08/01/2025 | 06:00
* Aquest article és un extracte del que va sortir publicat en castellà a ‘La Marea’ el 29 de desembre passat.
Amb els comptes prorrogats, les modificacions pressupostàries que cada setmana s’aproven al Consell de Ministres adquireixen una importància rellevant. A més, tenen un efecte especial en el sector de la defensa, sempre molt beneficiat per aquests transvasaments monetaris. Des del 3 de setembre de 2024 (primer Consell de l’actual curs polític), s’ha aprovat una despesa militar extra de 2.338 milions d’euros.
La compra d’armes és, amb molta diferència, la partida més inflada, amb el 40,1% del total de la despesa (937 milions d’euros). Sobre això, és molt ressenyable el que es va decidir en el Consell de Ministres del 19 de novembre. Aquell dia, es van aprovar modificacions pressupostàries a favor del Ministeri de Defensa per un valor de 657 milions d’euros, dels quals 623 van correspondre a l’adquisició de munició “per a l’augment de capacitats militars per a l’Exèrcit de Terra”, segons consta en la referència d’aquella reunió.
Aquesta compra, segons que van informar, es va fer “a través de la NATO Support and Procurement Agency – Agència de Suport i Adquisicions de l’OTAN (NSPA), en el marc de l’Ammunition Support Partnership Agreement – Acord d’Associació per al Suport a la Munició (ASP)”.
Vehicles, roba i manteniment
Després de les armes, el segon dispendi més quantiós és el dedicat a la compra de vehicles: 472 milions d’euros. En destaca l’adquisició, el 17 de setembre de 2024, de vehicles pesants de transport logístic per un valor de 204 milions d’euros.
La següent gran despesa militar extra és la dedicada a la roba: 351 milions d’euros. Dins d’aquesta quantitat, sobresurten els 297 milions d’euros destinats “a l’adquisició de peces d’uniformitat, coordinació, emmagatzematge, preparació, distribució i logística inversa de les peticions dels subministraments”, tal com es detalla en la referència de l’acord. Va ser la particular tornada a l’escola de Defensa: el desemborsament es va fer el 10 de setembre, en el segon Consell de Ministres del curs.
Uns altres 301 milions d’euros es van dedicar a tasques de manteniment, sigui de vehicles o d’instal·lacions. És una despesa molt repartida, que va rebre l’abonament més gran el 3 de desembre de 2024. En aquella reunió, va autoritzar “la formalització amb l’empresa Navantia, SA, de l’ordre d’execució relativa al manteniment incidental, preventiu i correctiu, dels sistemes principals dels següents vaixells amb suport de l’Arsenal de Cartagena”, comenten en el text de resum d’aquell Consell de Ministres.
Despesa compromesa per als pròxims anys
Tecnologia, administració, alimentació i descomptes (rebaixes per a militars en viatges amb vaixell) són les quatre àrees restants a les quals han anat a parar aquestes modificacions pressupostàries. L’única que ha rebut més de 100 milions d’euros és la tecnologia. En concret, són 145 milions, dels quals 100 van ser per a l’adquisició de monoculars de visió nocturna.
Les modificacions pressupostàries aprovades comprometen partides per als anys següents
Però el més ressenyable d’aquests 100 milions és que van formar part d’un acord marc de quatre anys de durada. És a dir, el pagament es farà al llarg de quatre anualitats. Aquesta és una altra de les característiques principals d’aquestes modificacions pressupostàries. En molts casos comprometen partides per als anys següents, algunes de les quals fins i tot les hauran d’afrontar altres governs. Des del setembre passat, s’han aprovat 503 milions d’euros a pagar fins al 2027.
Altres ministeris
El més habitual, lògicament, és que aquesta despesa militar extra se sumi als diners que rep el Ministeri de Defensa. Però no sempre és així. Del començament del curs polític ençà, el pressupost del Ministeri de l’Interior (pel que fa a partides relacionades amb el militarisme) ha augmentat en gairebé 120 milions d’euros. Un percentatge molt alt de la quantitat traslladada a Interior té a veure amb la Guàrdia Civil. Aquests diners cal incloure’ls dins de la despesa militar perquè, tal com apunten al seu web, la Guàrdia Civil “és un Cos de Seguretat Pública de naturalesa militar”.
Apel·lar a tambors de guerra
És habitual que el desemborsament relacionat amb el militarisme augmenti respecte al pressupostat inicialment. Enguany, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ho justificava així al Congrés dels Diputats, el 10 d’abril, apel·lant a una teòrica amenaça bèl·lica: “Per tal de dissuadir els qui no comparteixen el nostre projecte de pau i de democràcia, els europeus haurem de reforçar també la nostra indústria de seguretat i defensa”, va manifestar el líder socialista.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, va anar una mica més enllà en una entrevista a La Vanguardia, publicada el 17 de març de 2024: “L’amenaça de guerra és absoluta, i la societat no n’és del tot conscient”, va afirmar.
Un any rastrejant la despesa militar del Govern espanyol
Des de fa ja diversos anys (i especialment amb l’inici del curs polític actual) a La Marea seguim el rastre dels diners que es destinen a militarisme. La despesa militar té dues parts. Una d’oficial o clara, que és la inclosa en el pressupost del Ministeri de Defensa. I una altra de molt borrosa, que prové de les partides amb evident caràcter militarista que estan escampades per altres ministeris. També de les modificacions pressupostàries que cada setmana s’aproven al Consell de Ministres.
Així, el 2023, com ja va publicar aquest mitjà, la despesa militar real es va elevar fins als 26.341 milions d’euros. No obstant això, el pressupost oficial del Ministeri de Defensa era de 12.317 milions. Cal recordar que els comptes del 2023 es van prorrogar per al 2024 i, de moment, també per al 2025.
Respecte a les modificacions pressupostàries, només en els últims quatre mesos (des del 3 de setembre de 2024, que és quan es va fer el primer Consell del curs polític), la despesa militar extra procedent d’aquests transvasaments monetaris puja a 2.338 milions d’euros.
Els negocis armamentístics amb Israel
Si per alguna cosa destaca la tasca investigadora sobre la despesa militar del Govern d’Espanya és per l’opacitat. Com ha de ser, abans de publicar un article respecte a la despesa militar, La Marea es posa en contacte amb Defensa. Però al Ministeri no han contestat cap de les peticions d’informació que s’han fet des d’aquest mitjà durant el 2024.
Tot i que els contractes estan oficialment en suspens des de l’octubre de 2023, el Govern espanyol ha continuat comprant armes a empreses israelianes
Un dels últims exemples té a veure amb l’adjudicació de contractes a empreses d’armes d’Israel. Des dels atemptats de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 i la posterior represàlia israeliana (que ja s’ha cobrat la vida de més de 45.000 persones), les adjudicacions d’Espanya a empreses d’armes d’Israel pugen, almenys, a 500,4 milions d’euros. Així es pot comprovar en la Plataforma de Contractació del Sector Públic,
No obstant això, en una informació avançada a El País, la titular de Defensa, Margarita Robles (PSOE), va comunicar al ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy (Sumar), que tots els contractes amb empreses israelianes per adquirir armament estaven en suspens. Robles hi va afegir que, en l’últim any, només s’havia contractat l’arranjament de peces.
La Marea es va posar en contacte amb el Ministeri de Defensa amb l’objectiu de concretar quins contractes estan en suspens i si aquesta suspensió s’ha publicitat per algun mitjà oficial –més enllà del que va dir la ministra–, però no en va rebre cap resposta.
Enviament d’armes a Ucraïna
Els enviaments d’armes a Ucraïna també han aixecat polèmica. Un dels més grans es va produir després del 27 de maig, quan Pedro Sánchez va rebre el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. En la trobada, van signar un acord que, entre altres coses, comportava el lliurament de 1.129 milions d’euros en armes a Ucraïna. Després de l’anunci, Yolanda Díaz va acusar el seu soci de Govern de “falta de lleialtat” per no haver-los informat d’aquesta operació.
Augment de la despesa militar
L’amenaça bèl·lica ha estat un argument repetit en els últims temps per justificar l’augment de la despesa militar (amb l’objectiu d’aconseguir el 2% del producte interior brut de cada país de l’OTAN). Aquest objectiu obvia les conclusions de l’estudi del Transnational Institute (TNI) “El clima sota foc encreuat: com l’objectiu del 2% de despesa militar de l’OTAN contribueix al col·lapse climàtic”. A més, el propòsit de l’OTAN “es defensa com a necessari per fer front a l’amenaça russa”. Però la realitat és que es va fixar el 2006, “abans de la invasió inicial d’Ucraïna per part de Rússia el 2014”, remarquen els autors de l’informe.
L’OTAN vol que el 2% del PIB de cada país membre es destini a defensa, però això contribueix al col·lapse climàtic
El novembre de 2023, l’estudi xifrava en 100.000 milions d’euros l’augment en dos anys de la despesa militar d’aquests països. Seguint els manaments d’aquesta organització, Espanya va deixar d’aplicar el tractat que limitava les armes que podia posseir.
El creixement del dispendi militarista es mostra sobretot en la compra d’armament. En una resposta parlamentària del març del 2024, el Govern espanyol va informar que tenia en vigor 11 contractes per a la compra d’armament, que havia signat en els últims anys. La quantia total d’aquests contractes era de 22.229 milions d’euros, dels quals ja se n’havien abonat 3.906. Per tant, encara es devien 18.322 milions, el pagament dels quals s’allargarà fins al 2040.
En la mateixa línia, en una altra de les informacions publicades a La Marea el 2024, s’apuntava que els fons per fabricar armes (inclosos en la partida “Programes especials de modernització”) han augmentat un 748% en els últims 20 anys.
