Crític Cerca
Legítima defensa

Quatre claus per entendre la (potser última) pròrroga dels ERTO

El Govern espanyol ha allargat les mesures per protegir els treballadors afectats per la pandèmia fins al febrer del 2022, quan s'obre un futur incert en què moltes empreses poden acabar tancant

09/11/2021 | 06:00

Gent a les portes d'una Oficina de Treball a Barcelona / AINA MARTÍ – ACN

El 27 de setembre passat es va aprovar la sisena pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que s’han anat succeint després del primer confinament per la Covid-19. La nova pròrroga, que ha començat aquest novembre, allarga les mesures dels ERTO fins al 28 de febrer de 2022, quan es compliran dos anys d’ençà que el Govern espanyol va aprovar aquesta figura laboral per protegir aquells treballadors que es veien afectats per la pandèmia. A Catalunya, són 8.225 les empreses que han comunicat que continuaran amb aquesta mesura.

La figura dels ERTO, però, existeix des de molt abans de la pandèmia i està regulada a l’article 47 de l’Estatut dels treballadors. Les pròrrogues que s’han estat pactant, doncs, regulen les ajudes específiques perquè les empreses apliquin ERTO en una situació excepcional com és la pandèmia i evitar així acomiadaments. “Van ser una bona mesura per a una situació temporal i conjuntural”, apunta José Antonio González Espada, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. Però tenen sentit encara les mesures? Quines característiques té aquesta nova pròrroga? Serà l’última? Quins horitzons es plantegen després dels ERTO? Analitzem les claus del present i del futur dels ERTO.

Què suposa la darrera pròrroga dels ERTO?

Amb aquesta nova modalitat dels ERTO es manté el veto als acomiadaments i també es limiten les noves contractacions o externalitzacions. Així mateix, s’allarga l’anomenat comptador a zero, segons el qual es garanteix el dret dels treballadors en ERTO a cobrar la prestació d’atur fins al desembre del 2022, hagin esgotat o no les cotitzacions acumulades. La novetat principal que regirà aquesta sisena pròrroga es basa en l’impuls a la formació a aquelles persones que estiguin suspeses temporalment.

José Antonio González Espada (Ronda): “Els ERTO d’avui seran els ERO de demà. Moltes empreses no podran remuntar”

Així, segons la nova norma, les empreses de més de 10 treballadors tindran el 40% d’exoneració en els costos dels expedients, mentre que la bonificació pujarà al 80% si ofereixen formació als assalariats. En el cas de les empreses amb menys de 10 persones en plantilla, la bonificació serà del 50% o del 80% amb accions formatives. En aquest sentit, l’advocat González Espada apunta que “si els treballadors, quan es reincorporin al seu lloc, tenen un plus de formació, perfecte. Però és una feina que ja coneixien abans. Així doncs, quina utilitat té aquesta formació?”. Segons el lletrat, la resposta la trobem en el futur: “Aquesta formació servirà als treballadors per recol·locar-se en una altra feina, perquè ja hem assumit que aquella que tenen la perdran”, explica.

Segons l’advocat laboralista, la majoria de les persones que estan en ERTO des de fa gairebé dos anys ja no recuperaran la seva feina i “els ERTO d’avui seran els ERO de demà”, considera. Segons González Espada, allargar tant els ERTO és “una fugida cap endavant, perquè moltes empreses no podran remuntar i anem cap a un escenari en què no només molts treballadors no recuperaran la feina, sinó que moltes empreses hauran de tancar”, vaticina.

Què passarà amb les empreses que no es recuperin?

El tancament d’empreses, a banda de comportar moltes pèrdues de feina, també tindrà un impacte important sobre les arques públiques, segons alerta l’advocat de Ronda. I és que, quan aquestes empreses abaixin la persiana, s’haurà de veure com es paguen les indemnitzacions per extinció del seu lloc de feina. En cas que les companyies no puguin fer-se’n càrrec per insolvència, s’haurà de recórrer al Fons de Garantia Salarial (FGS), que es nodreix dels fons públics.

Així, en principi, tothom podrà percebre la seva indemnització, però en quines condicions? L’advocat laboralista explica que, per saber-ho, hem de mirar el salari mínim interprofessional (SMI). “Les retribucions que venen del FGS tenen un topall del doble de l’SMI, així que és d’una importància vital que, abans que es produeixi el col·lapse d’aquestes empreses, s’hagi pactat una pujada substancial de l’SMI”, apunta. Precisament dos dies després de la pròrroga dels ERTO, el Govern espanyol va pactar un increment de 15 euros de l’SMI, situant-lo en 965 euros, després de dures i conflictives negociacions entre els socis de Govern, els sindicats i la patronal.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en unes jornades sobre el futur del treball a Santander / POOL MONCLOA – B. PUIG DE LA BELLACASA

Aquest acord preveia també pujades progressives de l’SMI que el duran, en principi, a créixer fins als 1.000 euros el 2022 i fins a 1.049 euros el 2023. “Hem de posar-nos les piles i no oblidar que la fi dels ERTO i la pujada de l’SMI han d’anar de la mà, igual que la derogació de la reforma laboral”, adverteix l’advocat, que no es mostra gaire optimista amb aquest darrer punt. “Ens arriben molts eslògans, però pocs detalls. Fins ara, pel que sabem de la reforma laboral, no crec que estigui pensada per alleugerir les conseqüències del col·lapse del tancament de tantes empreses”, apunta González Espada.

Així, l’horitzó es presenta sense garanties clares. Ara bé, l’advocat insisteix que hi ha una possible solució que caldria explorar i regular: la recuperació d’una empresa fallida per part dels treballadors en forma de cooperativa. Aquesta opció encara no compta amb un marc regulador, però és una possibilitat existent si l’empresa en qüestió acaba en un concurs de creditors. “Si els treballadors es constitueixen com a cooperativa, hi poden participar i suposaria poder continuar treballant”, explica.

ERTO, una porta al frau

Tot i que els pactes del Govern espanyol facilitaven ajudes a les empreses per estalviar-se costos en l’aplicació dels ERTO, algunes van dur a terme males pràctiques per reduir encara més les despeses. Durant aquest any i mig, la Inspecció de Treball va imposar multes per un valor de 27 milions d’euros a conseqüència de més de 5.000 infraccions, segons dades que va avançar El Periódico. “Hi ha hagut molta picaresca i ens hem trobat molts treballadors que estaven en ERTO, però a la vegada treballaven en negre”, assegura l’advocat.

Aquest frau s’explica, segons González Espada, pel sistema d’ajudes “a dues velocitats”, segons el qual hi ha unes ajudes per a aquelles empreses que tenen tota la plantilla en ERTO i unes altres que incentiven anar reincorporant personal. “Tot plegat ha estat un brindis al sol, perquè moltes empreses feien números i calculaven si els sortia a compte començar a reincorporar plantilla i perdre una part de l’ajuda. Sovint no surt a compte i, per això, moltes han optat pel treball sense declarar”, explica l’advocat. Segons el lletrat, allargar els ERTO significa allargar també la possibilitat de pràctiques fraudulentes —que la Inspecció de Treball no té la capacitat de detectar en la seva totalitat— i també allargar la situació d’excepcionalitat en moltes empreses que “perdran la capacitat de remuntar”.

Serà aquesta l’última pròrroga?

Després de més d’un any i mig d’ERTO, l’advocat considera que “són una bona mesura, sempre que responguin a l’excepcionalitat d’un període concret. Ara bé, quan acabi aquesta pròrroga, seran gairebé dos anys i hem de pensar si seguim en una situació conjuntural, sobretot quan la pandèmia encara es pot allargar bastant”, reflexiona. Segons el lletrat, ara el que toca és “agafar el bou per les banyes i treballar en ajudes per als treballadors que, inevitablement, perdran la feina”. Ara bé, és conscient que aquestes mesures implicaran “un gran impacte pressupostari i encara no estem preparats per assumir-ho”.

Operaris en una cadena de producció de la planta de Seat a Martorell / ÀLEX RECOLONS – ACN

Com més s’allarguin les ajudes a unes empreses que no es recuperaran, més grans seran les conseqüències per a les arques públiques

Són aquestes conseqüències sobre les arques públiques un dels motius que han dut el Govern espanyol a ampliar els ERTO fins al 2022. “No sé segur si aquesta serà la darrera pròrroga, però el que és clar és que han decidit allargar sis mesos perquè el col·lapse no es doni durant el 2021 i es pugui acabar l’exercici amb els pressupostos actuals”, reflexiona el lletrat. Així, com més s’allarguin les ajudes a unes empreses que no es recuperaran i es mantingui el comptador a zero, més grans seran les conseqüències per a les arques públiques i major el caos que es donarà a l’hora de gestionar les prestacions des del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Són aquestes conseqüències econòmiques i els conflictes importants que està havent-hi entre els socis del Govern de Pedro Sánchez per pactar assumptes com la reforma laboral o la pujada de l’SMI el que augura que, molt probablement, siguem davant de la darrera pròrroga dels ERTO. Però al febrer del 2022 les conseqüències de la pandèmia encara existiran. Per això, tal com adverteix González Espada, “la fi dels ERTO no ha de suposar la fi de l’escut social i de les mesures de protecció; al contrari: el que haurem de fer, però, és deixar de defugir l’evidència i prendre mesures valentes i que protegeixin de veritat tots els treballadors i totes les treballadores”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies