26/11/2024 | 18:25
300.000 milions de dòlars anuals que els països rics hauran d’aportar als que tenen menys recursos per ajudar-los a mitigar els efectes del canvi climàtic i a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest ha estat l’acord assolit a la Cimera Mundial del Clima, la COP29, que s’ha celebrat durant les darreres dues setmanes a Bakú (Azerbaidjan). Un acord de mínims tancat la matinada de dissabte, 35 hores després de la finalització oficial de la cimera, que ja ha estat criticat per col·lectius ecologistes, ONG i representants de diferents països, que el consideren un fracàs.
La xifra assolida multiplica per 3 la que es va acordar en la COP anterior, que se situava en els 100.000 milions de dòlars anuals. Així i tot, la nova quantitat segueix essent molt per sota de les necessitats reals que tenen els països del Sud Global. “Esperàvem un resultat més ambiciós pel que fa al finançament i la mitigació”, ha manifestat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Tanmateix, diu, “l’acord representa una base sobre la qual començar a construir”.
Què inclou el text acordat i què deixa fora? Què representa la xifra assolida? Com s’implementarà? Qui pagarà què? En aquest capítol especial sobre la COP29, que fem amb el suport de la Diputació de Barcelona, donem totes les claus de l’acord amb Marc Serra, president d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona; Gisela Torrents, ambientòloga especialitzada en crisi climàtica i activista, i Marta Torres, directora de Clima de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) i membre del comitè d’experts del canvi climàtic del Parlament de Catalunya. També comptem amb l’anàlisi de Roger Palà, periodista i codirector de CRÍTIC. Com és habitual, dirigeix i presenta el pòdcast la periodista de CRÍTIC Laura Aznar.
