04/03/2021 | 06:00
Barcelona és, aquest 2021, la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. En el marc de la capitalitat, des de l’àrea de Polítiques Alimentàries del consistori s’ha impulsat l’estratègia “Barcelona menja sostenible”, que vol facilitar “l’abastiment de la ciutadania amb productes ecològics i de proximitat a preus assequibles” i, alhora, “la supervivència de la petita i mitjana pagesia local, garantint l’equilibri territorial i el manteniment dels ecosistemes” avança Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària. Per fer-ho, a través de diverses accions, es vol contribuir al fet que “els productors locals puguin comercialitzar els seus productes en bones condicions, a través de la xarxa de mercats municipals, de Mercabarna i dels sectors del comerç i de la restauració, impulsant propostes que facilitin la millora en la distribució i la logística”, sosté Porro.
Els mercats municipals de Barcelona, una xarxa única a l’Estat espanyol formada per 43 equipaments distribuïts per tots els barris de la ciutat, han començat a introduir nous serveis per respondre a les necessitats de consum de la ciutadania i a l’emergència ecològica que viu el planeta. L’objectiu del consistori, en el marc de la campanya “Comerç verd“, és que els mercats municipals augmentin l’oferta de producte ecològic, de proximitat i de venda directa de pagès i, alhora, “promocionar els mercats municipals davant de l’enorme competència de les grans superfícies d’alimentació” segons explica Lidón Martrat, coordinadora del projecte Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible i Polítiques Alimentàries Urbanes. La diagnosi realitzada per l’Ajuntament revela que, sovint, l’interès creixent de la ciutadania pels productes ecològics i de proximitat no es tradueix en un comportament real de consum. L’accessibilitat, per preu i presència als carrers, podria ser-ne la principal barrera de compra.
Tots els mercats municipals faran entrega a domicili
Durant aquest primer semestre de l’any, l’Institut Municipal de Mercats i la FEMM (Federació de Mercats Municipals) llançaran una plataforma pública de venda a domicili. Els clients podran cercar el seu mercat de confiança, identificar-ne els comerciants i fer la compra a través d’una pàgina web i d’una aplicació mòbil. S’hi podran fer cerques específiques per producte i filtrar per criteris de proximitat, producte ecològic i venda directa de pagès. Serà possible comprar a diversos comerços i rebre un únic paquet amb tota la comanda. Les entregues seran a domicili, però també hi haurà la possibilitat de rebre-les als mercats, a través d’armariets que s’instal·laran al llarg del 2021 i que estaran disponibles fora de les hores d’obertura.
La campanya “Comerç verd” vol que els mercats municipals augmentin l’oferta de producte ecològic, de proximitat i de venda directa
Avui dia, diversos mercats ofereixen entrega a domicili a través d’operadors privats com Manzaning o Ulabox; d’altres compten amb la seva pròpia plataforma. “Una plataforma pública garanteix el compliment de criteris de responsabilitat social i ambiental, fet que no succeeix amb els privats. També facilita l’experiència als consumidors, a través d’una única plataforma comuna a tots els mercats i abarateix els costos per als comerciants”, avança Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats.
El confinament va propulsar l’entrada dels mercats al món digital. Aquells que ja comptaven amb plataformes de venda en línia van incrementar les vendes, fet que va motivar la resta a afanyar-se a fer el salt cap a la digitalització. Segons López, abans del coronavirus 12 mercats oferien servei a domicili i, actualment, ja en són una trentena.
El concurs públic per adjudicar la creació del marketplace es va obrir a mitjan desembre passat. “No es tracta de generar un nou projecte tecnològic, sinó de contractar operadors que facilitin les seves plataformes i sistemes de funcionament com són l’atenció al client, les passarel·les de pagament, les formacions als comerciants o el transport a domicili”, avança López. Un dels requisits és que les empreses concursants hauran de demostrar una relació laboral amb els treballadors: “No hi volem falsos autònoms. No s’hi vetaran empreses determinades; però, si Uber o Deliveroo o Glovo s’hi volen presentar, hauran d’assegurar el compliment de les normatives”, anuncia López. També es valoraran positivament iniciatives que treballin amb polítiques d’inserció sociolaboral i propostes de sostenibilitat ambiental, com la distribució de darrera milla amb bicicletes o patinets elèctrics.
Per a Tino Mora, del comerç Germans Mora del Mercat de la Llibertat i president del Gremi de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona, les claus perquè els mercats municipals sobrevisquin enfront de les amenaces de les grans empreses alimentàries són l’obertura a les tardes, l’oferta de nous serveis, com el de pàrquing, i, sobretot, l’impuls de l’entrega a domicili. “Hem de mantenir el tracte de proximitat i confiança que tenim amb la clientela que compra als comerços, però sense donar l’esquena al servei a domicili”, destaca Mora. Des de fa tres generacions, el comerç dels Germans Mora s’ha mantingut ferm davant les transformacions que ha viscut el Mercat de la Llibertat. “L’edificació, els serveis i els hàbits de consum han canviat molt en els darrers anys”, admet Mora.
El producte ecològic i de proximitat, més present i visible
Aquests tres primers mesos de l’any, els comerços que comptin amb un percentatge considerable de producte de proximitat, ecològic o de venda directa de pagès se senyalitzaran i guanyaran visibilitat a l’interior dels mercats. El projecte, anomenat “Comerç verd”, s’està coent conjuntament entre l’Ajuntament, la FEMM i el Gremi de Detallistes de Fruites i Hortalisses. “És previst que, a mitjà termini, la distinció s’apliqui, amb criteris adaptats, també als comerços de carn i de peix” explica Martrat.
La visibilització dels comerços anirà acompanyada d’un servei d’assessoria i acompanyament en màrqueting. Alhora, per facilitar l’accés dels comerciants als productes ecològics i de proximitat, s’ha impulsat la creació del CIAP, Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat, un centre logístic per a la venda directa de productes de proximitat oferts per la pagesia local a Mercabarna. També s’està preparant, per a l’any vinent, una campanya de comunicació per promocionar els valors de la xarxa de mercats, amb un canvi d’imatge i de logotip. La campanya s’orientarà, principalment, al públic jove a través de xarxes socials.
Els comerços que comptin amb un percentatge considerable de producte de proximitat se senyalitzaran i guanyaran visibilitat als mercats
“Els mercats són espais únics on abastir-se d’aliments de primera necessitat amb venedors especialitzats i de forma sostenible”, assenyala López. De fet, els mercats remodelats incorporen criteris de sostenibilitat ambiental quant a la climatització, la il·luminació o la refrigeració. Es proveeixen d’energia a través de Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’energia renovable, i produeixen energia verda per a l’autoconsum, a través de plaques solars (una desena de mercats) i generació de geotèrmia, com els mercats del Bon Pastor o de Sant Antoni. La venda a granel, tan pròpia dels mercats, també és un aspecte rellevant pel que fa a prevenir la generació de residus.
La FEMM: els comerciants s’organitzen per guanyar força
L’Àngels Fisas forma part de la darrera generació d’una nissaga de pagesos amb comerç propi als mercats. Cada matí, l’Àngels aixeca la persiana de Verdures i Fruits Molins, al Mercat de la Concepció de Barcelona, mentre el seu fill Lluís treballa l’hort a Molins de Rei. És un dels poquíssims comerços amb producció pròpia que resisteixen als mercats municipals, ja que la gran majoria han anat tancant, segons Fisas, “per manca de relleu generacional i perquè les remodelacions van fer que els pagesos es traslladessin a comerços més grans, formals i per a tot l’any. Van haver de pagar preus més alts i a la majoria els va resultar impossible sobreviure”.
Fisas alerta sobre la situació crítica en què es troben “els mercats dels barris més empobrits, on molts comerços han tancat o ho estan fent”. L’amenaça principal, assegura, “són els supermercats i les grans superfícies de fruita i de verdura, com Casa Ametller”. Precisament, amb la voluntat d’unir forces entre comerciants, i a través de les associacions que integren els mercats de Barcelona, enguany, els comerciants han creat la Federació Municipal de Mercats (FEMM). En formen part 30 dels 43 mercats de la ciutat i Mora n’és el vicepresident: “Ens permet guanyar força en les negociacions amb l’Ajuntament, compartir experiències i definir una estratègia de futur comuna per als mercats”, planteja.
