19/09/2024 | 06:00
La CUP, després dels anys del procés independentista i d’una sèrie d’alts i baixos electorals, celebra aquest cap de setmana una assemblea nacional a Sabadell per decidir quin serà el seu futur. L’anomenat Procés de Garbí, que ha comportat mesos de debat intern, arriba al seu punt final. Per què és tan important i què s’ha de decidir a la trobada de dissabte? CRÍTIC t’explica tot el que has de saber sobre les ponències i noves formes d’organitzar-se que s’hi proposaran i que fixaran l’estratègia política de l’esquerra independentista per als propers anys. Les setmanes posteriors a aquesta assemblea, a més, s’escollirà un nou Secretariat Nacional, l’òrgan màxim de direcció de la formació.
Un dels debats principals serà com “superar la dicotomia carrer ‘versus’ institució”
Quin serà el nou full de ruta de la CUP? Aquest és el punt de partida de la trobada d’aquest cap de setmana, on es debatran dues ponències que fixaran, d’una banda, l’acció política dels anticapitalistes, i de l’altra, la manera d’organitzar-se internament i arreu del territori. La proposta principal de la ponència política és “superar la dicotomia carrer versus institució”: “Entenem que la presència institucional és indispensable i una necessitat, tot i que això no vol dir que sigui l’únic espai en el qual lluitar”, exposen des del grup motor que ha dinamitzat el procés de refundació de la CUP.
Per aquest motiu, un dels temes sobre els quals la militància ha debatut el darrer any ha estat si, en uns futurs comicis, la formació hauria de replicar experiències com les de Girona o Sabadell. En aquests dos municipis, els anticapitalistes s’han presentat a les eleccions en confluència amb altres forces polítiques i socials i, a més, han entrat a formar part de governs de coalició. “A l’assemblea es discutiran possibles artefactes o candidatures més àmplies, però sempre en el marc que la lluita institucional ha de ser un dels eixos vertebradors de la nostra tasca política”, expliquen des del grup motor.
Què és el Procés de Garbí i quin objectiu tenia?
El Procés de Garbí tenia l’objectiu de reactivar la militància dels diferents nuclis locals i interpel·lar gent i col·lectius que no necessàriament formen part de l’òrbita de l’esquerra independentista. De fet, a l’assemblea de dissabte també hi ha convidades persones que no tenen vinculació amb la CUP però que han tingut “veu i vot” al llarg de tot el procés. Tanmateix, des del grup motor consideren que aquesta fita no s’ha assolit tant com voldrien i que cal seguir-hi insistint. “Portarem a votació la forma com ens articulem al territori, com organitzem les lluites i com tornem a teixir aliances amb moviments socials amb els quals, per raons conjunturals i perquè som en una crisi multifactorial, ara no hi treballem”, expliquen.
Les línies mestres de la CUP –independència, socialisme, feminisme i ecologisme– no s’han posat a debat en el procés de refundació, però sí la forma de treballar per tal que l’acció política doni resposta a aquests eixos vertebradors. “Plantegem una lluita en format triangle: conquesta, hegemonia –en el sentit de comunicar més i millor per guanyar el relat– i organització”, comenten des del grup motor.
Com organitzar-se per prendre decisions ràpides?
La segona ponència que els cupaires debatran a l’assemblea nacional té a veure amb la manera com la formació s’organitza internament i a escala territorial. Les persones que han monitorat el procés de refundació han detectat que, a vegades, “fruit dels tempos que imposa el Parlament, les decisions no s’han explicat de forma prou clara”, i per això creuen que cal cercar fórmules per tal que la direcció de l’organització sigui més eficient a l’hora de comunicar-les.
El grup motor proposa que el Secretariat Nacional allargui el mandat fins als quatre anys
“Una de les autocrítiques que hem fet al llarg del procés és que no som capaços de consolidar els aprenentatges ni de prendre decisions més ràpides i eficients, perquè les cares van canviant”, expliquen. Per aquest motiu, plantegen allargar els lideratges interns. “Una de les propostes és que el Secretariat Nacional passi de tenir un mandat de dos anys a un mandat de quatre anys”, apunten des del grup motor. “Hem rebut esmenes i matisos que debatrem aquest dissabte”.
D’on venia la necessitat de repensar-se de la CUP?
L’assemblea nacional del 21 de setembre és l’última fase del procés de refundació de la CUP, que va començar l’octubre passat quan les bases i la direcció van detectar la necessitat de tornar a debatre les estratègies de la formació en els pròxims anys. Els resultats obtinguts en els comicis autonòmics, municipals i estatals van ser un dels detonants, però la decisió de repensar-se políticament i a nivell organitzatiu venia d’abans. “La decisió ja estava presa, i el cicle electoral és un termòmetre més”, comentava Maria Gordillo, membre del grup motor del Procés de Garbí, en aquest article a CRÍTIC. “Si ens devem a la gent i hi ha una desconfiança, perquè no som una opció que triïn, vol dir que no ens està percebent com una força política útil”.
Inicialment, era previst que el procés de refundació finalitzés a la primavera passada, però la convocatòria d’unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, que van acabar celebrant-se el 12 de maig, va alterar els tempos. Finalment, s’ha allargat gairebé un any. Des del grup motor diuen que se senten “molt satisfets” dels debats que han tingut lloc aquests mesos, perquè “hem fet molta autocrítica, però en cap moment no ens hem centrat en noms ni en persones concretes, sinó en el projecte i en com podem anar més enllà per ser una eina útil per la gent d’esquerres del país”.
L’independentisme es repensa després de la davallada electoral
L’independentisme, de fet, està immers en un procés de repensament de les seves estratègies i la possible renovació de les cares que són a la primera línia. Així com la CUP ha fet el seu Procés de Garbí, ERC i Junts, cadascun amb les seves pròpies tensions i debats, celebraran congressos molt rellevants en els propers dos mesos. El més immediat serà el de Junts, que tindrà lloc el cap de setmana del 27 d’octubre, i molt probablement servirà per certificar el lideratge de l’expresident Carles Puigdemont, que no qüestiona cap dels sectors de dins la formació (almenys, públicament). Les candidatures per agafar el relleu del partit no s’han de presentar fins al mateix dia en què se celebri el congrés, i la incògnita que plana sobre aquest espai és què passarà amb Laura Borràs –actual presidenta de Junts– en cas que Puigdemont sigui elegit per ocupar aquest càrrec.
ERC, per la seva banda, té previst celebrar el seu congrés el 30 de novembre. Per ara, hi ha quatre candidatures que pugnen pel lideratge: Militància Decidim –la llista d’Oriol Junqueras–, Nova Esquerra Nacional –la més pròxima a Marta Rovira–, Foc Nou –presentada per l’exconseller Alfred Bosch i que és contrària als pactes entre els republicans i el Partit Socialista– i Recuperem ERC –impulsada pel Col·lectiu Primer d’Octubre amb l’objectiu de mobilitzar els sectors més crítics amb la cúpula actual i amb la investidura de Salvador Illa. Les quatre llistes han de reunir més de 400 avals per poder presentar-se al congrés.
La davallada electoral de l’independentisme ha afavorit que tant la CUP com Junts i ERC reafirmin la necessitat d’obrir debats interns. En el darrer cicle polític, marcat per les eleccions municipals i espanyoles, el 2023, i catalanes i europees, aquest 2024, les tres formacions acumulen una pèrdua de més de dos milions de vots, si comparem la suma dels sufragis en aquests quatre comicis respecte als obtinguts en les eleccions anteriors de 2019 i de 2021.
