És bo que el Govern subvencioni la benzina?

És positiu que les arques públiques subvencionin la benzina en un moment de crisi excepcional? Hi ha debat: partits d’esquerres com Podem i sindicats com CCOO i la UGT defensen, amb matisos, la proposta de Pedro Sánchez. Per exemple, Camil Ros, secretari general de la UGT, la defineix com una “mesura de xoc necessària” per a les butxaques dels treballadors davant l’escalada brutal de preus. En canvi, organitzacions ecologistes la critiquen durament: és, segons elles, “una fugida endavant” de la crisi energètica, que no soluciona el problema de fons.

L’Estat assumirà la major part de la bonificació de 20 cèntims per cada litre de benzina pagant-ho a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, malgrat que les grans empreses petrolieres estan veient augmentar els seus beneficis des de l’any passat. Però què hauria de fer un Govern en cas d’una alça tan forta de preus generals de la benzina? Quedar-se quiet, gravar amb més impostos les petrolieres o abaixar els preus de forma urgent fos com fos?

La proposta del Govern espanyol crea un nou debat en el si de l’esquerra i de l’ecologisme. I, de retruc, fa aflorar un debat més profund que ja es va evidenciar amb la irrupció de les protestes dels Armilles Grogues a França, l’any 2018: com fer compatibles les transformacions per reduir el consum de combustibles fòssils i frenar el canvi climàtic… amb el fet d’augmentar la qualitat de vida de les classes populars i mantenir els llocs de treball?

20 cèntims menys per litre i per a tothom

El Govern espanyol ha anunciat que aplicarà una bonificació mínima de 20 cèntims d’euro per cada litre de combustible a tots els ciutadans que utilitzin el vehicle privat. La mesura, prevista des de l’1 d’abril fins al 30 de juny, s’estendrà finalment per a tots els conductors i no només per als transportistes, com havia estat anunciat inicialment.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat la proposta argumentant que servirà per “amortir l’impacte de la crisi sobre les famílies i les empreses”. Per a la UGT, era necessari prendre alguna decisió en aquesta línia com a “política de xoc” davant “uns preus desbocats”. Ecologistes en Acció, per la seva banda, assegura tot el contrari: “Subvencionar indiscriminadament els combustibles fòssils és amagar la realitat de l’escenari en el qual som i negar la urgència dels canvis necessaris”.

Paga tothom, però se’n beneficien més les rendes altes

Les arques públiques són les que assumiran la major part de la rebaixa sobre els combustibles: l’executiu aportarà 15 cèntims per litre i les petrolieres n’aportaran un mínim de 5. “El correcte seria que les empreses paguessin més”, rebla Camil Ros, secretari general de la UGT, que hi afegeix que “les petrolieres han fet un pelotazo aquestes setmanes”. Maria Garcia, portaveu d’Ecologistes en Acció, va més enllà: “Això tindrà una repercussió enorme en els pressupostos de l’Estat; estem buidant les arques del futur per fer mesures que no provocaran cap dels canvis que necessita la nostra economia”. També considera que és una mesura plenament incoherent amb la lluita contra l’emergència climàtica: “Estem subvencionant el transport d’Amazon!”, apunta Garcia.

Espai Zero Vuit: “És una mesura regressiva perquè beneficia més les rendes altes”

Des d’un punt de vista de justícia social, el grup d’economistes Espai Zero Vuit qüestiona que es pugui considerar una iniciativa progressista: “És una mesura regressiva perquè, en conjunt, beneficia més les rendes altes”. El col·lectiu planteja que, quan no es tenen en compte les diferències d’ingressos entre les persones, s’acaba afavorint els més rics: “Ara tots estarem subvencionant el consum de petroli, i les famílies amb més renda en consumeixen més”.

El col·lectiu d’economistes recorda que l’ús del cotxe no és homogeni entre la població: “A Catalunya, les persones amb menys recursos tenen menys cotxes”. I, si en tenen, “en fan menys ús, i la potència dels seus vehicles és menor”. D’altra banda, destaquen que hi ha importants diferències geogràfiques entre les grans ciutats i els territoris més despoblats: a la ciutat de Barcelona, la mesura serà molt més regressiva que en altres llocs.

Es pot compatibilitzar la transició ecològica amb la justícia social?

“Tinc la sensació que la necessària transició cap a un altre model la paga més la gent treballadora que no pas la gent rica”, sentencia Camil Ros. “Hi ha moltes persones amb salaris mileuristes que necessiten el cotxe per anar a treballar i que tenen grans dificultats per assumir les pujades del preu del dipòsit”, hi afegeix. Per a la UGT, el repte és trobar un equilibri entre la sostenibilitat i el fet de no generar més pobresa.

Ecologistes en Acció: “No som davant d’una crisi puntual, sinó d’un canvi d’era amb menys recursos”

Aquesta tensió ja es va fer visible quan van irrompre les protestes dels Armilles Grogues. El moviment va organitzar-se en contra de l’augment dels impostos al dièsel i la gasolina que havia anunciat el Govern d’Emmanuel Macron, l’any 2018, amb l’objectiu “de facilitar una transició cap a l’energia verda”. Però per a Maria Garcia, d’Ecologistes en Acció, el que va passar amb aquestes mobilitzacions a França “serà poc” en comparació amb l’escenari que es pot crear si el Govern no canvia de rumb. Garcia creu que mesures com subvencionar la gasolina agreugen el problema a mitjà termini: “No som davant d’una crisi puntual, sinó d’un canvi d’era amb menys recursos energètics”.

La portaveu d’Ecologistes en Acció afirma que caldran canvis que afectin la forma de viure de les persones: “És necessari garantir que tindrem els serveis essencials coberts”, diu, i hi afegeix que, mentre no es tingui en compte aquest enfocament, “anirem cap a una situació de més desigualtat i més frustració”. 

La solució de la dreta: abaixar impostos

La bonificació forma part del paquet de mesures que aprovarà avui el Govern espanyol per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Tanmateix, el Congrés també haurà de debatre aquest dimarts les propostes de la dreta, que aposta per la rebaixa de la fiscalitat. El PP ha portat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per exigir al Govern la reducció dels impostos aplicats als carburants per mitjà de rebaixar l’impost especial sobre els hidrocarburs al mínim legal comunitari. Des de la UGT, però, rebutgen la proposta: “Rebaixar impostos implicaria disposar de menys recursos per impulsar polítiques públiques”, concreta Camil Ros. “Nosaltres estem pel control de preus i pel topall màxim”.

UGT: “Rebaixar impostos implicaria menys recursos per impulsar polítiques públiques”

La iniciativa de la dreta, a més, és contrària a les conclusions d’un comitè d’experts que es va constituir per encàrrec de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i que han proposat canvis per reformar el sistema tributari espanyol. L’informe que han elaborat recomana, justament, que l’executiu espanyol augmenti els impostos aplicats sobre els hidrocarburs. Així mateix, el comitè demana la creació d’un tribut sobre les emissions de l’aviació i del transport marítim que gravi l’ús de querosè i d’altres combustibles, i que podria recaptar entre 206 i 1.701 milions d’euros. La irrupció de la guerra, però, ha ajornat la “revolució fiscal” que reclamen els experts.

Algunes alternatives: més transport públic i fixar un preu mínim per quilòmetre

Davant l’escalada del preu del petroli, el Govern espanyol ha optat per subvencionar els combustibles a tots els conductors, sense tenir en compte criteris com la renda, ni si l’usuari del vehicle és un particular o una gran empresa. Però hi ha alternatives. El responsable de mobilitat de Greenpeace, Adrián Fernández, pensa que s’haurien pogut impulsar altres mesures per tal que les classes populars no pateixin l’increment de preus i que, a la vegada, no agreujarien l’emergència climàtica.

Algunes de les alternatives que proposa passen, per exemple, per ampliar la xarxa de transport públic –sobretot en l’accés a les ciutats–, facilitar títols de transport a les rendes més baixes, responsabilitzar les empreses dels viatges de feina o apostar pel comerç i l’urbanisme de proximitat. Tanmateix, Fernández denuncia que Pedro Sánchez “no ha aclarit si fomentarà l’ús d’altres modalitats de transport” i que tampoc no ha especificat si l’ajuda als transportistes “servirà també per a les empreses de transport públic; en particular, per a l’autobús”. 

Per al grup d’economistes Espai Zero Vuit, un dels problemes principals en el sector del transport és l’excés de subcontractació, cosa que ha fet que l’augment de combustible s’hagi patit molt més. Per això, consideren que hi ha mesures més eficients que les fiscals per resoldre la situació. La seva proposta seria que les empreses hagin de pagar un preu mínim per quilòmetre als transportistes. “Seria com establir un salari mínim en un sector ple d’autònoms molt precaris”, expliquen.

Els economistes consideren que seria una mesura fàcil d’aplicar perquè el Govern ja va calcular quins serien aquests preus mínims en un document tècnic. En aquesta proposta, es podrien incloure les variacions de preu del combustible, de manera que serien les empreses contractants les que assumirien l’augment de la gasolina, i no els transportistes per si mateixos: “Es tracta d’equilibrar els costos entre el peix gran i el peix petit”, defensen a Zero Vuit.