El sexe femení, el gran oblidat de la salut

Som a l’any 1983. Sally Ride està a punt de convertir-se en la primera dona estatunidenca i la tercera del món en anar a l’espai. Durant els preparatius del viatge, diversos científics de la NASA calculen l’equipatge que necessitarà l’astronauta. Llavors tenen un dubte: en tindrà prou amb 100 tampons? Era un viatge de només una setmana. L’anècdota posa en evidència que ni les ments més brillants del moment no tenien ni idea del que suposa menstruar.

Això passava ara fa just 40 anys, però malauradament les coses no han canviat gaire. Per què hi ha un desconeixement tan gran de la menstruació, tot i afectar el 50% de la població? La resposta és més que evident: perquè existeix una gran bretxa de gènere en la salut sexual.

Deixem de normalitzar el dolor de la regla

Un dels casos més flagrants d’aquesta bretxa de gènere és el de l’endometriosi. És una malaltia que afecta una de cada deu dones i que pot presentar símptomes incapacitants; però, tot i això, encara avui dia hi ha professionals sanitaris que desconeixen com diagnosticar-la.

La menstruació no hauria de causar dolor; però, com que continua vigent la creença popular que la regla fa mal i que això és normal, moltes dones ni tan sols ho consulten. Aquesta primera barrera, el desconeixement per part de la població, és on se centra el projecte de ciència ciutadana d’endometriosi, dut a terme aquest 2023 per part del VHIR i dos instituts escola del barri del Carmel de Barcelona. El projecte, que compta amb l’acompanyament i el suport del Pla de barris del Consorci de Barcelona i de l’empresa Eduscopi, ha aconseguit més d’un miler de respostes per entendre la percepció del barri respecte a aquesta condició, i ha creat materials divulgatius i ha efectuat múltiples formacions per combatre la desinformació existent.

És un primer pas. El que tocaria ara seria fer més passos com aquest.

Coses de dones

Per veure que les malalties que afecten les dones s’estudien molt menys, només cal mirar els números. Segons un estudi sobre el finançament als Estats Units de diferents malalties, del National Institutes of Health (NIH), principal òrgan de finançament de recerca global, l’any 2022 es van dedicar 16 milions de dòlars a l’endometriosi, un 0,038% del pressupost. Tenint en compte que es calcula que, als Estats Units, un 11% de les dones tenen endometriosi, això representa uns 3,4 dòlars per pacient. Si ho comparem amb altres malalties no exclusives del sexe femení, és escandalós: el pressupost del mateix any per a la diabetis, que afecta un 12% de les dones nord-americanes, es va estimar en 31,3 dòlars per pacient, més de 15 vegades més que l’anterior.

Segons un estudi recent, el 85% de les dones amb símptomes de menopausa no reben un tractament eficaç

No hem trobat dades accessibles pel que fa al finançament de l’endometriosi o d’altres malalties a Catalunya. Tot i això, una bona notícia és que enguany La Marató de TV3 se centra en la salut sexual i reproductiva. És una temàtica molt àmplia, que inclou moltes condicions diferents, però seria lògic pensar que una part dels projectes finançats amb la recaptació que s’aconsegueixi podrà tenir relació amb l’endometriosi. Ja ho veurem.

El cas és que la bretxa de gènere en l’estudi del sexe femení es troba a tot arreu, a tots els nivells. La menopausa no és una condició greu com l’endometriosi, però sí que provoca una simptomatologia en moltes dones que pot ser molesta o inclús dificultar la realització d’algunes activitats de la vida diària. Doncs bé, un estudi recent d’aquest mes de setembre passat indica que el 85% de les dones amb símptomes de menopausa no reben un tractament eficaç.

I la falta d’estudis i la bretxa de gènere no es troben només en l’àmbit mèdic, sinó també en l’àmbit higiènic. Una notícia aparentment poc rellevant, però que simbolitza molt bé això, és que fins a la meitat d’aquest any 2023 no s’havia estudiat la capacitat absortiva dels productes menstruals amb sang real. Ara que finalment s’han fet les proves amb sang i no amb solucions salines, s’ha constatat que la típica etiqueta de les capses de tampons i de compreses d’un sol ús, on s’explica la seva suposada capacitat absortiva, era mentida.

Si ens fixem en la indústria de la menstruació, apareix el concepte de “pobresa menstrual”. Tenint en compte el preu dels productes, i que aquests tenen un 21% d’IVA (malgrat ser de primera necessitat i merèixer realment el 4%), es calcula que utilitzar productes menstruals no reutilitzables implica una despesa de 2.500 euros al llarg de la vida.

Malgrat que la copa menstrual es va inventar als anys setanta, no ha estat fins fa quatre dies, fins a l’any 2021, que el pla Equitat Menstrual de la Generalitat no ha començat a apostar-hi.

Una bretxa a tots els nivells

Un article publicat a finals d’aquest setembre a la revista The Lancet resumeix la problemàtica del biaix de gènere a la ciència, tot posant com a exemple l’estudi del càncer. La dada més impactant és que conclou que el 70% de les morts prematures de dones es podrien evitar. L’article evidencia que el patriarcat domina l’atenció del càncer, la seva recerca o les polítiques que es fan en relació amb aquest. Les dones tenen també menys coneixement dels factors de risc i, en canvi, tenen més problemes financers a causa del càncer. És a dir, que el biaix de gènere en la recerca del càncer afecta les dones en l’àmbit econòmic, laboral i social, i no només en la salut.

Cal aconseguir una ciència més inclusiva i que pugui donar resposta a tota la diversitat poblacional

En aquest article ens estem centrant en el sexe femení, però és evident que no només han estat les dones les que han quedat al marge de la recerca. Totes les persones que no són homes cis blancs, s’han vist infrarepresentades en assajos clínics i tenen pitjors diagnòstics, pronòstics i taxa de supervivència (en parlava fa uns mesos aquí mateix a CRÍTIC Laia Ruiz Mingote en aquest reportatge).

Totes aquestes dades fan evident la necessitat de polítiques feministes i interseccionals en la recerca, per així aconseguir una ciència més inclusiva i que pugui donar resposta a tota la diversitat poblacional.

La manera com es fa ciència està canviant, però queda molt camí a recórrer. Iniciatives de ciència ciutadana, com la que hem explicat abans sobre l’endometriosi, impliquen la població i la converteixen en un subjecte actiu dins del procés de recerca. Altres metodologies, com la cocreació o l’ús de focus groups, permeten a col·lectius poder donar feedback sobre iniciatives i projectes, i aportar solucions innovadores. N’és un exemple el projecte Endomway, que se centra en la incorporació de pacients amb endometriosi en un grup de treball amb altres professionals sanitaris per identificar necessitats no cobertes d’aquesta malaltia i millorar-ne els processos assistencials.

Cal repensar qui, com i sobre què es fa recerca, una transformació que ha de passar per tots els nivells: polítics, acadèmics, laborals i socials. La recerca s’ha de reinventar a ella mateixa, obrir-se a la població i incorporar tota la seva diversitat. I així, per fi, ser de totes.

* Anna Molinet és membre de l’Agència de Comunicació Científica Eduscopi.