Crític Cerca
Notícies

Joves mobilitzades per un futur verd i transformador

El moviment ecologista està liderat pel col·lectiu adolescent i jove, que aposta per construir alternatives de futur fora del capitalisme verd de les grans empreses

26/01/2021 | 06:00

Pancartes en l'acció pel clima al riu Segre a Lleida (setembre 2019) / LAURA CORTÉS

El 2019 les joves que sortien cada divendres a manifestar-se sota el paraigua de Fridays for Future ho estaven advertint: el canvi climàtic ja està aquí. Les previsions són pessimistes: la temperatura mitjana l’any 2050 pot pujar fins a 2 o 3 graus, segons indica el Servei de Meteorologia Català, i això pot provocar més sequeres, més inundacions, i menys glaçades, que poden fer desaparèixer part del litoral dels Països Catalans. La destrucció dels hàbitats naturals, que provoquen l’extinció de 30.000 espècies cada any, pot comportar l’arribada de noves malalties i virus d’origen animal. A més, arran de la disminució de recursos naturals, l’ONU preveu que l’any 2025 uns 1.800 milions de persones patiran escassetat absoluta d’aigua i que això implicarà 300 nous conflictes per l’aigua al planeta.

La pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat la necessitat de fer-hi alguna cosa al respecte i de posar el planeta al centre de les preocupacions a escala global. La crisi sanitària, l’econòmica i la climàtica no són illes separades les unes de les altres, totes es connecten per posar en qüestió com vivim i què prioritzen els governs.

El moment de crisi en què ens trobem, confirma la portaveu de Fridays for Future Barcelona, Naiara Fernández, és conseqüència d’un problema estructural: la recerca del benefici econòmic, sigui quin sigui l’impacte que tingui en les persones o en el planeta. “El sistema busca un benefici econòmic a costa de tot, ja sigui en la destrucció del medi ambient com en la precarització de les treballadores, especialment de les joves. No podem construir el nostre propi futur perquè ens estan precaritzant per tots cantons, tot i ser de les generacions més formades”, es queixa.

Els joves són els més colpejats per l’atur i un dels sectors que més pateix les conseqüències emocionals i econòmiques de la Covid-19

Alfons Pérez, investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), considera que “és evident la relació directa entre model productiu, globalització i com s’ha expandit la Covid. El virus s’ha convertit en pandèmia perquè ha transitat pels camins de la globalització econòmica”, afirma. Des de l’ODG també remarquen que la Covid ha accelerat “una crisi de fons que ve del 2008, que va deixar malmeses moltes parts de l’economia que han quedat ressentides de seguida amb l’aturada global de la pandèmia”, i que ara estan provocant més precarització. De fet, el jovent és el sector de població més colpejat per l’atur, amb una taxa del 43%, i un dels que més pateix les conseqüències emocionals i econòmiques de la Covid-19, tal com denuncia l’informe ‘Joves i Covid-19: l’impacte de la crisi en el precarietat del jovent‘, realitzat pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya.

Per què es mobilitzen les joves?

Paral·lelament, i malgrat el cop que ha suposat la pandèmia, molts adolescents s’han unit els darrers anys al moviment ecologista per exigir canvis i per denunciar els efectes de la crisi climàtica en la pèrdua de perspectives de futur de les joves, les més mobilitzades en aquesta matèria. Una de les entitats que s’ha mobilitzat és Acció Feminista. L’activista d’aquesta organització, Joana Bregolat, apunta que, en la crisi climàtica, les que tenen menys recursos i menys capacitat d’acció són les que “ho tindran tot en contra quan vinguin mal dades perquè no tindran una solució fàcil”. I aquestes són, a part de les joves, les dones, les migrades i les racialitzades, assegura, ja que sovint són les que no estan representades a les institucions i per tant, no es dóna resposta a les seves necessitats.

No és casualitat, doncs, que siguin les joves les que liderin, juntament amb moviments ecologistes històrics, el canvi cap a una economia i una societat verda i transformadora. “Les veus de les joves estan aquí per la necessitat de lluitar per un futur digne, donem l’empenta de voler canviar el món, la il·lusió i la necessitat de construir nous futurs a força de repensar-nos juntes”, clama la portaveu de Fridays for Future.

Els joves són els qui lideren el canvi cap a una economia i una societat verda i transformadora, junt amb els moviments ecologistes

Adonar-se del poder del col·lectiu, coincideix la tècnica de Drets Civils i Internacional del CNJC, Queralt Ayuso, és imprescindible per a fer créixer el moviment. “L’estigmatització del poder adult cap a les joves és una eina perquè no estiguem mobilitzades i no promoguem un canvi polític, però les joves hem vist que estem en un punt crític i volem replantejar-ho tot“, pronuncia el president del CNJC, Guillermo Chirino.

L’organització de les joves, recalca Bregolat, és necessària i una finestra per trencar fins i tot els dogmes més arrelats del sistema neoliberal que ha provocat la crisi en què ens trobem: “És preferible fer pressió i lluitar que quedar-te a casa amb els braços plegats. Ens tracten d’il·lusos, però aquests mesos de pandèmia hem vist que no és impossible parar l’economia o posar la vida per davant del capital, els dogmes es poden trencar”, sentencia.

Manifestants entrant a la plaça de la Font de Tarragona amb motiu de la vaga pel clima el 27 de setembre del 2019 / GERARD COMAS

La finestra d’oportunitat del capitalisme verd

A Catalunya, la ‘Carta catalana de la joventut‘, impulsada pel Consell Nacional de Catalunya, ja recull aspectes vinculats a l’emergència climàtica com dels més preocupants per al jovent. S’hi recullen problemàtiques com la mobilitat, la sobreexplotació de recursos naturals, el consum conscient i el model energètic, tots problemes que tenen un impacte directe en les joves, ja sigui en forma d’accessibilitat a mitjans de transport o de pobresa energètica.

Cal una “mirada amplia” en la lluita climàtica perquè “els països del Nord global no siguin sostenibles a costa d’altres països”, segons Queralt Ayuso

Per això, les línies d’actuació del CNJC dels pròxims anys aniran destinades a pressionar la Generalitat de Catalunya perquè compleixi els acords en matèria ambiental que havia fet, assegura Guillermo Chirino, president del CNJC. Algunes de les fites que es plantegen són la reducció d’emissions a les grans ciutats, que en el cas de Barcelona provoca fins a 1000 morts prematurs cada any, o la no ampliació del port i l’aeroport de Barcelona.

Aquesta lluita, però, també té una mirada supranacional. Tant el president com la tècnica de Drets Civils i Internacional del CNJC, Queralt Ayuso, coincideixen que la lluita per la justícia climàtica només es pot aconseguir si s’aborda amb una mirada àmplia, més enllà dels problemes de l’àmbit català: “Si no tenim en compte mirades diverses ens situarem en un ecofeixisme en què els països del Nord global aconseguiran ser més sostenibles a costa d’altres països”.

Per això, darrerament, i arran de l’alerta sanitària de la Covid-19, tant l’activisme local com el d’escala europeu està posant el focus en el Pacte Verd de la Unió Europea, una nova estratègia de creixement d’una economia verda i digital que compta amb instruments com el Next Generation, un fons de 750.000 milions d’euros que es destinarà a reparar els danys provocats per la pandèmia. Aproximadament un 40% d’aquest fons estarà destinat a Espanya i Itàlia, però encara es desconeix quins projectes concrets finançaran aquests recursos i si tindran partides específiques per als joves. “Si s’invertissin en una transició justa, estarien ben invertits, però es faran grans projectes amb grans empreses sense tenir en compte la sostenibilitat. Hi ha moltes incongruències, alguns governs que han declarat l’emergència climàtica segueixen consumint combustibles fòssils“, comenta l’activista Fernández.

“El ‘Green Deal’ europeu aprofundeix en la dinàmica del capitalisme verd i en el ‘greenwhasing’ d’empreses”, diu Guillermo Chirino

Aquestes subvencions, assegura Pérez, són una aposta de la Unió Europea pel clima per guanyar visibilitat i trobar una característica contundent per competir en la lògica del creixement amb actors tan potents com la Xina i els Estats Units. El problema del NextGeneration, argumenta l’investigador, és que es volen injectar molts milions a una velocitat molt ràpida i amb una burocràcia molt forta, i això només ho poden assumir les grans empreses. “Les estructures de l’Estat i de la Unió Europea responen als actors que hi participen més activament”, apunta Pérez. Les grans empreses com Endesa, Iberdrola o Petronor, explica el membre de l’ODG, volen participar-hi perquè “saben que és una oportunitat per impulsar la seva necessària transició energètica”. El president del CNJC tampoc està d’acord en “pactes com el Green Deal europeu que aprofundeixen en la dinàmica del capitalisme verd i que participen del ‘greenwashing’ a les empreses“.

Ecofeminisme com a alternativa

La batalla, doncs, no està perduda, al contrari: estem vivint un moment decisiu per decidir cap on s’encaminaran els països de la Unió Europea en matèria ecològica. La integrant de Fridays for Future considera que els propers passos són crucials: “A la crisi del 2008 van ser els bancs, ara són les grans empreses. Hem de repensar cap on han d’anar els diners i com seran efectius en un futur perquè el que passi ara repercutirà en els pròxims anys”. Alfons Pérez opina que “la batalla s’està donant ara” i que, malgrat que sigui complicat, cal no donar-ho tot per perdut, ja que “cada euro que puguem recuperar per projectes transformadors, serà un euro menys que no va a les grans empreses del capital“.

Una de les alternatives que té més suport entre el col·lectiu ecologista jove és la proposta ecofeminista, que es basa en el rebuig cap als binomis home-dona i natura-raó que reprodueixen opressions. La integrant d’Acció Ecofeminista Bregolat explica que cal entendre’ns en relació amb el que tenim al voltant: “No només som persones interdependents, sinó també ecodependents. Que hi hagi destrucció del territori, pèrdua de biodiversitat i onades de fred té un impacte en els nostres cossos, en l’entorn i en les nostres formes de relació”, afirma.

Per això, l’ecofeminisme per Bregolat pretén recuperar sobiranies i decidir en coses tan diàries com l’aigua o l’energia, “béns comuns bàsics per la nostra supervivència que cada cop es privatitzen més”. Des d’aquesta mirada, l’activista d’Acció Ecofeminista considera que cal qüestionar les polítiques verdes de la Unió Europea i treballar la resistència i la creació d’espais de contrapoder i autogestió per construir “el món al qual aspirem a viure”.

Naiara Fernández veu en l’ecofeminisme un canvi de paradigma que aposta perquè la vida sigui el més important i Chirino creu que ajuda a la visibilització de les cures. El president del CNJC afirma que fer incidència política i formar el jovent en matèria d’ecologia transformadora i amb mirada ecofeminista són alguns dels objectius primordials per a un 2021 amb l’emergència climàtica a l’ordre del dia.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies