Renfe denega a CRÍTIC l’accés a les dades sobre els retards de Rodalies

Renfe ha denegat a CRÍTIC l’accés a les dades sobre els retards i canvis d’horari a Rodalies de Catalunya. En resposta a una sol·licitud d’accés a la informació pública presentada per aquest mitjà, l’empresa explica que no facilitarà aquestes dades perquè fer-les públiques podria “alterar les regles de la sana competència en el sector del transport” i perjudicar el tren davant dels “autobusos, taxis, vehicle VTC i cotxes particulars”.

CRÍTIC va sol·licitar quants cops s’havia canviat l’horari programat del tren i amb quina antelació

CRÍTIC va sol·licitar conèixer l’hora concreta de sortida i d’arribada del primer tren de cada dia laborable a partir de les 7.00 h, al llarg dels primers sis mesos de l’any 2022, a les línies R1, R2, R3 i R4. A més, aquest mitjà sol·licitava la informació sobre quants cops s’havia canviat l’horari programat del tren i amb quina antelació, a fi de comprovar en quins casos un canvi d’horari es comptabilitza com a retard o no.

El president de Renfe Viajeros, Isaías Táboas Suárez, afirma en la resolució que “la protecció dels interessos econòmics i comercials de Renfe” ha de prevaldre davant de la sol·licitud d’informació. Per aquest motiu, l’escrit conclou que les dades no s’han de fer públiques, i determina que amb la informació genèrica sobre incidències i horaris publicada a les webs de Renfe i Rodalies de Catalunya n’hi ha prou per “garantir plenament la satisfacció de l’interès públic” de la sol·licitud.

Tot i aquesta denegació, els portaveus de Renfe sempre han afirmat als mitjans de comunicació que els trens arriben puntuals en més d’un 90% dels casos. El mateix Isaías Táboas, en un article recent a El Periódico, explicava que la puntualitat del servei era major que a Londres, Brussel·les, Dublín, Oslo o Roma.

Des del juliol, en espera de les dades

L’inici de la investigació es remunta al 27 de juliol d’aquest any, amb una petició de dret d’accés al Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. Malgrat no tenir competències completes, la Generalitat sí que fixa els horaris dels trens, i per això va rebre la sol·licitud en primer lloc. La resposta del Departament exposava que “la informació sol·licitada no permet apreciar la concurrència de límits a l’accés a la informació pública” i, per tant, la petició va ser acceptada. Però és l’empresa Renfe Viatgers qui havia de facilitar les dades concretes a la Generalitat, ja que és l’empresa operadora.

Amb tot, la resolució del Govern català proporcionava una taula genèrica sobre la puntualitat de cada línia. Tanmateix, la informació concreta sobre els retards de cada tren i sobre els canvis d’horari, necessària per comprovar amb precisió què es considera retard i què no, no es va entregar. La Generalitat explicava que aquestes dades “han estat demanades a l’operador del servei, Renfe Viatgers, però malauradament, tot i haver disposat d’una pròrroga en el termini, encara no ens han estat lliurades”. Al cap de 72 dies de la petició inicial, el president de Renfe Operadora ha fet arribar a CRÍTIC la resolució que argumenta que no s’han de fer públiques aquestes dades.

L’accés a la informació, un dret protegit per la llei de transparència

La llei estatal de transparència estableix que qualsevol ciutadà pot accedir a la informació pública que vulgui, és a dir, a qualsevol “contingut o document, en qualsevol format o suport” que estigui en mans del sector públic. Ara bé, hi ha límits en l’aplicació d’aquest dret, i un d’aquests és que accedir a la informació demanada suposi un perjudici per als “interessos econòmics i comercials” d’una l’empresa pública o institució.

És aquest límit el que Renfe assenyala per no donar a conèixer les dades sobre els seus horaris concrets. Amb tot, el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) aclareix en els seus criteris interpretatius que aquest límit s’ha d’interpretar de manera restrictiva. Entre altres consideracions, això vol dir que el perjudici ha de ser “substancial, real, manifest i directament relacionat amb la divulgació de la informació”. CRÍTIC ha recorregut contra la decisió de Renfe al Consell de Transparència i Bon Govern.