08/09/2025 | 06:00
Aquest estiu s’anunciava l’acord perquè el complex Camiral Golf & Wellness, considerat el resort de golf número 1 d’Espanya, ubicat a Caldes de Malavella (comarca de la Selva), acollís la Ryder Cup de l’any 2031. Es tracta d’una de les competicions internacionals més prestigioses del món, que cada dos anys enfronta els 12 millors jugadors d’Europa amb els dels Estats Units.
“Catalunya serà la capital mundial del golf”, certificava la Generalitat de Catalunya. El Govern de Salvador Illa s’ha compromès a donar suport institucional i econòmic al torneig, malgrat que hi ha hagut col·lectius ecologistes i de pagesos, plataformes ciutadanes i formacions polítiques que s’hi han oposat. Inicialment, els propietaris del complex que acollirà la Ryder Cup volien aprofitar la competició per ampliar els seus terrenys i construir-hi un tercer camp de golf i 185 apartaments de luxe, però l’executiu de Pere Aragonès ho va bloquejar. Amb el PSC, el projecte va tornar a agafar embranzida i, finalment, la 48a edició se celebrarà al Camiral l’any 2031. La Generalitat ha assegurat ara que no s’hi construirà cap nova infraestructura –és a dir, ni nou camp de golf, ni més xalets– i que se’n garantirà la “sostenibilitat”.
En la línia del que ja ha passat amb altres grans esdeveniments esportius, com la Copa Amèrica de vela, les projeccions econòmiques més optimistes han inflat molt els possibles beneficis de la competició. Foment del Treball i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, per exemple, van calcular que tindria un retorn de 1.300 milions d’euros. Tanmateix, les xifres oficials de l’última edició, celebrada a Roma el 2023, quantifiquen l’impacte econòmic en 260 milions.
Per ara, el que se sap segur és que tindrà uns costos inicials d’uns 140 milions d’euros i que seran sufragats, parcialment, amb recursos públics. Quines institucions finançaran la Ryder Cup? Amb quants diners? Què volien els seus promotors?
Diners públics ja confirmats: 56 milions per part d’Illa i de Sánchez
Es calcula que el pressupost total de la Ryder Cup vorejarà els 140 milions d’euros, una part dels quals sortiran dels promotors privats, i la resta, de diverses administracions públiques. De moment, el Govern de la Generalitat ha confirmat que hi que aportarà 30 milions d’euros provinents íntegrament de la taxa turística, segons va assegurar el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. L’acord signat entre la Generalitat i els organitzadors de la Copa Amèrica de vela també preveia un compromís d’inversió de 30 milions d’euros de part del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona en un primer moment. Però, un cop celebrada la regata, la xifra real s’havia elevat als 69,2 milions d’euros.
El Govern espanyol aportarà 26,2 milions d’euros públics a la Ryder Cup a través del Consell Superior d’Esports
Així mateix, el Govern espanyol també s’ha compromès a abocar-hi recursos públics. Alguns mitjans van apuntar que l’executiu central podria finançar l’esdeveniment amb 50 milions d’euros, tot i que, per ara, s’ha confirmat un màxim de 26,2 milions, que s’invertiran per mitjà del Consell Superior d’Esports. D’una banda, el Consell de Ministres va aprovar un acord a partir del qual s’autoritza destinar a la Ryder Cup 6,16 milions anuals entre el 2026 i el 2029. Això representa un total de 24,7 milions d’euros. Aquest finançament es farà a través d’un conveni entre el Consell Superior d’Esports, la Reial Federació Espanyola de Golf i la Ryder Cup Europe LLP, tal com consta en una comunicació del Ministeri d’Hisenda del 29 de juliol.
D’altra banda, l’Estat espanyol també contribuirà a l’organització de l’esdeveniment amb 1,5 milions d’euros addicionals, que es donaran a través de la Reial Federació Espanyola de Golf per a la “preparació i celebració” del torneig.
En paral·lel, l’any 2023 el Consell de Ministres va aprovar que el Govern assumiria un seguit de compromisos en cas que es designés el Camiral com a seu de la Ryder Cup, els quals inclouen “facilitar visats i autoritzacions necessàries” als jugadors i “proporcionar infraestructures de transport eficient” mentre duri la competició. També es conjurava a “promoure el golf a Espanya els set anys anteriors i els cinc anys posteriors” al torneig i a declarar-lo “esdeveniment d’interès públic excepcional”. Tanmateix, no ha quantificat en quants recursos es tradueixen aquests compromisos.
Quines altres institucions hi aportaran recursos públics?
Els governs de Salvador Illa i de Pedro Sánchez no són els únics decidits a invertir recursos públics en el torneig. També la Diputació de Girona, en un ple extraordinari celebrat aquest mes d’agost, va donar llum verda a injectar-hi 6 milions d’euros. L’únic punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació d’un contracte privat entre la Diputació i la Ryder Cup, que implicava l’aportació d’un milió d’euros anual des del 2025 fins al 2030, una quantitat de diners molt rellevant per al pressupost de la Diputació gironina.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va assegurar llavors que Turisme de Barcelona també invertirà la mateixa quantitat, 6 milions d’euros, en el torneig. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb aquest consorci per confirmar la informació, però en el moment de la publicació d’aquest article encara no hi havia donat resposta.
La suma d’ajudes i subvencions públiques ja confirmades és de 60,7 milions: el 44% del cost de la Ryder Cup
La suma de tots els recursos públics confirmats ascendeix a un total de 60,7 milions d’euros, aproximadament el 44% del total que costarà la Ryder Cup. Tanmateix, alguns mitjans de comunicació han apuntat que altres administracions i organismes públics també s’han compromès a fer-hi aportacions.
A banda de Turisme de Barcelona, aquest mitjà ha contactat amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal de la Selva per preguntar-los si tenen previst fer alguna inversió en el torneig. Fins ara, cap d’aquestes institucions no ha donat resposta a les preguntes de CRÍTIC. Per contra, l’Ajuntament de Girona, comandat per Lluc Salellas, sí que ha concretat a aquest mitjà que no hi farà cap aportació de recursos. Així mateix, fonts de l’Ajuntament de Caldes de Malavella expliquen que el seu alcalde ha assegurat “en dos plens” que rebutja destinar-hi diners públics.
Encara es desconeix a quant ascendirà la inversió privada i quins agents hi participaran. El que ha transcendit fins ara és que Denis O’Brien, propietari del Camiral, ha anunciat que dedicarà aproximadament 25 milions de fons propis a la millora de les instal·lacions. També se sap que Estrella Damm es convertirà en la marca de cervesa oficial de la Ryder Cup 2031.
Com s’ha gestat l’acord?
El projecte de dur la competició al Camiral Golf & Wellness es va començar a gestar fa més d’una dècada. De fet, la proposta era acollir l’edició del 2023 i el propietari dels camps de golf, Denis O’Brien, juntament amb el seu Consell d’Administració, va mantenir reunions amb representants de la Ryder Cup Europe i de la Reial Federació Espanyola de Golf. En aquell moment, les administracions espanyoles i catalanes –incloent-hi l’Ajuntament de Girona, en aquell moment governat per Carles Puigdemont– veien amb bons ulls la iniciativa, però l’empresa organitzadora finalment es va decantar per Roma.
Per a l’edició del 2031, que finalment se celebrarà al complex de Caldes de Malavella, les converses es van iniciar ja el 2023. L’organització exigia llavors la construcció d’un tercer camp de golf i de 185 habitatges de luxe en el recinte, però la Generalitat de Pere Aragonès s’hi va oposar frontalment, argumentant que la sequera i el fet que el projecte afectés sòls de protecció territorial de valor agrari o paisatgístic ho impedien. A més, tampoc no hi havia acord en relació amb els recursos que hi havien de destinar les institucions públiques i els promotors privats. Per contra, el Consell de Ministres va aprovar un acord per mitjà del qual donava suport a la candidatura del Camiral per a la celebració del torneig.
Col·lectius ecologistes van aplaudir la decisió de la Generalitat, mentre que Foment del Treball va activar la maquinària per evitar que la Ryder Cup descarrilés. Així, va llançar el manifest Salvem la Ryder Cup 2031, que van subscriure també Barcelona Global, Barcelona Turisme, el Consell de Cambres de Catalunya, el Círculo Ecuestre, la Diputació de Girona o la Federació Espanyola de Golf, entre d’altres.
A la pressió de la patronal s’hi va sumar l’avançament electoral al Parlament de Catalunya, que va donar la victòria al PSC de Salvador Illa, i la suposada renúncia del tercer camp de golf per part de l’organització. Tot plegat va fer ressorgir el projecte.
Frustrat (de moment) l’intent de construir un tercer camp de golf i xalets de luxe
“Per tal que la Ryder Cup pugui celebrar-se, és necessari construir un tercer camp de golf que PGA Catalunya [antic nom del Camiral Golf & Wellness] assegura que regaria al 100% amb l’aigua reciclada de la depuradora de què disposa el club”. Així es manifestava l’editorial de La Vanguardia el juny del 2023, en un intent de pressionar la Generalitat a comprometre’s amb el torneig.
D’aquesta manera, el diari s’alineava també amb les demandes de l’empresa propietària del complex on finalment se celebrarà el torneig. En aquell moment, des del Camiral van fer arribar al Govern d’Aragonès un pla director urbanístic per poder ampliar les seves 200 hectàrees de domini fins a les 380. En el terreny afegit, els promotors hi volien construir, no només un tercer camp de golf, sinó també una urbanització de 185 cases i xalets de luxe.
Els immobles se sumarien als 200 habitatges, a l’acadèmia de golf i als dos hotels que ja estan ubicats dins del recinte. El negoci de l’empresa consisteix en la venda de les propietats, oferint als compradors un estil de vida “exclusiu”, i a destinar-les al lloguer per a unes “vacances de luxe”. Diversos col·lectius ecologistes van denunciar aquest “projecte especulatiu”, argumentant que suposava “la destrucció de més de 200 hectàrees de boscos i sòl agrícola protegits” i la “construcció d’un complex turístic amb alts consums d’aigua potable”.
La Generalitat nega la construcció d’un tercer camp de golf, però des del Camiral no ho descarten
Malgrat que els promotors havien dit que sense l’ampliació d’hectàrees sol·licitada no es podria acollir la competició, el 25 de juliol, l’impulsor de la Ryder Cup, consellers del Govern i representants del Consell Superior de l’Esport feien un acte públic al Camiral per anunciar l’acord. Aquell mateix dia, quan es va conèixer la injecció de recursos públics que hi aportaria la Generalitat, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar que no caldria construir-hi cap equipament. En la mateixa línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va sentenciar que tampoc no s’hi faria cap nova infraestructura. Això hauria hagut de tancar la porta a la construcció del camp de golf i dels apartaments; però, fa només unes setmanes, el CEO del Camiral, David Plana, afirmava que “no es pot descartar” que el tercer camp s’acabi construint.
És per això que diverses formacions polítiques recelen de l’acord. D’una banda, ERC ha registrat una sol·licitud d’informació al Parlament per conèixer els motius pels quals s’ha donat suport institucional al torneig i per accedir a tota la documentació. Els republicans recorden que qualsevol competició ha de complir els principis de sostenibilitat ambiental, social i econòmica i rebutgen l’eventual construcció de noves infraestructures.
Els Comuns també van registrar una bateria de preguntes dirigides al Govern i denuncien que l’empresa del Camiral ja ha adquirit els terrenys situats entre la via del tren i la carretera N-II per fer créixer les seves instal·lacions. La CUP, per la seva banda, va ser l’únic partit que va votar en contra que la Diputació de Girona aportés recursos públics a la Ryder Cup. En aquell ple, hi van votar a favor l’equip de govern, format per Junts i ERC, el PSC i Tots per l’Empordà.
De la Copa Amèrica, el Tour de França i el Mundial de futbol… a la Ryder Cup
El precedent de la Copa Amèrica de vela no ha fet descarrilar la Ryder Cup, però ha dificultat el camí cap a l’acord. Les projeccions inflades relatives a l’audiència televisiva, que finalment no es van complir, o a la inversió pública, que finalment va ser superior a l’anunciada, van fer que la regata no complís les expectatives. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat manté la cautela sobre l’impacte econòmic previst i ha preferit no donar-ne xifres, però ha recordat que l’última edició del torneig, que es va fer a Roma el 2023, va generar un impacte econòmic de 260 milions d’euros.
La Ryder Cup 2031 és una mostra més de la voluntat del PSC que Catalunya esdevingui l’escenari dels macroesdeveniments esportius. Així ho va assegurar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, quan es va comprometre a dur la primera etapa del Tour de França a la ciutat. De fet, abans d’arribar al govern, ja havia manifestat que volia que la capital catalana acollís “cada any” un gran esdeveniment esportiu.
Aquesta voluntat connecta amb els plans de Salvador Illa. De moment, ja és previst que el Mundial de futbol 2030 compti amb dues seus catalanes, el Camp Nou i l’RCDE Stadium, perquè s’hi disputi una part dels partits. I, a mitjà termini, el president s’ha obert també a recuperar de nou els Jocs Olímpics d’Hivern, malgrat que l’anterior executiu ho va haver de descartar per la sequera i per la progressiva reducció de les zones esquiables a Catalunya.
