14/10/2025 | 21:38
L’atleta català Kilian Jornet ha completat un dels reptes més exigents de la seva carrera: recórrer 5.145 quilòmetres i coronar 72 muntanyes de més de 4.000 metres d’altitud en tan sols 31 dies als Estats Units (EUA). Ho ha fet combinant 4.133 quilòmetres amb bicicleta i 1.012 a peu, en un projecte que buscava repensar la relació entre l’esport, el cos humà i la natura. Però… no hi ha contradiccions entre l’esport d’elit de muntanya i el respecte per la natura salvatge?
Les gestes del ceretà arreu del planeta, dins de l’esquerra i l’ecologisme, han rebut crítiques: agafar avions, desplaçar tot tipus de recursos (càmeres de video incloses, clar!) a l’altra banda del planeta on vius, posar al límit el cos humà, aparèixer a tots els grans mitjans de comunicació capitalistes, impulsar una marca de roba esportiva pròpia, proposar involuntàriament reptes als joves per ser els més ràpids enlloc de gaudir del caminar lent… Tot i això, aprofitant la popularitat mediàtica i social, Jornet assegura que vol reivindicar un major respecte per la natura. “Tenim una connexió amb la natura salvatge, i això és el que fa que les persones se sentin properes a un lloc”. El debat, doncs, està obert.
Malgrat tot, no és el primer cop que Jornet emprèn una aventura d’aquesta magnitud. El corredor, de 37 anys, defensa des de fa anys una visió crítica sobre el model esportiu actual, dominat pel màrqueting, pels patrocinadors i per la pressió mediàtica. I, en els últims anys, només surt de Noruega, on viu i s’entrena, per fer gestes muntanyenques especials. L’any 2023 va encadenar 177 cims de més de 3.000 metres als Pirineus en vuit dies, i un any més tard va coronar els 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps en 19 dies.
Contradiccions entre la natura i l’esport de muntanya?
Amb el repte als cims dels Estats Units, Jornet pretenia donar suport a la feina de les comunitats locals en la restauració de camins i el respecte per la natura salvatge, i reivindicar una relació més respectuosa amb el planeta. La campanya States of Elevation va seguir aquest fil, compartint històries arreu dels Estats Units que mostraven com la restauració i la resiliència local poden guiar-nos cap a una millor relació amb la natura. La Fundació Kilian Jornet, de fet, va organitzar dos dies de restauració de senders, involucrant més de 700 participants en diversos estats dels EUA.
Aquí van les quatre reflexions de Kilian Jornet, fetes al web de la seva fundació dedicada a la natura i l’ecologisme, dies després de culminar el repte States of Elevation.
Com combinar l’esport i la natura salvatge?
“Una cosa que realment valoro als Estats Units és com les comunitats locals cuiden les seves zones salvatges (el treball de senders que fan és simplement increïble), per fer que aquests llocs siguin accessibles i preservar-los.”
“Quan vaig arribar aquí, sabia que era un moment difícil per a les zones salvatges als Estats Units, i en comparació amb Europa és molt diferent perquè es dona per fet que es pot accedir-hi. Durant el projecte vaig aprendre molt sobre l’accessibilitat d’aquestes terres. Espero que aquest projecte ajudi les persones a ser més conscients de la terra que tenim per accedir als espais naturals i a les zones salvatges, i que continuem esforçant-nos per preservar-les per poder-hi accedir en el futur.”
Quina relació haurien de tenir els humans amb la natura?
“Si hi ha una cosa que destaca d’aquest projecte per a mi, són les connexions que tenim amb la natura salvatge, i aquesta connexió és la que fa que les persones se sentin properes a un lloc.”
“Formem part de la natura, no som humans i natura separats, som tots el mateix. Necessitem la connexió amb altres espècies per sobreviure, i quan tens accés a aquestes zones salvatges és quan més sentim aquesta connexió i és clau per a la nostra salut mental i física, i per al nostre desenvolupament com a éssers humans. I per això és fonamental que aquestes zones continuïn sent salvatges i accessibles.”
