11/05/2022 | 06:00
El nou col·lectiu juvenil Batec ha convocat avui una “vaga de pagaments” a la xarxa ferroviària de Catalunya. La protesta denuncia la manca d’inversions a Rodalies per part del Govern de l’Estat. En un dels seus cartells, Batec afirma que “si Madrid invertís el que promet, podries dormir 30 minuts més cada dia“. Cada dia hi ha més de 400.000 persones que fan servir el servei, i el memorial de greuges de retards, manca de freqüències i desinversió és crònic, com explicava CRÍTIC en aquest reportatge. Segons Renfe, el seguiment en el primer dia de la protesta ha estat “mínim”.
Què diuen les dades més recents sobre la inversió de l’Estat? La Generalitat, que gestiona una part del servei, podria fer més del que fa? Els incompliments són històrics i les darreres xifres recopilades per la Cambra de Comerç, a les quals ha tingut accés CRÍTIC, avalen aquesta tesi: el Govern espanyol de Pedro Sánchez només va acabar executant un 19% de la inversió prevista per a Rodalies el 2021. Al mateix temps, el contracte programa entre la Generalitat i Renfe per a la gestió del servei està caducat des del 2010 i la Generalitat podria explorar l’opció de prescindir de Renfe i adjudicar el servei als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), però fins ara no ha volgut fer el pas.
Compromisos incomplerts de Zapatero, Rajoy… I Sánchez?
La manca d’inversió en Rodalies és una crítica històrica del Govern català cap a l’Estat. El pla de Rodalies del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero preveia una inversió de 4.000 milions d’euros entre el 2008 i el 2015. Però, segons les dades del Govern català, no es va arribar a complir mai: el 2019, la Generalitat va calcular que l’Estat només havia invertit un 14% d’aquests diners. L’any 2013, el conseller Santi Vila va arrencar un acord amb el Govern de Mariano Rajoy per assegurar les inversions prioritàries, valorades en 306 milions. Més tard, es va concloure que només va arribar un 12,5% d’aquell compromís.
Després d’uns quants anys sense cap nou pla, l’executiu de Pedro Sánchez va publicar les previsions d’inversió i obres per al període 2020-2030. Aquest cop, el compromís de l’executiu espanyol és invertir-hi 6.345 milions d’euros, la meitat dels quals s’hauria d’executar abans del 2025. Algunes de les estimacions més recents, però, no apunten que això acabi passant. Segons dades recopilades per la Cambra de Comerç, els pressupostos generals de l’Estat del 2021 preveien una inversió de 342 milions d’euros per a Rodalies de Barcelona, 62 per a Girona, 51 per a Tarragona i 38 per a Lleida. Tanmateix, les xifres d’inversió final es van quedar en un 19% de les inversions previstes (en el cas de la província de Barcelona, un 22%). L’execució més baixa va ser a Lleida, on la inversió es va limitar a 4 milions. Segons dades de Renfe, en canvi, la inversió executada entre 2019 i 2021 ha estat de 550 milions, i en despeses d’infraestructura ja s’ha arribat al 30% del previst entre 2020 i 2025.
Segons les dades de la Cambra, la previsió d’inversió dels pressupostos generals del 2022 a Rodalies a Catalunya és de 680 milions d’euros, un 38% més que el 2021. Tot i això, segons la Cambra, “en vista de les xifres d’inversió executades i previstes, el Ministeri haurà d’intensificar molt el seu ritme d’inversió real en el curt termini si vol assolir els objectius promesos”. Tot i això, l’entitat afirma que hi ha hagut un “canvi de tendència els últims temps”, que s’ha manifestat en “una empenta a les licitacions dels estudis, projectes i obres reclamades des de fa molts anys, com són l’accés a la T1 de l’aeroport”.
Rodalies té els viatgers, i l’alta velocitat, els diners
Un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme de l’Estat, assenyala una desigualtat clara entre les inversions a l’AVE i les de Rodalies. Concretament, l’estudi assenyalava que l’Estat havia invertit quinze vegades més en alta velocitat que en Rodalies, i que això no es corresponia amb les necessitats dels viatgers, ja que nou de cada deu desplaçaments ferroviaris són de Rodalies. L’Airef assenyala que Espanya compta amb la segona xarxa més extensa d’alta velocitat del món, després de la Xina, però és també el país on el nombre de passatgers per quilòmetre de via construït és més baix.
Madrid va rebre, entre el 1990 i el 2018, gairebé la meitat de tota la inversió
L’Airef també destaca les diferències d’inversió en infraestructures de Rodalies, entre els diferents territoris. Madrid va rebre, entre el 1990 i el 2018, gairebé la meitat (47,8%) de tota la inversió. Rodalies de Barcelona va ocupar la segona posició, amb un 16,8%, seguit de prop per Cadis, amb un 16,5%. La xarxa de Rodalies madrilenya transporta el doble de passatgers que la de Barcelona, però fins i tot tenint en compte la inversió per viatger surt beneficiada la capital espanyola.
La Generalitat podria prescindir de Renfe?
El Govern de Catalunya té, des del 2010, les competències en “la gestió, la regulació, la planificació i la coordinació”, i també té la potestat de fixar les tarifes o els horaris. Però les vies, les catenàries o les estacions són competència de l’empresa pública estatal ADIF. El rol de Renfe en aquest servei és ser l’empresa que presta el servei. A més, qui paga a Renfe és el Ministeri de Transports. Una altra particularitat del traspàs és que, si la Generalitat decideix crear nous serveis ferroviaris que no estaven en marxa l’any 2010, ha d’assumir el cost extra que generen. Per al vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, allò va ser “un traspàs de fireta”.
El nou contracte programa no ha arribat mai a existir i l’anterior està caducat des del 2010
De fet, en aquell acord de traspàs es preveia que el finançament de Rodalies, així com els drets i deures de Renfe per concedir aquest servei, es concretarien mitjançant un nou contracte programa entre la Generalitat i Renfe. Però aquest document no ha arribat mai a existir i l’anterior està caducat des del 2010. Aquest buit legal permetria, a priori, que la Generalitat convoqués un concurs per canviar d’empresa operadora. De fet, és un pas que ja es farà a petita escala, en la línia Lleida-Manresa, a partir del 2024: la nova empresa concessionària serà Ferrocarrils de la Generalitat.
En el marc d’una entrevista a La Vanguardia, l’exdirector d’FGC Ricard Font obria la porta a gestionar totes les altres línies: “Estem llestos per assumir Rodalies. La decisió depèn del Govern”. En ocasions anteriors, el Govern ha rebutjat fer aquest pas: “No acceptarem regals enverinats. Els dèficits són massa grans per assumir nosaltres el servei”, explicava fa dos anys l’aleshores conseller de Territori, Damià Calvet.
La versió de Renfe: “un important esforç d’inversió” i un 94% de puntualitat
Amb referència a la “vaga de pagaments”, fonts de Renfe han indicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que Rodalies és “un servei públic” i que entrar-hi sense pagar és “un frau” contra la ciutadania que el finança. Renfe ha remarcat que entenen que es pugui “protestar” i “reclamar millores en el servei” però que hi ha “multitud de canals per fer-ho”. A més, l’operador ha dit que està fent “un important esforç d’inversió per millorar el servei de Rodalies de Catalunya” amb treballs al corredor mediterrani, la Sagrera, Sant Andreu Comtal, Mollet Sant Fost o Molins de Rei, entre d’altres. La companyia diu que denunciarà els membres de Batec que passin sense pagar. Al mateix temps, el Govern català afirma que comprèn “el fons” de la protesta, segons la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja.
El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, explicava en aquest reportatge de CRÍTIC que l’hàndicap que actualment Renfe Catalunya intenta solucionar és l’accessibilitat: segons diu, en els darrers cinc anys ha invertit 138 milions d’euros en aquesta matèria i el pla de Rodalies 2020-2030 està dotat amb més 6.000 milions d’euros més. El portaveu de Renfe assegura, amb estadístiques a la mà, que l’operadora té una puntualitat del 94%; per tant, només 30 dels 1.000 trens diaris que circulen per Catalunya arribarien amb més de 3 minuts de retard, segons dades del 2021.
