Per què van a la vaga els interins?

L’Eugènia fa 20 anys que treballa com a interina al sector de l’ensenyament. Va arribar a la plaça a través d’una beca i des de llavors no se n’ha mogut. Els seus contractants mai no van donar senyals de voler estabilitzar la plaça fins fa tres anys, quan van comunicar a tot el departament que el lloc de feina de l’Eugènia seria posat a concurs, però que la persona que l’aconseguiria ja tenia nom i cognoms. El concurs se celebrarà abans d’acabar el 2021 i, per tant, l’Eugènia perdrà la feina en algun moment de l’any vinent.

Eugènia no és el nom real d’aquesta interina, que no ha volgut proporcionar-lo per por de represàlies. I és que, tal com reconeix ella, “les interines estem subjectes a molta precarietat i males pràctiques que a ningú se li acudiria fer a una persona fixa. El pitjor és la inestabilitat: jo els he anat bé durant 20 anys, i ara, que volen algú altre, al carrer”, explica. L’Eugènia ocupa una de les 300.000 places d’interinatge que l’Estat espanyol preveu convocar a concurs perquè l’ocupi un funcionari de carrera abans del 2025. Reduir fins a menys d’un 8% la temporalitat al sector públic és un dels objectius del Reial decret llei 14/2021, més conegut per Icetazo, un text legislatiu promogut per Miquel Iceta quan era ministre de Política Territorial i Funció Pública.

Ara bé, regular aquesta temporalitat convocant desenes de milers de places a concurs voldrà dir, necessàriament, que moltes persones com l’Eugènia perdran la feina després de dècades amb la mateixa dedicació. Aquest és un dels motius principals que promouen la vaga de la funció pública convocada per a aquest dijous, 28 d’octubre. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), sindicat més representatiu del sector, i la Confederació General del Treball (CGT) han convocat aturades per exigir a l’executiu una reforma en el Reial decret perquè posar fi a la temporalitat no signifiqui necessàriament perdre la feina.

Dret a indemnització

Aquest Reial decret llei no és el primer que intenta regularitzar la temporalitat. El 2017, el Partit Popular es va comprometre a regular 220.000 places, de les quals se n’han convocat 154.000 i només estan ocupades 56.000. “L’Estat espanyol és el país de la UE amb més temporalitat. Encara més: al sector públic hi ha més temporalitat que al sector privat, i això és una anomalia”, assegura Mariona Torra, advocada especialista en Dret Administratiu del Col·lectiu Ronda. Torra fa referència a les dades de l’Enquesta de població activa, que destaquen que, la temporalitat al sector privat és del 23,2%, mentre que al públic ascendeix fins al 30%.

El Reial decret llei 14/2021 determina una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats

Aquestes altes xifres de funcionaris interins, així com el fet que la temporalitat s’allargui tant en el temps, incompleixen clarament allò estipulat a l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP). En l’article 70 estableix que les administracions que vulguin incorporar personal ho han de fer a través d’una oferta pública d’ocupació que s’haurà de desenvolupar en “el termini improrrogable de 3 anys”. En altres paraules: cap persona interina no pot ser-ho durant més de 3 anys. Ja hi ha diverses sentències del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que han carregat contra l’abús de la temporalitat. Així doncs, si tant els tribunals com el mateix EBEP reconeixen que una persona interina no pot estar més de 3 anys al càrrec, què aporta l’Icetazo?

La novetat principal del Reial decret llei és que estableix una indemnització per als interins que hagin superat el màxim legal dels 3 anys i no aconsegueixin ocupar la plaça en el marc del procés d’estabilització extraordinari que promou la llei. Ara per ara, el nou text legislatiu —que s’està sotmetent a esmenes— determina una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Això vol dir que, amb l’Icetazo a la mà, una treballadora com l’Eugènia cobraria un any de sou com a indemnització després de dues dècades treballant. “És una vergonya i totalment insuficient”, reclama aquesta interina, mencionant una altra de les raons que han portat el funcionariat a declarar-se en vaga durant aquesta setmana.

Una de les pors que tenen els sindicats i alguns advocats és precisament que el Reial decret estableix que la indemnització és només per a aquells que estiguin més de 3 anys en una plaça temporal. “I què passarà amb els que s’hi estiguin 2 anys? Si no hi ha abús de la temporalitat, no hi ha indemnització”, explica l’advocada Mariona Torra. I és que la compensació per finalització de contracte només és prevista per als treballadors del sector privat i no figura pas a l’EBEP. Aquest és un dels greuges que més han denunciat els col·lectius d’interins: “A més de la inestabilitat perquè en qualsevol moment et quedis sense feina, hi has de sumar l’angoixa de saber que marxaràs amb una mà davant i una altra darrere”, es lamenta l’Eugènia.

És possible la fixesa?

“Aquest Reial decret llei ha estat dissenyat per limitar la temporalitat, però deixa descontents els interins perquè voldrien anar més enllà. D’una banda, voldrien més garanties a l’hora de ser indemnitzats i, de l’altra, consideren que deixa incerta l’expectativa de la fixesa”, reconeix Mariona Torra. I és que una de les demandes del col·lectiu és que aquells treballadors que portin molts anys en una plaça puguin preservar-la sense necessitat de presentar-se a les oposicions. La incorporació d’aquesta demanda a la llei va ser pactada per la nova ministra de Funció Pública i Hisenda, María Jesús Montero. Ara bé, aquesta mesura, si bé és prevista a la llei, té un caràcter excepcional i, segons com es concreti, té riscos de ser impugnada.

L’abús de la temporalitat a l’Estat espanyol ja ha estat motiu de diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

I és que, segons alerten alguns advocats, “podria topar amb la Constitució, que estableix els principis d’igualtat, mèrits i capacitat que han de regir les contractacions del personal de l’Administració”, alerta Torra. L’advocada confia més en altres vies per facilitar el camí dels interins de llarga durada, com la del concurs de mèrits. “D’aquesta manera, es podria establir que en una situació d’excepcionalitat, com podria ser l’abús de la temporalitat que vivim, només calgués acreditar l’experiència i no fos necessari realitzar un concurs oposició”, esclareix Torra.

Aquesta “situació excepcional”, tal com Torra defineix un abús de la temporalitat a l’Estat espanyol sense comparació amb cap altre país d’Europa, ve donada per “les retallades pressupostàries de les diferents crisis. Convocar oposicions costa diners i les administracions han hagut d’anar tirant, tot cronificant la precarietat”, assegura l’advocada. Aquesta irregularitat ja ha estat alertada en diverses circumstàncies pel TJUE, que, en una sentència recent del 2020, va exigir mecanismes per sancionar les administracions per tal de dissuadir-les d’abusar de la temporalitat i va considerar que la indemnització als treballadors agreujats podria ser una opció. Ara bé, no va concretar mai cap mecanisme i va delegar la decisió en els tribunals nacionals.

En espera de les esmenes

La resposta a aquesta sentència té la forma de Reial decret llei; però, com alerten diversos col·lectius i sindicats, deixa encara qüestions per resoldre. En espera de saber si la fixesa serà possible o no, el futur de desenes de milers d’interins queda a l’aire. Hi ha poques garanties per a treballadores com l’Eugènia que, després de 20 anys a la mateixa plaça, podrien perdre la feina sense cap tipus d’indemnització. En casos com el seu, molts treballadors recorren a una sentència del Tribunal Suprem que dicta que, si hi ha hagut un nexe entre l’abús de la temporalitat i una mala praxi de l’Administració, el treballador podria tenir dret a una indemnització.

“El problema d’aquesta sentència és que s’ha d’analitzar cas per cas perquè la indemnització no és automàtica. Cal mirar les regles dels procediments de responsabilitat patrimonial, és a dir, demostrar que hi ha hagut greuge causat pel nexe entre l’abús i un mal funcionament de l’Administració”, apunta Mariona Torra. En alguns casos es pot demostrar que la incertesa i l’angoixa han provocat problemes de salut física o mental. En altres casos es pot al·ludir al greuge que suposa perdre la feina amb una edat avançada que dificulti trobar una altra ocupació. “Tot plegat encara és molt incert; per això recomanem ajornar qualsevol demanda o procediment judicial fins que les esmenes del Reial decret llei estiguin votades i sapiguem com queda ben bé la legislació”, apunta Torra.

Tot i això, hi ha administracions que tenen procediments ja iniciats, amb anterioritat al Decret llei. En aquesta situació d’incertesa, l’advocada del Col·lectiu Ronda considera que “seria una bona mesura de govern paralitzar els processos ja iniciats fins a l’aprovació imminent del text definitiu. Així es dotaria de més seguretat jurídica i s’assegurarien els principis de confiança legítima que han de ser garantits pels poders públics”, considera. Així ho farà l’Eugènia, que, tot i veure la seva situació laboral penjant d’un fil des de fa 3 anys, esperarà. Igual que espera que es convoqui un concurs per a la seva plaça que posarà fi al seu lloc de feina i que s’enllesteixi una llei que el col·lectiu feia anys que demanava.