10/11/2021 | 16:00
Aquest dimarts, el Govern va aprovar el projecte de pressupostos per al 2022, però encara no té els suports lligats per a la seva tramitació. ERC i Junts han insistit que la CUP és el seu “soci preferent”, però en aquests moments res no sembla indicar que els anticapitalistes acabin donant llum verda als comptes. De fet, aquest cap de setmana la formació consultarà a la militància i a les organitzacions que donen suport a la candidatura sobre la possibilitat de presentar-hi una esmena a la totalitat. La CUP i la resta dels partits tenen fins al dia 22 de novembre per fer-ho.
Diverses fonts de l’organització apunten a CRÍTIC que, a hores d’ara, el debat intern es decantaria per no permetre la tramitació dels pressupostos. Tanmateix, fins i tot si la militància votés a favor de permetre que es tramitin, de moment, i tal com estan plantejats, “és molt difícil” que els cupaires els puguin aprovar.
L’executiu ha qualificat els comptes com “els més expansius de la història”, ja que superen en més de 5.600 milions els del 2020 i destinen tres de cada quatre euros a despesa social. Fins ara, el PSC s’ha ofert a pactar-los “a canvi de res”, mentre que els comuns, que per ara no descarten l’esmena a la totalitat, també s’obren a negociar-los perquè volen que els pressupostos es deslloriguin “a tot arreu“, tant a la Generalitat com a La Moncloa i a l’Ajuntament de Barcelona.
Per què la CUP, per contra, no els veu amb bons ulls? La formació ha reiterat durant setmanes que el projecte que ha presentat el conseller Jaume Giró queda lluny dels mínims pactats en l’acord d’investidura amb ERC, i que no representa el “gir a l’esquerra” que es desprèn dels resultats del 14-F. Però quins són els esculls principals per als cupaires?
Macroprojectes: aturar el Hard Rock o els JJOO d’Hivern
Un dels esculls principals són els macroprojectes. El Govern defensava l’ampliació de l’aeroport del Prat –que va quedar paralitzada pels desacords amb l’executiu espanyol–, i aposta per la construcció del complex del Hard Rock, pels Jocs Olímpics d’Hivern i pel Circuit de Montmeló.
Sobre els Jocs Olímpics, s’han pressupostat 800.000 euros per dur a terme una consulta al territori, un mínim que havia reclamat la CUP tot i situar-se radicalment en contra del projecte. En relació amb el Hard Rock, els comptes preveuen una inversió de 226 milions d’euros al Camp de Tarragona, que inclou també una partida de 120 milions per a la compra dels terrenys per construir-hi el complex. I, pel que fa al Circuit de Montmeló, la Generalitat va injectar-hi 19 milions d’euros aquest estiu, als quals se sumaran 50 milions més, malgrat que la infraestructura és deficitària des del 2009.
El posicionament d’ERC ha estat més tebi en relació amb aquestes qüestions, però Junts per Catalunya s’hi ha mostrat nítidament partidària.
L’executiu català argumenta que aquests macroprojectes generen riquesa i creació de llocs de treball, però la CUP, per la seva banda, considera que “aprofundeixen en el monocultiu turístic, en la precarització laboral i en la crisi climàtica”. “El problema és de model”, expliquen fonts de la formació. “El Govern segueix apostant per aquesta manera de crear riquesa que no té res a veure ni amb un gir a l’esquerra ni amb la ‘bandera verda’ de què parlava el president Aragonès en el discurs d’investidura”.
Per contra, els cupaires defensen una pla de reindustrialització en sintonia amb la “transició energètica” que vol impulsar el Govern. En aquest sentit, els nous pressupostos incorporen una partida de 55 milions per a programes de suport a la indústria. Així i tot, els anticapitalistes posen l’accent en la “contradicció” que representa que el Circuit de Montmeló rebi 50 milions d’euros públics, mentre que “només se’n destinaran 15 a l’empresa pública Avançsa, la qual hauria de ser un revulsiu per a la reindustrialització del país”.
Habitatge: on són els 1.000 milions acordats entre ERC i la CUP?
La CUP reclama que es destinin els 1.000 milions d’euros en polítiques d’habitatge que la formació va acordar amb ERC en el pacte d’investidura. Finalment, però, els pressupostos preveuran una partida de 750 milions d’euros per a aquesta matèria, dels quals 150 milions servirien per cobrir despeses de funcionament d’organismes. Aquest és un dels esculls principals que allunyen els anticapitalistes dels plans del Govern. “Quan vam negociar l’acord d’investidura, nosaltres partíem de 2.000 milions d’euros i ja vam haver de rebaixar el nostre plantejament”, reblen fonts de la CUP. “Però aquest mínim que vam pactar l’hem d’aconseguir.”
Un altre dels punts de discrepància té a veure amb els recursos que es dirigiran al tanteig i retracte. Els cupaires entenen que una part substancial dels diners han d’anar a parar a aquest mecanisme, i no a promotors privats, per tal de disposar de parc públic d’habitatge. “Aquesta eina pot ser determinant en incrementar el parc públic d’una forma molt més ràpida que posant-nos a construir”, resumeixen, i recorden que la Llei del dret a l’habitatge del 2007 ja preveia aquesta figura “que s’hauria pogut utilitzar molt més”.
No s’hi incrementen els impostos a les rendes altes ni s’hi incorpora la fiscalitat verda
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ja va advertir que els comptes no inclourien la creació d’un nou tram d’IRPF per a les rendes superiors als 60.000 euros, una de les exigències dels cupaires. Els anticapitalistes també reclamaven la modificació de l’impost sobre el patrimoni, rebaixant el límit de 500.000 a 300.000 euros a les persones exemptes de pagar-lo, així com gravar molt més els que disposen d’un capital superior als 10 milions d’euros. Això cau del projecte de pressupostos que ha aprovat el Govern. “És un escull bastant insalvable perquè des del primer moment ens van dir que no volien tocar impostos“, expliquen des de la CUP.
La CUP denuncia que el Govern “ha ajornat constantment” els impostos de la llei contra el canvi climàtic
Els comptes tampoc no incorporen la fiscalitat verda, malgrat que el Parlament ha aprovat resolucions que insten a “adoptar mesures fiscals que incentivin comportaments més respectuosos amb el medi ambient”. Els cupaires recorden que han demanat reiteradament la implementació de dos dels tres impostos que preveu la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament l’any 2017.
Només se n’ha posat un en marxa, el que grava les emissions de CO₂ dels vehicles, però l’executiu anterior va decidir rebaixar temporalment l’import i ajornar-ne el cobrament. Els dos restants, dedicats a les activitats econòmiques i als grans vaixells, no s’han desplegat tot i que, legalment, la data límit per fer-ho era el 2019. “El Govern ho ha ajornat constantment”, denuncien fonts de la CUP.
Pressupost per a l’energètica pública: “Amb 500.000 euros no anem enlloc”
El president Pere Aragonès ha anunciat des de la Cimera del Clima COP26, a Glasgow, la creació d’una energètica pública catalana. De fet, aquest era un dels punts que constaven en el pacte d’investidura entre ERC i la CUP. El cap de l’executiu va referir-se a la posada en marxa d’un programa que permeti la dotació de personal per impulsar la companyia al llarg dels pròxims sis mesos. Per fer-ho, els pressupostos hi destinen una partida de 500.000 euros, que els cupaires consideren insuficient. “Si realment es vol crear, amb aquests recursos no anem enlloc”, sentencien fonts de l’organització. “Es fan grans anuncis, però no veiem que es tradueixin en una voluntat real”.
A banda, l’acord rubricat entre les dues formacions preveia “treballar per la recuperació de les hidroelèctriques amb concessions caducades i les que finalitzin en els pròxims anys”. “Es podria començar a fer”, valoren els anticapitalistes, “però el Govern no està per la labor”.
Salut: revertir externalitzacions i més inversió en primària
“Avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i de gestió pública que inclogui xarxa de serveis auxiliars i de centres d’atenció primària, hospitalària, centres de salut mental, sociosanitaris”. Aquest era un dels punts que s’incloïen en l’acord rubricat entre els anticapitalistes i ERC, on s’hi afegia, a més, “internalitzar serveis” com el 061 i el transport sanitari.
Segons va publicar Nació Digital, aquest dijous s’aprovarà que la carpeta relativa a revertir l’externalització del servei telefònic Salut Respon estigui inclosa en la llei d’acompanyament dels pressupostos. El 061 està en mans de Ferrovial des del 2016, però la normativa estipularà un “full de ruta” perquè depengui directament del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En paral·lel, la setmana passada, la CUP va presentar una proposició per internalitzar el transport sanitari que va superar el primer tràmit al ple. Però els anticapitalistes no en tenen prou: “Volem tenir-ho més lligat, que es concreti i que no quedi com una mera exposició de voluntats”, reblen.
Destinar el 25% del pressupost a la primària i enfortir els “equips bàsics”: les exigències de la CUP en salut
Un altre dels elements inclosos en l’acord entre els cupaires i els republicans era la millora de l’atenció primària. Per tal d’assolir-ho, es preveia destinar el 25% del pressupost sanitari a aquest àmbit, però els anticapitalistes denuncien que els nous pressupostos no ho inclouen. “I, això, malgrat que es tracta d’una mesura que el Parlament ha aprovat reiterades vegades”, diuen.
Així mateix, la CUP considera que caldria enfortir “els equips sanitaris bàsics”, que inclouen els metges de família i les infermeres que treballen als centres d’atenció primària (CAP). Per contra, segons expliquen, el Govern prioritza incorporar nous perfils a la primària, és a dir, contractar professionals especialistes per ampliar el catàleg de serveis “sense descongestionar els que ara estan saturats”. “No diem que no sigui necessari, però això no pot fer-nos deixar de reforçar el personal que ha quedat esgotat amb la pandèmia”, puntualitzen fonts de la formació.
Les arrels profundes de les discrepàncies entre la CUP i el Govern
Al marge de les tibantors durant la negociació dels pressupostos, la distància entre els anticapitalistes i els partits de l’executiu té arrels més profundes que no faciliten l’entesa. Per això, alguns dels principals cavalls de batalla que ha plantejat la CUP no s’han desllorigat.
És el cas, per exemple, de la suspensió dels projectils de foam, la retirada de la Generalitat com a acusació particular en causes que afecten activistes, l’aprovació d’un protocol antidesnonaments que inverteixi la càrrega de la prova quan es tracta de famílies vulnerables o que la Brimo i l’Arro no intervinguin en aquests casos. “No se surt de l’àmbit autonomista ni es desprèn cap voluntat de ruptura en cap sentit“, resumeixen fonts de l’organització. “Això es tradueix en els pressupostos, que són continuistes i que no afronten reptes de país que són urgents”.
