Trencar tabús sobre ‘bullying’ i suïcidi juvenil al teatre

“Quan jo tenia disset anys potser pensava en temes com la salut mental o el suïcidi juvenil, però ningú me’n parlava, i el fet que ningú me’n parlés era com si en realitat no existís”. Aquesta és la llavor que porta Oriol Puig a parlar obertament sobre el bullying i la salut emocional dels adolescents en la primera obra que fa com a dramaturg i director, ‘Karaoke Elusia‘, i que s’estrena aquest dimecres, 9 de desembre, a la Sala Beckett. “I de fet, mires les estadístiques de suïcidi juvenil o de salut mental i emocional i caus de cul a terra”, comenta Puig referint-se a les dades alarmants que apunten al suïcidi com a primera causa de mort a Catalunya entre la població de joves entre 15 i 34 anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística i l’Idescat.

De la mà del Sam, l’Anita i el Cristian, els tres protagonistes adolescents, coneixem, en una sala de karaoke, com han viscut l’últim any a l’institut. Entre cançons, expliquen com els ha afectat l’intent de suïcidi del Sam, que va despertar una allau d’assetjament escolar per les xarxes, i com han intentat fer-hi front les famílies i el professorat. A l’obra, també es posa sobre la taula com la família del Sam intenta gestionar la situació, amb tota l’estigma social cap a la salut mental que hi ha darrere.

En aquest sentit, Glòria Iniesta, membre de l’Associació per la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i mestra d’educació primària especialitzada en conducta suïcida i acompanyament en el dol, incideix en la importància que té l’escola o institut a l’hora de fer front a problemes de salut mental i bullying: “l’agent socialitzador que pot ser l’escola o l’institut en si és determinant”. Iniesta admet que aquests espais poden arribar provocar el sentiment d’aïllament d’un jove, “però també pot ser que sigui el lloc on se senti sostingut, on pugui tenir aquest suport de companys i professorat.” Justament, la mestre fa incidència en la capacitat que pot tenir el sistema educatiu per detectar aquests casos de bullying o depressió i derivar-los a professionals especialitzats en aquest tema. Per això, Iniesta remarca la importància del rol dels centres educatius com a agent orientador, no només pels infants, sinó també per a les famílies, que sovint es poden sentir perdudes.

El bullying, un dels factors clau en la salut emocional dels joves

Un pilar de l’obra és la dificultat de tancar, de vegades, les situacions de bullying, inclús quan es passa a l’edat adulta. “Hi ha molts moments a l’obra d’efecte mirall, de dinàmiques entre adults que no queden tan lluny de dinàmiques de bullying que s’estan generant a l’escola”, explica Puig. Per l’autor, era essencial qüestionar si l’assetjament és reament un fet passatger, que una vegada entrada l’edat adulta, queda aparcat.

Tot i que “el bullying és un dels principals factors de risc davant del suïcidi”, segons Iniesta, també és cert que la conducta suïcida mai ve per un sol motiu, sinó que sempre és multifactorial. “Són diferents factors de risc que es van sumant, i llavors, hi ha un factor precipitant que desencadena que la persona arribi a planificar el suïcidi o l’arribi a executar”, puntualitza la mestre.

El factor que gairebé sempre es repeteix és una manca de salut emocional dels joves, ja que el 90% de les morts per suïcidi juvenil està vinculat a un problema de salut mental, segons l’informe elaborat recentment pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) anomenat “Encarem el suïcidi juvenil!”

Entenent que el suïcidi és la punta de l’iceberg, s’ha de tenir present que normalment, abans de cometre l’acte, hi ha un seguit de conductes que poden donar senyals del malestar que pot patir l’infant o jove. Poden ser senyals directes, com per exemple que expressi verbalment que no vol seguir vivint, o senyals indirectes, que poden costar més de detectar, com ara, l’aïllament o els canvis de comportament i rutines. “El que és perillós és que la persona vagi canalitzant a través del cos aquests malestars. Perquè sabem que el 50% dels joves que tenen una autolesió, ho tornen a fer”, alerta Iniesta. L’especialista comenta que no s’ha d’entendre el suïcidi com un acte per posar fi a la vida de la persona que el comet, sinó com “una via d’escapatòria per acabar amb el patiment que té”.

Glòria Iniesta: “Cal tenir eines clares anti-bullying per respondre de manera ràpida i efectiva als possibles casos”

Per fer front a aquesta problemàtica en l’adolescència i l’infància, Iniesta posa èmfasi en la importància d’incorporar de manera transversal l’educació emocional entre l’alumnat: “si abordem aquests grans temes, que és la gestió emocional i la resolució de conflictes, i al nostre dia a dia podem compartir el que ens està passant amb un suport entre iguals, podem aconseguir un dia a dia emocionalment saludable”. En aquesta direcció, Iniesta també emfatitza en la necessitat de tenir unes eines clares anti-bullying per respondre de manera ràpida i efectiva als possibles casos que poden sortir.

L’amistat com a poder transformador de l’obra

El procés de creació de ‘Karaoke Elusia’ ha estat dins del projecte europeu Extended Universe, que promou la implicació del jovent a l’escena teatral. A banda de la Sala Becket, tres teatres més d’Europa (del Regne Unit, Dinamarca i Grècia), han participat en aquest projecte, que ha proposat una creació conjunta amb autors de cadascun d’aquests països. Els quatre dramaturgs han treballat al voltant de tres eixos, la joventut, el poder i la utopia, per crear un univers compartit entre totes les obres. D’aquesta manera, les quatre històries tenen arguments diferents, però comparteixen el procés creatiu i la temàtica, que d’alguna manera les vincula com a germanes.

En el cas de ‘Karaoke Elusia’, veiem la joventut encarnada en els tres joves, el poder amb el paper decisiu que té el món adult sobre els adolescents i la utopia està reflectida amb l’amistat dels tres joves. Perquè no és casualitat que l’obra transcorri en un karaoke. Per a Puig, el karaoke és aquell espai que, si no cantes especialment bé, normalment t’exposes a una situació de vulnerabilitat. Però la confiança que hi ha entre els tres amics, permet aquest moment de nuesa de les emocions. I així, l’amistat es mostra com a element transformador de la situació de patiment dels joves.

En aquest aspecte també incideix Iniesta a l’hora de crear una xarxa relacional sana. “El fet que ens fa seguir vivint és que tenim motius per viure. Això és una evidència, per tant, si jo no em sento a gust en un espai, però en trobo un altre, ja tinc un motiu per viure.” Si bé l’escola o institut pot ser un lloc que garanteixi un bon reconeixement social relacional als infants o joves, també pot ser que per algun motiu, no s’hi sentin del tot còmodes i busquin altres espais on trobar aquesta xarxa. “Pot ser que una persona, per exemple, a l’institut no se senti massa a gust, però en canvi té els amics al grup de teatre, o al cau, al bàsquet, al futbol…”, exemplifica Iniesta.

Oriol Puig: “Si una persona es veu reflectida en el teatre o en el cinema, això pot ser una eina que l’interpel·li”

Trencar l’estigma des de l’art

Per a Puig, era essencial parlar de la salut emocional dels joves, el bullying i el suïcidi d’una manera clara i directa, ja que “si sabem que això passa, doncs anem a explorar-ho durant una hora i mitja i a donar-li el valor que té”. Factors estretament lligats al suïcidi, com l’ansietat o depressió, representen el motiu del 20% de les visites del jovent al metge, segons les dades que recull “Encarem el Suïcidi Juvenil!” del CNJC. I l’autor troba en el teatre una eina d’expressió d’aquesta realitat, sovint desconeguda o estigmatitzada. Per a Puig, el fet que una persona es pugui veure reflectida en el teatre o el cinema, pot esdevenir una eina que l’interpel·li: “ei, això que et passa a tu és prou important per estar ara mateix en pantalla o dalt l’escenari”.

Iniesta també confia en la capacitat de l’art d’obrir mirades. “El seu gran poder és, primer, desestigmatitzar, trencar amb aquest tabú, però sobretot si se’n parla bé. I després, que sigui una eina per a poder-ne seguir parlant i treballant”, recalca Iniesta. En aquesta línia van també les funcions de ‘Karaoke Elusia’. Està pensat que es facin diverses sessions matinals per a instituts, i que després, hi hagi un col·loqui amb una psicòloga per abordar els temes tractats a l’obra. Així, ‘Karaoke Elusia’, baixa de l’escenari per portar tots aquests temes cabdals en l’adolescència sobre terreny.

En aquests col·loquis, el dramaturg podrà conversar amb els joves que, com ell quan tenia disset anys, es poden fer preguntes sobre la salut mental, el bullying i el suïcidi juvenil. Justament, aquesta és una de les parts del projecte que li motiven més a Puig, que té ganes de “poder compartir això amb joves d’institut, que en realitat va ser el primer impuls per aixecar aquest obra”.