’hora de passar a l’acció encara no som capaces de traslladar-ho de manera exitosa, no tenim sistematització i a vegades reproduïm estereotips o violències”, comenta la presidenta d’Escoltes.
Les organitzacions de l’associacionisme tendeixen a ser masculinitzades, afirmen des d’Obliqües
Les membres d’Obliqües, Júlia Granell i Elisabet Puigdollers, van detectar aquest decalatge en aspectes com la divisió de tasques: per exemple, els infants tenen com a referents les caps dones pel que fa a cures i als caps homes quan es tracta d’acció i de jocs. La membre del grup de treball Anna Carles assegura que des de l’equip de gènere van observar que “es premien actituds associades a la masculinitat tradicional i a la productivitat i, en canvi, les cures i el respecte no es fan tan visibles”.
A més de les entitats de l’escoltisme, les organitzacions de l’associacionisme tendeixen a ser masculinitzades, afirmen des d’Obliqües, sobretot pel que fa al lideratge. “Encara que la cura d’infants sigui un tema feminitzat, l’organització està masculinitzada, ens costa pensar alternatives organitzatives. Al tercer sector, per exemple, la majoria de juntes les ocupen els homes”, es queixa Elisabet Puigdollers.
Escoltes Catalans ja té unes línies base amb les quals treballar en matèria de gènere. L’entitat estudia donar més poder i pressupost al grup de gènere, crear espais no mixtos per la construcció d’aliances en el cas de les dones i per formar-se en el cas dels homes, i obrir espais de debat per redactar un protocol contra violències masclistes. Pel que fa a lideratge, volen treballar internament la presa de decisions perquè sigui més participativa i es volen centrar més en el pes dels processos en lloc dels resultats.
A la defensa dels drets humans
La tasca educativa d’Escoltes Catalans també vol repensar-se en matèria de justícia global. Segons expliquen les integrants d’Obliqües, a l’associacionisme educatiu li falta consciència sobre quines violències hi ha darrere les problemàtiques quotidianes que observa, i de les quals també en són responsables: “Les desigualtats estan globalitzades, sempre hi haurà causes estructurals que els països del Nord global podem subvertir. No es tracta de treballar ‘per’, sinó de treballar ‘amb’, pots fer feina perquè les persones que tenen un dret vulnerat puguin reivindicar aquest dret”, argumenta Júlia Granell. Així, en el context d’un ‘cau’, cal ser conscients que allò que es fa com a agrupament té un impacte globalment. La frase escolta de “volem deixar el món millor de com l’hem trobat“, afegeix la consultora, ja és per si sola una declaració d’intencions per treballar la justícia global.
En paraules del Roger Cortés, cap de l’AE Pi de les Corts de Barcelona i membre del grup de treball sobre lluites compartides (el que es refereix a incidència política), “si volem que Escoltes Catalans com a entitat sigui transformadora, no ens hem de quedar en la transformació indirecta d’educar infants que adquiriran uns valors determinats, hem de ser un agent actiu de difusió, hem de teixir xarxes amb altres entitats i hem de visibilitzar les lluites que ens creiem“. La clau per a aquest canvi, diu la consultora Puigdollers, és ser conscients que l’escoltisme ha d’intervenir per canviar les coses.
Escoltes Catalans ha redactat la ‘Guia per impulsar projectes educatius per la justícia global’
Cortés, després de la feina de reflexió i debat amb el grup de treball del Congrés, té clares quines són les debilitats en matèria de justícia global d’Escoltes Catalans: “Les línies ideològiques són documents i contingut que no s’actualitzen gaire. Per ser un agent de canvi has de tenir més riquesa de contingut i has de posicionar-te també en temes en què no hi hagi un consens social molt estès”.
Per començar a treballar-hi, Escoltes Catalans, amb l’ajuda d’Obliqües, ha redactat la ‘Guia per impulsar projectes educatius per la justícia global‘ que explica per què cal apostar per aquesta mirada i com es pot començar aquesta transició. En aquest document l’entitat posa exemples d’activitats a fer amb els infants per incidir a defensar un dret vulnerat i planteja preguntes que cal fer-se quan es treballa per la justícia global: Quin dret humà defensem? Qui són les persones titulars d’aquest dret? Com intervenen les relacions de gènere en aquesta problemàtica? Les dinàmiques de teatre de les oprimides, per exemple, són un bon recurs per tractar amb infants quin rol agafem davant d’una vulneració de drets.
Una altra de les solucions clau és la de fer formacions, tant a infants i caps com a l’organització d’Escoltes, per tenir la informació necessària per produir un canvi en el món. La membre del grup de treball en clau de gènere Anna Carles hi està d’acord: “Som persones socialitzades i criades en una societat patriarcal i tenim mancances, no estem preparades per educar en clau de gènere si no ens ensenyen com es fa, necessitem formar-nos per generar canvis en l’entitat i en els infants i joves“. Des del vessant de la incidència política, Roger Cortés comparteix que aquesta és una solució imprescindible que ja s’està posant en marxa: “Hem d’intentar buscar espais on poder formar els equips de caps i agrupaments, i així anar construint un discurs més ric”.
La transició constant
El camí cap a aquesta perspectiva, però, no es fa en quatre dies. Aquest procés a llarg termini va des del model de lideratge fins al grau de participació o la gestió dels conflictes, i s’ha de fer conjuntament amb els infants i joves que formen la comunitat escolta. Puigdollers, d’Obliqües, planteja que s’ha de comunicar aquest procés a tot el teixit de l’entitat i que també cal treballar amb els infants les aliances que Escoltes Catalans tingui amb altres projectes i col·lectius en defensa dels drets humans. La presidenta, Júlia Petit, considera una necessitat de primer ordre fer aquest procés amb els infants i joves al centre, “de manera reactiva i propositiva per construir organitzacions sostenibles”.
Tot i la voluntat de canvi, però, aquest camí ha de prioritzar el procés en si i cal que l’aprenentatge es faci en col·lectiu. “És un canvi de xip, no es tracta de què s’aconsegueix sinó d‘anar implementant pràctiques més sostenibles, no hi ha solucions ni receptes màgiques. Ho estarem fent bé en la mesura que ho fem juntes i que sigui una aposta compartida”, pronuncia Granell. La companya d’Obliqües Elisabet Puigdollers apunta que, en aquest camí pel feminisme i els drets humans, cal “anar-se qüestionant de tant en tant i acceptar que ens podem equivocar”, i sobretot, cal anar celebrant el que va sortint d’aquest canvi de mirada.
