Crític Cerca
Notícies

Una ciutat per als veïns sense pisos turístics il·legals

El rastreig i la denúncia d’allotjaments il·legals destinats al turisme per part de l’Ajuntament de Barcelona busca que el municipi no es gentrifiqui i facilitar l’accés a l’habitatge

18/07/2022 | 06:00

Turistes al centre de Barcelona / AJUNTAMENT DE BARCELONA

El context postpandèmia continua alimentant el turisme a la capital catalana: l’aeroport del Prat es manté en el top ten europeu quant a passatgers, i Barcelona se situa a la vuitena posició europea de destinacions turístiques, segons mostren dades recollides per l’Informe 2021 de l’Observatori de Barcelona. Amb la temporada d’estiu en tota la seva esplendor i una taxa de vacunació molt més alta entre la població, tornen els turistes i, amb aquests, l’allau d’impactes que generen en la ciutat. Un dels que més ocupen l’Ajuntament de Barcelona és el dels pisos turístics il·legals, una campanya que va iniciar el 2016 però que ara, amb la tornada del ritme i de l’afluència habitual de visitants a la capital catalana, torna a reprendre amb més accions.

L’objectiu de l’Ajuntament aquesta temporada és que, en un moment en què preveuen que l’activitat turística s’intensifiqui, també ho faci la tasca de denúncia i tancament dels allotjaments que no tenen permís per acollir turistes. Per tal de reactivar aquest pla, s’ha creat un equip de més de 70 persones: d’aquestes, 25 visualitzadors buscaran ofertes fraudulentes a les webs d’anuncis i hi haurà 26 inspectors a peu de carrer. Per ara, ja s’han rastrejat més de 51.000 anuncis en plataformes digitals i s’han detectat 360 pisos sense permís, als quals es demana que retirin l’anunci de forma immediata i s’inicia un expedient que pot acabar en una sanció econòmica. 

Eva Mur, de la Direcció de Serveis d’Inspecció de l’Ajuntament de Barcelona, afirma: “No hem deixat mai de fer un seguiment d’aquesta situació, però ara hem de tornar-hi amb força”. Pere Mariner, responsable de turisme de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), explica que abans de la pandèmia es van trobar amb bastants casos de pisos turístics il·legals que amb les inspeccions del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) es van reduir, però que encara n’hi ha: “L’actuació davant d’un pis turístic il·legal és diferent de la que es fa amb un que té llicència; si se’n detecta algun, es pot denunciar per tal que l’Ajuntament entri en joc”.

Inspectors de carrer que localitzen pisos turístics il·legals a Barcelona / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Visualitzadors del consistori que localitzen ofertes fraudulentes de pisos turístics il·legals / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Anterior Següent

Una millor ciutat per als veïns

Aquesta campanya respon a una voluntat que Barcelona sigui una ciutat amb turistes i no una ciutat dels turistes. Mur exposa que aquest any “s’han accentuat les molèsties veïnals, sobretot perquè veníem d’una època de molta tranquil·litat amb la pandèmia”. L’Ajuntament de Barcelona va publicar l’any 2016 un estudi en què es reflectia que gairebé el 49% dels veïns consideraven que Barcelona havia arribat al límit pel que fa a recepció de turistes i el 76% pensava que la seva arribada provocava un augment dels preus. Entre els conflictes veïnals que posa d’exemple Mur hi ha l’augment del soroll, una molèstia que, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, té efectes en la salut emocional i física de les persones. A la capital catalana, de fet, el 57% de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera negatius per a la salut. Mariner, de la FAVB, assegura que la major part de les molèsties amb aquest tipus de pisos és el soroll, sobretot el de les festes”.

L’any 2016, el 49% dels veïns ja consideraven que Barcelona havia arribat al límit de recepció de turistes

A part de la contaminació acústica que el turisme amplifica, Mur considera que un dels impactes del turisme, especialment a causa dels pisos turístics il·legals, és el de la gentrificació. “Els pisos tornen a pujar. Quan no hi havia turisme, molts pisos es van posar en règim de lloguer, i els últims mesos molts veïns han tornat a tenir problemes per accedir a un habitatge”, comenta. Segons explica la directora dels Serveis d’Inspecció, les àrees que més gentrificació han patit recentment són l’Eixample, Gràcia i Ciutat Vella: en aquesta última, el preu del lloguer s’ha disparat i ara és de mitjana uns 150 euros més car que el primer trimestre del 2021.

Segons el pla de l’Ajuntament de Barcelona, per tant, lluitar contra els allotjaments turístics il·legals permetria alleugerir les zones de la ciutat amb una forta pressió turística i abordar la gentrificació per tal que no en desaparegui el petit comerç ni la possibilitat dels veïns d’accedir a un habitatge al seu barri. Es tracta, doncs, d’assegurar un encaix sostenible de l’activitat turística amb la resta d’activitats que es desenvolupen a la ciutat i que permeten viure una vida digna en una de les ciutats europees amb més afluència de visitants durant la temporada d’estiu.

Mur explica que ja fa sis anys que des de l’Ajuntament es lluita contra els allotjaments turístics il·legals, des del pla de xoc que es va iniciar amb l’activació del PEUAT de la ciutat, que pretenia fer compatible el turisme creixent amb la defensa del dret a l’habitatge. Aquest pla limita el creixement dels pisos turístics i determina les àrees de la ciutat on poden ubicar-se, com també aplica una tolerància zero amb l’oferta il·legal d’aquest tipus d’allotjaments. “L’aplicació del PEUAT persegueix que la vida d’un barri no s’ompli de turistes i expulsi els veïns, sinó trobar un equilibri”, diu la directora dels Serveis d’Inspecció.

Els últims 6 anys s’han obert 17.500 expedients disciplinaris i s’han sancionat 8.000 allotjaments turístics il·legals

Des de l’aplicació del pla, l’any 2016, s’han obert 17.500 expedients disciplinaris, s’han sancionat 8.000 allotjaments i s’han posat multes a plataformes com Airbnb, que el 2017 tenia un valor de 30.000 milions de dòlars i en la qual Barcelona era la tercera ciutat d’Europa amb més nombre d’oferta. També s’ha actuat contra màfies, i això ha permès aconseguir que 3.500 pisos il·legals tornin a ser habitatges permanents per a la ciutadania barcelonina. 

Al gener del 2022, a més, el PEUAT va incorporar una nova regulació sobre el lloguer d’habitacions per a usos turístics, una pràctica que fins ara no estava regulada i que, per tant, no es podia sancionar. D’aquesta manera es fa un pas més en la detecció i qualitat dels allotjaments turístics amb què compta Barcelona: ara el lloguer d’habitacions turístiques per menys de 31 dies no és permès, però sí en les estades que superen un període superior a un mes. Tampoc no és permès llogar un pis per menys de 31 dies si aquest no té llicència turística. El responsable de turisme de la FAVB explica que la modalitat de lloguer d’habitacions és un dels problemes amb què es troben ara: “Aquest tipus de pisos compliquen l’accés a l’habitatge als veïns. Els pisos il·legals surten com bolets, sobretot amb el lloguer d’habitacions, quan realment el que estan fent és llogar el pis sencer. En aquests casos és més complicat actuar perquè els inspectors no poden entrar a la casa”. 

Un millor turisme per a la ciutat

Totes aquestes accions de rastreig i denúncia no només tindran un impacte directe en la qualitat de vida dels veïns i l’accés a l’habitatge, sinó també en el tipus de turisme que rebrà la ciutat. Mur, de Serveis d’Inspecció, comenta que el tancament de pisos turístics il·legals ofereix avantatges a la ciutadania perquè “als allotjaments legals se’ls demanen uns requisits mínims per controlar les molèsties que generen al veïnat i per complir amb un turisme de qualitat, i això no passa amb els il·legals”. Mariner coincideix que aquest tipus de pisos determinen molt el tipus de turisme que arriba a la ciutat, que veu en les ofertes il·legals una opció més econòmica i atractiva.

El PEUAT incorpora una nova regulació sobre el lloguer d’habitacions: no és permès per menys de 31 dies

A més, els que tenen llicència asseguren al turista que tot està en ordre. Per exemple, que hi ha un telèfon d’emergència al qual tant els veïns com els clients poden trucar en cas que tinguin un problema i que compten amb una assegurança de danys obligatòria i amb cèdula d’habitabilitat. Mur també exposa que els pisos il·legals fan competència als que sí que tenen permís, de manera que aquests últims sovint hi surten perdent perquè han de complir totes les condicions per tal de poder acreditar la llicència. Per millorar la qualitat del turisme que passa per la ciutat i protegir el sector turístic regulat, l’Ajuntament de Barcelona considera que el pla de xoc contra els pisos turístics il·legals és una “tasca prioritària”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies