Aquestes són les mesures que ha aprovat l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya

Les propostes de l’Assemblea Ciutadana pel Clima ja són aquí. Són els resultats d’un procés participatiu en què 100 ciutadans de Catalunya, escollits a l’atzar, s’han format i han debatut sobre les polítiques climàtiques que hauria de fer el Govern. N’han sortit 25 mesures en l’àmbit d’alimentació i 23 més en l’àmbit d’energia. Ara, la Generalitat haurà de donar-hi resposta i, si es consideren viables, implementar-les. En aquesta taula interactiva, pots consultar les 48 propostes aprovades:

Pel que fa a l’alimentació, s’hi ha arribat a acords com afavorir els petits productors en la distribució de les ajudes europees de la política agrària comuna (PAC) o promoure l’alimentació de proximitat als menjadors escolars. En canvi, no s’hi ha acordat una línia d’acció clara pel que fa a un dels temes més espinosos: què fer amb la producció i el consum de carn a Catalunya.

En l’àmbit d’energia, els participants han apostat amb força per la implantació accelerada d’energies renovables a Catalunya, amb mesures com sancionar les distribuïdores d’energia que hi posin traves o ocupar el 2,5% del territori català amb aquestes infraestructures. També s’hi ha aprovat compensar equitativament els habitants de zones amb excedents d’energia d'aquest tipus.

Els participants han apostat per la implantació accelerada d’energies renovables i compensar els excedents

L’Assemblea Ciutadana pel Clima ha estat un procés participatiu en què 100 ciutadans de Catalunya s’han format i han debatut sobre les polítiques climàtiques en els àmbits d’alimentació i d'energia. Els membres es van escollir a l’atzar, però mantenint criteris de diversitat social i territorial. Gisela Torrents, ambientòloga i membre del grup motor de l’Assemblea, considera que aquest procés ha estat “una feina pedagògica i de democratització del debat” que ha de servir perquè s’entengui millor que les solucions de la crisi ecològica “impliquen fer molts canvis a tot arreu” i “prendre decisions complicades com ara fer restriccions”.

L’Assemblea no resol si cal reduir la producció de carn

Les propostes en l’àmbit alimentari destil·len missatges contradictoris sobre la carn. Es tracta d’un dels temes amb més potencial d’impacte, ja que actualment el 66% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de l’àmbit agroalimentari a Catalunya són vinculades exclusivament a la ramaderia. 

En concret, l’Assemblea Ciutadana ha aprovat quatre propostes sobre el tema, que venien proposades per grups diferents de participants. Una aposta directament per “reduir el consum i la producció de carn a Catalunya”. Per contra, també s’hi ha aprovat una crida per “impulsar la ramaderia extensiva per reduir la intensiva”, però amb el matís que això s’ha de fer “sense reduir la cabanya ramadera actual”.

En un punt mitjà, també s’hi ha acceptat un enunciat per donar un marge de temps a la ramaderia. En concret, la proposta és marcar objectius de reducció d’emissions a tres anys vista, avaluar si s’han complert per altres vies i, si no és el cas, reduir la cabanya ramadera. Hi ha una quarta proposta relacionada, que hi afegeix un nou matís: avaluar amb concreció els impactes de cada tipus de carn, i reduir els que en tinguin més.

Un "elefant a l'habitació" que condiciona els resultats

Yago Bermejo, expert en innovació democràtica, considera que aquestes contradiccions es podrien haver evitat amb una definició més clara de l’encàrrec de l’Assemblea: “L’enunciat era molt general, no s’afrontava directament l’elefant a l’habitació, que era el tema de la carn”. Bermejo explica que el valor de les assemblees ciutadanes és precisament treure l’entrellat dels dilemes polítics clau, els que tenen impacte en emissions i posicions més enfrontades: “Per exemple, si fóssim Noruega, és clar que el dilema a resoldre és la producció de petroli del país. Ara bé, si es pregunta en general, hi ha moltes més possibilitats que es dispersi el dilema polític clau”. 

Per a Bermejo, que ha col·laborat i acompanyat l’Assemblea Ciutadana, aquesta ambigüitat té conseqüències: “És fàcil caure en recomanacions com que cal reduir el malbaratament alimentari, que no serveixen quasi per a res perquè no són un conflicte polític: tothom hi està d’acord”.

Més enllà d’aquest problema, Bermejo valora molt que s’hagi celebrat aquesta Assemblea i algunes de les seves innovacions: “És positiu que no s’hagi preguntat de manera genèrica si s’ha d’actuar amb força contra el canvi climàtic, sinó que s’ha centrat tot en dilemes, és a dir, en com fer-ho”.

Gisela Torrents hi afegeix que la revolta pagesa de les darreres setmanes demostra que parlar sobre l’impacte ecològic i social del model alimentari era una necessitat: “Com a país tenim aquest tema molt poc treballat; fins ara gairebé no s’havia posat sobre la taula, i, per tant, ha estat un encert incloure-ho a l’Assemblea”.