04/11/2020 | 06:00
El juliol de 2020, organitzacions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), ja alertaven que la crisi econòmica provocada per la pandèmia estava intensificant la vulnerabilitat i la desigualtat dels sistemes alimentaris mundials. La fam al món ha anat augmentant de forma progressiva des del 2014 i, segons les dades, les repercussions socioeconòmiques de la Covid-19 tindran un greu impacte en l’alimentació dels grups més vulnerables. Segons les dades de la FAO, 3.000 milions de persones al món no es poden permetre dietes saludables. A Catalunya, la pobresa alimentària va lligada a la malnutrició, més que no pas a la desnutrició; és l’anomenada fam oculta.
Garantir el dret a l’alimentació saludable és un repte arreu, també a la ciutat de Barcelona. La qüestió fa emergir debats profunds com la cronificació de la pobresa, el malbaratament alimentari i les regles del joc del sistema alimentari global. Com s’aborda la pobresa alimentària des de l’administració d’una gran ciutat? S’hi pot fer front més enllà de les mesures assistencials? Hi ha iniciatives amb segell de sobirania alimentària que es poden implementar des de l’administració o el teixit associatiu?
Targetes moneder i beques menjador, l’aposta municipal
Una de les principals apostes de l’Ajuntament de Barcelona són els ajuts econòmics directes a les famílies, per mitjà de targetes moneder i beques menjador, que suposen entre el 30 i el 40% de la despesa en ajuda alimentària municipal, segons fonts de l’àrea de Drets Socials. La coordinadora del Projecte Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible i Polítiques Alimentàries Urbanes, Lidón Martrat, explica que l’aposta del consistori és avançar cap a “models menys assistencialistes, que permeten augmentar l’autonomia i no estigmatitzar les persones destinatàries del servei”.
L’Ajuntament de Barcelona destinarà mig milió d’euros a ampliar la distribució de la targeta moneder ‘BCN Solidària’
La targeta moneder Barcelona Solidària unifica els pagaments dels ajuts dels serveis socials municipals i es pot utilitzar en qualsevol establiment alimentari. L’Ajuntament té previst destinar mig milió d’euros a ampliar la distribució d’aquest tipus de targetes bancàries. Per afavorir criteris ecològics i de proximitat en la compra de les famílies, s’ha creat la guia Alimentació saludable i sostenible per a les famílies amb infants, que s’entrega juntament amb les targetes moneder i recull recomanacions per comprar producte fresc a un preu econòmic.
Patrici Hernández Claret, cap del Departament per la Cobertura de les Necessitats Bàsiques de l’Institut Municipal de Serveis Socials, explica que, durant el confinament, es van concedir 8 milions d’euros a les famílies a través d’aquests ajuts, més del doble que fa un any durant el mateix període. Alhora, Hernández Claret explica que s’ha habilitat un fons extraordinari Covid-19, amb una dotació de 34 milions d’euros destinada a 34.000 famílies que rebran ajuts econòmics fins a finals d’any. A més de cobertura alimentària, aquest fons donarà suport a despeses de subministraments i habitatge.
També es treballa per donar un ús comunitari a les cuines dels espais municipals i s’ha impulsat un projecte pilot per proveir, durant un any, de cistelles agroecològiques a cinquanta famílies vulnerables a través de grups de consum de la ciutat.
El Banc d’Aliments, el menor preu com a major criteri
Un altre dels fronts que aborda el consistori barceloní per pal·liar la pobresa alimentària són les subvencions a les entitats de distribució, que suposa prop d’un terç del pressupost municipal d’ajuda alimentària. Es destinen, principalment, al Banc d’Aliments, Creu Roja i Càritas. Segons Hernández Claret, s’està treballant amb aquestes i altres entitats i agents de la ciutat “en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i del projecte Alimenta per garantir el dret a una alimentació adequada per tothom a la ciutat”.
Més de 55.000 persones van acudir al Banc dels Aliments de Barcelona el passat juliol, un augment del 35% respecte al mes de gener
Lluís Fatjó-Vilas, director de la Fundació Banc dels Aliments, assenyala que no se segueixen criteris agroecològics per la tria d’aliments: “La demanda és major que l’oferta, per això busquem aconseguir la quantitat més gran de producte i ens guiem pel preu. Intentem seguir uns criteris nutricionals però, per exemple, en producte sec, sovint estem per sota de la recomanació dels nutricionistes i fem el que podem amb allò que arriba”. En canvi, el producte fresc prové, sobretot, de cooperatives agràries d’arreu de l’Estat i de Mercabarna. En aquests casos, “l’oferta supera la demanda, però la immensa majoria d’entitats que distribueixen només tenen capacitat de fer-ho mensualment” detalla Fatjó-Vilas.
La demanda d’assistència que reben aquestes entitats també ha augmentat d’ençà de la pandèmia. Així, per exemple, mentre el gener del 2020 més de 30.000 persones es van beneficiar dels repartiments del Banc d’Aliments a Barcelona, aquest juliol, la xifra va augmentar un 35% i va arribar a més de 55.000 persones. A més, la despesa de la Fundació en compra d’aliments gairebé s’ha quadruplicat respecte l’any passat, i ara ja supera els dos milions d’euros. Fatjó-Vilas explica que malgrat que la demanda no ha deixat de créixer des del juliol, “la xifra de beneficiàries no ho ha fet, perquè no hi ha prou aliments per entregar” i també subratlla que “s’ha forçat a certes entitats distribuïdores a donar-se de baixa, perquè no reuneixen els requisits de seguretat alimentària necessaris per repartir”.
El repte del malbaratament alimentari
Es dóna el cas que la meitat dels productes de què disposa el Banc d’Aliments són donacions que provenen del malbaratament alimentari. “Productes que han quedat fora del circuit comercial, o bé perquè són excedents o perquè han passat un terç de la seva vida útil i són rebutjats per les cadenes de distribució”, assenyala Fatjó-Vilas. Un dels principals donants és Mercabarna, a través dels seus majoristes. Des de l’Ajuntament es treballa per repensar i ampliar-ne el seu centre de reaprofitament alimentari, conjuntament amb la Unió de Pagesos.
El sindicat, però, reclama que cal treballar en protocols que garanteixin que els productors es puguin beneficiar de les exoneracions fiscals de les donacions. “Un dels problemes principals és que els majoristes fan arribar el producte als mercats majoristes sense comprar-lo i quan no es pot aprofitar el deriven al Banc d’Aliments, però no hem sentit mai d’un productor que pugui desgravar en aquests casos”, explica Ferran Berenguer, responsable del Sector d’Agricultura i Ramaderia Ecològica d’Unió de Pagesos. Es denuncia, també, la normalització del malbaratament en el sistema alimentari. “Si no es portés producte de fora que ja estem produint al territori, no hi hauria excedent. Per evitar el malbaratament alimentari, cal un mercat que prioritzi el producte local, pactar preus i treballar sota comanda”, sosté.
Producte ecològic i de proximitat als menjadors socials
L’Ajuntament també destina un terç de la cobertura del pressupost de resposta alimentària als àpats diaris servits a la ciutat, a través de diversos dispositius, com els menjadors socials, els quals també van doblar el servei durant el confinament, fins a assolir els 12.000 àpats diaris. Segons Patrici Hernández Claret, “un cop superat l’estat d’alarma, i tot i la fragilitat del moment, la demanda de servei ha disminuït i el volum d’àpats se situa a xifres similars a les de l’any 2019”.
Durant el confinament, els menjadors socials van doblar el seu serveis fins a assolir els 12.000 àpats diaris
Per afavorir la presència de productes ecològics i de temporada als serveis de menjadors socials, s’estan introduint “noves clàusules en les licitacions, similars a les que s’apliquen a les escoles bressol”, planteja Martrat. De moment, els nous criteris s’han inclòs en les licitacions de tres menjadors de la ciutat. Aquestes mesures i totes les esmentades formen part del programa Alimenta, nascut a finals de l’estat d’alarma, impulsat per l’àrea de Drets Socials, treballat en estreta coordinació amb l’àrea de polítiques alimentàries, “per intentar coordinar les iniciatives de Barcelona que treballen pel dret a l’alimentació, des d’una perspectiva tansformadora a nivell social (empoderament dels col·lectius, garantia de rendes, coproducció de polítiques) i a nivell de l’abastiment alimentari (foment de l’abastiment d’aliments per mitjà de circuits curts, ecològics i de proximitat)”, assenyala Lidón Martrat.
Una aliança entre veïnes, petita pagesia i comerç de proximitat
Al marge de la tasca del consistori barceloní, durant el confinament, van aparèixer nombroses iniciatives espontànies fruit de l’autoorganització als barris i pobles per donar resposta a les necessitats socials sorgides amb la pandèmia. La Xarxa del barri de Porta, a Nou Barris, va néixer el març de 2020 i cobreix necessitats alimentàries del veïnat, apostant pel comerç de proximitat. Petits establiments del barri compten amb punts de recollida d’aliments i amb guardioles per fer donatius. Els aliments s’han de comprar al mateix local i amb els donatius es creen tiquets bescanviables per productes de les botigues. A diferència dels serveis de l’Ajuntament, on la demanda, segons Hernández Claret, “ha tornat a les xifres anteriors a l’estat d’alarma”, a Porta “el degoteig de noves persones que s’acosten és constant”, destaca Albert Villacampa, membre de la xarxa i veí del barri. A més d’aliments, la xarxa ofereix altres suports, com la recerca de feina.
“No volíem donar continuïtat a models com el del Banc d’Aliments, basat en l’entrega de productes de supermercat a punt de caducar o amb imperfectes, perquè implica alimentar les persones pobres amb els sobrants i, al mateix temps, reproduir un model de sobreproducció d’aliments. El model beneficia econòmicament els grans supermercats, la seva rentada d’imatge i un model explotador cap als productors”, sosté Villacampa. Des de la xarxa de Porta, també són crítiques amb el model d’assistència basat en els ajuts econòmics a les famílies: “la gestió de la crisi no es pot fonamentar en fer transferències econòmiques. Calen polítiques públiques que solucionin els problemes des de l’arrel i no les seves conseqüències, és a dir, incidir en els salaris i blindar els contractes de treball, generar oferta pública de treball o restringir els preus del lloguer”.
Durant el confinament, van aparèixer nombroses iniciatives espontànies fruit de l’autoorganització als barris
Com a alternatives, la xarxa aposta per finançar projectes que transformen el model d’ajuda alimentària, com l’Alterbanc, un banc d’aliments que va néixer durant el confinament fruit de la cooperació entre les xarxes de suport veïnal i la pagesia agroecològica del Baix Llobregat. L’Alterbanc distribueix aliments frescos, de proximitat i ecològics a les xarxes. Per Villacampa, el projecte “és revolucionari perquè dona suport a la petita pagesia del territori, trenca amb els models assistencialistes clàssics i amb la concepció elitista del món agroecològic”.
