04/06/2026 | 12:29
Cop d’efecte a les escoles i instituts catalans. Una majoria de professors i mestres ha rebutjat de manera clara l’acord preliminar que havien tancat el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals majoritàries com USTEC i el Sindicat de Professors de Secundària. Segons el recompte final de la consulta impulsada per USTEC, CGT i la Intersindical, el no al pacte s’ha imposat amb el 65,1% dels vots. Només un 34,9% dels participants han votat que sí al preacord. Tot i això, la conselleria d’Educació ha respòs, en un primer moment, que tiraria endavant els acords malgrat el no de les bases consultades pel sindicat USTEC.
Un de les dades que més ha sorprès és l’alta participació que ha tingut la consulta: 60.686 professionals dels 99.305 que formaven el cens total, és a dir, un 61,11% de la plantilla ha votat. Després d’un mes intens de mobilitzacions, protestes i vagues, la comunitat educativa mostra novament que està més mobilitzada que mai en els últims trenta anys. La indignació de mestres i profes, doncs, no sembla haver-se apaivagat amb els acords i millores assolides fins ara. Les bases de la comunitat educativa van rebutjar, primer, l’acord del govern amb CCOO i UGT, i ara han rebutjat aquest segon acord, per considerar-lo insuficient.
S’ha de matisar que, entre els membres del sindicat de Professors de Secundària, la majoria han votat que sí al preacord. Entre les seves bases, dos terços haurien votat a favor del preacord i, per tant, es desmarquen de la vaga general prevista per aquest divendres. Tot i que, asseguren, “caldrà continuar lluitant” per assolir les millores que ara no s’han pogut aconseguir.
Per què els professors han votat que no al preacord?
“Hi ha un malestar generalitzat molt gran entre treballadors de l’Educació a Catalunya”, va reconèixer la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura per intentar explicar els perquès del no al preacord entre sindicats i conselleria. Aquesta votació demostraria, doncs, que mestres i professors no estaven lluitant només per una pujada salarial -que sí que s’havia aconseguit, i de forma substancial- sinó també per altres qüestions que no quedaven prou recollides al preacord, ja que bona part del professorat demana “treballar en millors condicions”.
Però, com és possible que la USTEC no hagi pogut convèncer la comunitat educativa, malgrat ser un dels sindicats majoritaris i haver pactat millores històriques amb la conselleria? “Potser hem pres decisions poc encertades en algun moment, donades la pressió i el desgast en què estàvem; igual ens hem precipitat a l’hora d’arribar al preacord i necessitàvem més dies…”, va admetre de forma autocrítica la líder sindical de la USTEC.
“Hi ha un malestar generalitzat”, diu la USTEC. “No estan escoltant les plantilles”, rebla la CGT
Els dos sindicats que han liderat la defensa del no al preacord han estat CGT i Intersindical, dos sindicats minoritaris entre la comunitat educativa. Laura Gené, portaveu de la CGT-Ensenyament, va celebrar el que, segons ells, ha estat “una victòria de la classe treballadora” i va enorgullir-se d’haver tret el poder de decisió de les cúpules sindicals per retornar-lo “a les bases”. El problema, segons creuen, és que “no estan escoltant les plantilles” i que el problema de fons és la falta inversió en Educació, que està molt lluny de la promesa del 6% del PIB que va preveure ja fa anys la llei d’Educació de Catalunya.
Com deia un professor de Secundària i membre de CGT, Pedro Mercadé, a la xarxa X: “Això no va de 170 euros, sinó de salvar l’educació pública”.
De fet, molts professors, tant els veterans de lluites sindicals com els que s’havien involucrat ara per primer cop, tenien por que si donaven el vistiplau a l’acord es paral·litzés de cop les accions de protesta per seguir demanant millores que no quedaven recollides en el pacte. L’èxit, l’entusiasme i la comunió viscudes en assemblees de cada centre escolar, manifestacions i altres accions de protesta podria veure’s tallat en sec per un acord que no donava solucions als problemes del dia a dia als centres, des de l’excés d’hores de feina extra per preparar classes i corregir examens, la falta de temps per atendre l’alumnat amb problemes i a les seves famílies o la pressió per participar en excursions, colònies, jornades de portes obertes o celebracions fora de l’horari laboral.
“Feia setmanes que avisàvem que l’acord no havia de buscar acontentar reivindicacions concretes de sindicats, sinó que l’objectiu de la negociació era frenar l’emergència educativa de Catalunya. I el preacord, per tant, era insuficient. Només preveia una mica de pujada salarial i algunes noves dotacions per a la inclusiva que ja s’havien signat al març en l’acord amb CCOO i UGT”, opina la portaveu de la CGT, Laura Gené.
“S’estan fent classes en aules amb 35 graus de temperatura, tenim escoles amb goteres i un miler de centres amb barracons”
Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, afegia més motius al malestar del món educatiu: “No només es volia assolir objectius laborals i salarials”, sinó que també hi havia altres qüestions importants com la qualitat educativa, el currículum escolar i, també, els problemes d’infraestructures a escoles i instituts públics catalans. “Recordem que aquests dies de calor s’estan fent classes en aules amb 35 graus de temperatura, que tenim escoles amb goteres i que hi ha encara prop de mil centres amb barracons al nostre país”.
De fet, la Intersindical assegura que hi ha qüestions no resoltes al preacord que expliquen també el no com ara que els profes no poden assumir unes ràtios d’alumnes per aula tan elevades -la més elevada dels països de l’OCDE- o que s’hauria de garantir un major ús del català a les aules. Això, de fet, evidencia la falta de recursos per a l’educació inclusiva i per a l’atenció a l’alumnat amb dificultats socials, psicològiques i a causa de la diversitat d’orígens i llengües que hi ha actualment a Catalunya.
Què passarà ara amb la vaga educativa?
“No acabarem el curs amb normalitat. Hi ha visites importants. Fa molts dies que avisem”, va alertar Laura Gené, de la CGT. L’opció del no, tal com l’havia plantejat la USTEC, portava implícita una condició: si sortia el no, el sindicat demanava el compromís actiu a secundar les aturades i vagues, fins i tot una vaga general indefinida, d’aquí a les vacances d’estiu per forçar la conselleria d’Educació a moure fitxa novament.
“No acabarem el curs amb normalitat. Hi ha visites importants. Fa molts dies que avisem”, va alertar Laura Gené, de la CGT
La CGT i la Intersindical ja han dit que mantindran les protestes previstes, i la USTEC, després de conèixer el resultat de la votació, s’hi afegirà de nou a les convocatòries de vaga. Aquest divendres hi havia convocada una jornada de vaga general a tot el sistema educatiu, des d’escoles a instituts, a tot Catalunya. A més, CGT i Intersindical han anunciat noves protestes pel 9 i 10 de juny.
Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, ha afirmat en roda de premsa que “recollim el guant i tornarem a les mobilitzacions” i obrirem un procés d’escolta i consulta entre tot el col·lectiu. A més, la USTEC va exigir que la conselleria d’Educació els torni a convocar de nou de forma urgent per continuar negociant un nou acord.
USTEC torna a convocar vaga per divendres 5 de juny, i CGT i Intersindical convoquen noves protestes pel 9 i 10 de juny
A més, l’objectiu, més enllà del juny, serà preparar una tardor calenta a educació. “Ens preparem per l’inici de curs, si és que hi ha d’haver un inici de curs”, avisava la portaveu de la CGT.
Què deia el preacord de la USTEC amb Educació?
El preacord assolit entre el Departament d’Educació i el sindicat USTEC·STEs preveia la incorporació progressiva d’un mínim de 6.413 dotacions de professorat pensats per a l’educació inclusiva entre els cursos 2026 i 2030, que inclouria tècnics especialistes en educació infantil (TEEI) a tots els grups d’I3 i el reforç dels equips socioeducatius.
En l’àmbit salarial, el pacte accelerava a tres anys, i no quatre, l’increment del 30% del complement específic i afegia un nou complement autonòmic de fins a 173 euros per assolir, a gener del 2029, un augment salarial brut total i a quatre anys de 385,42 euros mensuals a primària i de 390,18 euros a secundària. Un sou que no pujaria de cop, sinó que ho faria progressivament durant quatre anys.
Així mateix, el text del preacord, que ara queda en l’aire, també garantia el retorn del 100% del deute meritat pels sexennis en un termini màxim de cinc anys a partir del 2027 i recollia la convocatòria de 5.000 places de catedràtics de secundària en dos anys.
