02/03/2026 | 07:00
Diumenge hi ha convocada a Barcelona una nova manifestació feminista, que començarà als Jardinets de Gràcia a les 11:30 del matí, baixarà pel passeig de Gràcia i per la ronda de Sant Pere i acabarà a l’Arc de Triomf, on es farà l’acte final. “Davant de l’imperialisme colonial i feixista, lluita transfeminista” és el lema de la convocatòria d’aquest any, impulsada per l’Assemblea 8-M, que aplega múltiples col·lectius de tota la ciutat. A banda de la jornada de protesta de diumenge, a la capital catalana el moviment feminista impulsarà també una marxa nocturna la nit abans. Pel 8-M, la CGT, a més, ha convocat una vaga laboral a tot Catalunya.
En altres ciutats dels Països Catalans, també hi haurà accions: a Girona, a les 18 hores, a la plaça de la Independència; a Tarragona, a les 12 hores, a la plaça Imperial Tarraco; a Tortosa, a les 12 hores, a la plaça de Barcelona; a Lleida, també a les 12 hores, a la plaça 8 de març. Al País Valencià, a València, a les 16 hores, davant el CIE de Sapadors; a Castelló, com que coincideix amb les festes de la Magdalena, s’aprofitarà la Romeria de les canyes per donar-li un caire feminista i reivindicatiu. A les Illes Balears, a Palma (Mallorca), també a les 12 hores, manifestació des de la plaça d’Espanya; i a Maó (Menorca), a les 12 hores, a la plaça de l’Esplanada.
Enguany, el Dia Internacional de la Dona arriba en un context d’ofensiva de l’extrema dreta i del feixisme a escala mundial. Quines són les principals reivindicacions del feminisme aquest 8-M? CRÍTIC ha tingut accés al manifest de l’Assemblea, que denuncia el capitalisme i el racisme, la feminització de la pobresa o l’LGBTI-fòbia, i defensa la sanitat universal, la coeducació pública i l’habitatge digne i accessible per a tothom.
Contra l’ofensiva reaccionària global
El manifest d’enguany denuncia “l’embat reaccionari que s’estén a nivell global” i que atempta contra “els drets polítics, socials i laborals de les dones, lesbianes, persones trans, no binàries i totes les dissidències sexuals i de gènere”. L’Assemblea 8-M fa una crida a aturar “les polítiques d’ultradreta, el racisme, els discursos d’odi, l’antifeminisme i l’LGBTIQA+-fòbia”.
El feminisme fa una crida a aturar la ultradreta, el racisme, l’antifeminisme i l’LGBTIQA+-fòbia
El manifest apunta contra “la persecució migratòria i repressiva de Trump i el seu ICE criminal” i contra l’intervencionisme nord-americà en països com Veneçuela, Cuba i Groenlàndia. Així mateix, assenyala l’escalada bèl·lica a Ucraïna, el genocidi a Palestina, l’ofensiva militar a Rojava, la repressió a l’Iran i a l’Afganistan, i “les guerres silenciades” que tenen lloc al Líban, al Congo, al Sudan o a Nigèria.
En aquest context mundial, el moviment es mobilitza “contra el feixisme, l’imperialisme, el racisme, el colonialisme, el cisheteropatriarcat i el capitalisme”.
Crisi de reproducció de la vida: cures, habitatge i emergència ecosocial
Segons l’Assemblea 8-M, l’actual “crisi de reproducció de la vida” s’expressa en tres àmbits interconnectats: una crisi de les cures, la crisi de l’habitatge i la crisi ecosocial. Aquesta situació comporta una creixent feminització de la pobresa, “l’expressió més violenta del capitalisme” i s’acarnissa particularment contra les dones: des de les treballadores fins a les migrants, passant per les “grans i empobrides” o les “joves precaritzades”, les gitanes, les que tenen diversitat funcional o les treballadores sexuals. El manifest també incorpora les “pageses en revolta” i les mares “a qui es nega el dret a maternar”, com aquelles que han estat “desposseïdes de la custòdia per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA)”.
Per això, una de les exigències centrals de les feministes és “posar la sostenibilitat de la vida al centre“, amb un sistema públic i comunitari de cures, que disposi d’un finançament suficient i “corresponsabilitat real”. També reclamen reconèixer les maternitats i les cures no remunerades, amb suport integral a les persones que cuiden infants amb diversitat funcional i a les que sostenen les cures en solitud.
Violència masclista: prou de feminicidis
“No més violència masclista. Prou de feminicidis! Davant la inacció i la impunitat, alcem la nostra ràbia. Ens volem vives!”. Aquesta és una de les crides més contundents i que més s’han repetit durant totes les manifestacions del Dia Internacional de les Dones.
Els dos primers mesos de 2026, hi ha hagut a l’Estat espanyol 16 feminicidis, segons el web Feminicidio.net
Les xifres són sagnants: els dos primers mesos de 2026, el web Feminicidio.net ha registrat 16 feminicidis i altres assassinats de dones a l’Estat espanyol. Les dades oficials en recullen 12 d’assassinats masclistes i vicaris: 10 dones i 2 infants.
El manifest exigeix “polítiques públiques valentes” contra totes les violències masclistes, així com “protecció real i efectiva” per a dones, persones trans i no binàries.
Unitat per defensar els serveis públics
La defensa dels serveis públics és un altre eix central aquest 8-M. Les feministes reclamen la unitat dels moviments socials per defensar la sanitat universal i la garantia d’una coeducació pública sense retallades ni privatitzacions. De la mateixa forma, reivindiquen el dret “a un transport públic, segur i eficient” i a un habitatge digne. “Aturem l’especulació i el racisme immobiliari“, clamen.
Entre les reivindicacions concretes del manifest s’hi recull el fet de disposar de lloguers accessibles, frenar els desnonaments, la garantia d’un empadronament “sense traves” i solucions del sensellarisme.
Fi de les deportacions i derogació de la Llei d’estrangeria
L’Assemblea 8-M fa un reconeixement a la lluita del moviment Regularización Ya per la conquesta de la regularització extraordinària de mig milió de persones migrants. Adverteix, però, que mantenen la lluita per posar fi a les deportacions i a les detencions per perfil racial, per l’empadronament sense domicili fix, la igualtat de condicions laborals i la derogació de la Llei d’estrangeria.
En aquest sentit, les feministes rebutgen el Pacte Europeu de Migració i Asil, perquè consideren que “criminalitza la migració, endureix el control de fronteres i reforça les deportacions”. També exigeixen l’eliminació dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i denuncien Frontex per les seves “constants violacions de drets humans en les fronteres europees”.
Atacs als feminismes autònoms
El manifest denuncia l’atac “creixent” que pateix el moviment feminista a través de les institucions “que intenten domesticar-nos amb burocràcies, retallades de subvencions i despossessió d’espais històrics”. I posa com a exemple l’amenaça d’expulsió que afecta el Centre de Cultura de Dones La Bonne, un espai històric del feminisme a Barcelona.
Drets sexuals i reproductius i defensa de drets LGBTIQ+
Davant l’onada antifeminista que s’escampa arreu del món i que es materialitza, entre altres coses, en l’atac als drets sexuals i reproductius o al col·lectiu LGBTIQ+, el feminisme adverteix: “El dret a decidir sobre els nostres cossos no es toca. Els drets de les persones trans i dissidències sexuals i de gènere no es discuteixen”.
“El dret a decidir sobre els nostres cossos no es toca”, clamen les feministes
Per això, exigeix la plena garantia d’aquests drets, així com el respecte “per tots els cossos, identitats, expressions de gènere i dissidències sexuals”.
Drets laborals plens en sectors feminitzats
El manifest denuncia la precarietat laboral, que afecta especialment els sectors més feminitzats, i exigeix “drets laborals plens”, la fi de la bretxa salarial i “de la seva continuïtat” en la bretxa de pensions. Aquesta desigualtat és, segons l’Assemblea 8-M, “l’expressió d’un model de ciutadania que penalitza el treball reproductiu”.
En aquest sentit, el moviment feminista reclama la “incorporació plena de les treballadores de la llar i les cures al règim general”, així com el “control efectiu de les jornades i riscos laborals, especialment per a les internes”, a qui el manifest qualifica de “símbol de l’esclavitud moderna”. També reclama “drets i protecció per a les treballadores sexuals”, i la fi de l’estigma i de la violència institucional i policial que pateixen.
Contra el “blanquejament” del feixisme
L’Assemblea 8-M també reivindica la memòria històrica i convida els joves a compartir la “rebel·lia” contra l’enaltiment i el blanquejament del feixisme. A més, convoca les dones, trans i persones no binàries a la trobada que es farà el pròxim juny per commemorar els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades després del final de la dictadura franquista (del 27 al 30 de maig de 1976).
Justícia ambiental i antimilitarisme
Finalment, el manifest també recull com a demanda la “justícia ambiental i l’antimilitarisme”, posant fre a l’extractivisme i a “l’economia de guerra”. Per combatre la crisi climàtica i les polítiques de rearmament, les feministes reclamen “pau i justícia global”.
