10/02/2026 | 13:52
El professorat català —i bona part del personal que treballa en escoles i instituts— torna a fer vaga aquest dimecres, 11 de febrer, per denunciar una falta d’inversió crònica a l’escola pública catalana. La mobilització, convocada de manera unitària per la USTEC·STEs, CCOO, la UGT, la Intersindical, Professors de Secundària i la CGT, i també pels sindicats d’estudiants, posa sobre la taula reivindicacions històriques que el Departament d’Educació no ha resolt: la recuperació del poder adquisitiu perdut dels sous de mestres i de professors, la reducció de ràtios d’alumnes per classe, una burocràcia que asfixia els docents i la falta de recursos per garantir l’escola inclusiva. Aquesta aturada és només el primer avís d’un conflicte que es podria endurir el mes vinent, ja que els sindicats escalfen motors per a una vaga de cinc dies durant el mes de març si el Govern del PSC no mou fitxa.
Per què els sindicats fan, doncs, una nova protesta? Què demanen ara? Quins són els motius de fons del malestar de mestres i de professors? Aquí t’expliquem els quatre motius principals —amb dades— d’aquesta nova vaga en l’educació.
“Recuperar el poder adquisitiu dels salaris perdut els darrers anys“
Segons un estudi del sindicat UGT que analitza la bretxa salarial en funció dels complements autonòmics, els docents catalans són els tercers més mal pagats de tot l’Estat, empatats amb Astúries i Aragó. Aquesta situació es produeix malgrat que Catalunya és una de les comunitats amb un cost de la vida, l’habitatge, el transport i els aliments més elevat de l’Estat. En contrast, les administracions de Ceuta i Melilla, del País Basc, de les Illes Canàries i de les Illes Balears són les que millor paguen els seus mestres i professors.
Les dades mostren que un mestre de primària a Catalunya percebia l’any passat un salari brut mensual de 2.387 euros, una xifra que suposa una diferència de més de 400 euros respecte a la comunitat líder, on el sou arriba als 2.794 euros. En el cas del professorat de secundària, els docents catalans cobren 2.713 euros bruts, mentre que a la regió amb millors retribucions en reben 3.234 euros, cosa que representa una distància de més de 500 euros. Aquesta bretxa s’accentua en el professorat de formació professional (FP), on la diferència salarial arriba als 750 euros mensuals entre els catalans i els més pagats.
“Abaixar ràtios i ampliar plantilles per garantir una educació pública de qualitat i una inclusió real“
Segons l’informe anual Education at a Glance, de l’OCDE, la ràtio mitjana d’alumnes per classe a la Unió Europea és de 21. El Govern del PSOE a l’Estat va aprovar reduir el màxim d’alumnes per aula a tot l’Estat: a la primària el límit passarà de 25 a 22, i a l’ESO, de 30 a 25. A Catalunya, però, segons els sindicats, no s’han aplicat aquestes reduccions a l’ESO. La ràtio mitjana catalana als instituts se situa en 28 alumnes per classe. Segons les dades detallades per Esther Niubó per al curs 2025-2026, la previsió és que el 85% dels grups públics de 1r d’ESO tinguessin 29 alumnes o menys, i que el 97% en tinguin 30 o menys. Aquestes xifres situen les ràtios catalanes clarament per sobre de les mitjanes espanyola, europea i de l’OCDE.
A més, hi ha un malestar de fons amb la qüestió de l’escola inclusiva, i els recursos que es destinen a atendre l’increment d’alumnes nouvinguts i dels que tenen necessitats educatives especials, amb problemes socials a casa o amb malalties o dificultats, tant mentals com físiques. Un informe recent de CCOO alertava que l’augment de necessitats no ha anat acompanyat d’un increment equivalent d’inversió. “La diferència entre l’increment de necessitats i l’increment de la inversió és insuficient en totes les necessitats: -10,8% en educació especial, -98,1% en educació compensatòria”, asseguraven.
“Alleugerir la sobrecàrrega de treball, reduint la burocràcia i tasques innecessàries“
L’asfíxia burocràtica s’ha convertit en una de les principals fonts de malestar en el sector: un 84,13% dels docents es declara insatisfet amb les tasques administratives i un 64% denuncia una sobrecàrrega de feina insostenible. Segons un informe del sindicat USTEC basat en l’opinió de 10.000 professionals, moltes d’aquestes gestions són “inservibles” i resten temps per a la tasca pedagògica real a les aules.
Reconeixent aquesta situació, el Departament d’Educació ha anunciat un pla dotat amb 53 milions d’euros fins al 2030 per modernitzar els sistemes d’informació i alleugerir la càrrega administrativa. L’objectiu, segons diuen, és millorar l’eficiència en la gestió de dades mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial i la posada en marxa d’un nou portal educatiu per optimitzar la planificació i el dia a dia dels centres.
“Currículums acadèmics negociats i consensuats amb el personal educatiu“
Els motius per fer vaga també posen el focus en la configuració del currículum actual a la secundària, especialment pel que fa a la possible pèrdua d’hores en matèries troncals de ciències, de llengua catalana i de filosofia. Critiquen la proposta per fusionar les assignatures de biologia amb geologia i de física amb química, perquè creuen que pot reduir de facto la càrrega lectiva de ciències. Alhora, es reclama la recuperació de la tercera hora de llengua catalana i literatura al batxillerat i un reforç urgent de la filosofia —que, segons els sindicats, a Catalunya té menys hores que a la majoria de les comunitats de l’Estat.
Finalment, el sector exigeix una millora immediata de les condicions laborals per al personal d’atenció educativa (PAE) i per al personal laboral. Les reivindicacions inclouen el reconeixement professional mitjançant una reclassificació i l’equiparació salarial pertinent per a aquests col·lectius, considerats essencials per al funcionament dels centres educatius.
On es faran les manifestacions?
El mateix dia de la vaga de l’educació hi haurà accions al matí (piquets, accions a la via pública, marxes lentes) i manifestacions descentralitzades arreu de Catalunya. Aquestes són les principals manifestacions descentralitzades de la convocatòria de l’11-F:
Barcelona – 12:30 h, jardinets de Gràcia
Tarragona – 11:30 h, plaça Imperial Tàrraco
Girona – 12:00 h, pont del Dimoni
Lleida – 18:00 h, plaça de Ricard Vinyes
Tortosa – 12:30 h, plaça de Barcelona
