26/01/2026 | 07:00
La realitat multiètnica i multicultural de Catalunya tensiona el debat públic fa anys. Tres de cada quatre catalans són migrants o d’origen migrant, i les institucions i alguns mitjans intenten presentar Catalunya com una societat oberta i acollidora. Les polítiques públiques que apliquen, en canvi, perpetuen una distribució racial del treball que sustenta l’equilibri econòmic del país. El racisme no és una simple discriminació, sinó una jerarquia que estructura l’economia global, estatal i local. No és una conseqüència del sistema: n’és el fonament.
La dinàmica d’explotació Nord-Sud és coneguda: Europa depèn de l’explotació de territoris llunyans per mantenir el seu estil de vida dependent. Catalunya forma part d’Europa, però com es reflecteix aquesta dinàmica dins del país?
El racisme no és una conseqüència del sistema: n’és el fonament
Els sectors amb ocupació majoritària de persones migrants a Catalunya inclouen la indústria, l’agricultura, el treball domèstic, la construcció i l’hostaleria. En aquests sectors, el nombre de migrants és fins a tres vegades superior al dels autòctons. Són essencials per al manteniment de la societat, però pateixen un estatus de no ciutadania que els exclou de drets laborals bàsics i d’oportunitats de feina.
No és que “els immigrants són necessaris per al sistema”, sinó que els empresaris i l’Estat utilitzen criteris racials en l’accés i l’exclusió laboral. Quan la diferència de salari entre persones amb número d’identitat d’estranger (NIE) i DNI és de 10.000 euros menys per any, organitzar-se per desmantellar la Llei d’estrangeria esdevé una estratègia de supervivència de classe.
El capitalisme racial a Catalunya situa les persones romanís, africanes i migrants en les feines més precàries perquè la seva explotació és socialment acceptada. La raça es construeix avui amb marcadors fenotípics, culturals i religiosos identificant certs grups socials com a perill per a l’imaginari col·lectiu. La construcció de raça és necessària per mantenir l’equilibri econòmic, perpetuant idees d’inferioritat, bestialització i diferències culturals i religioses. Aquesta narrativa també justifica la hipervigilància i el control de les persones roma, africanes i àrabs per part de les forces de seguretat i de les institucions socials. Això permet que el sistema els exploti i violenti, mentre la societat, lluny de veure-ho com un problema, fins i tot ho accepta com una necessitat per a l’economia o la seguretat.
Quan els temporers a Lleida viuen en granges o al carrer i s’alimenten de brossa, és capitalisme racial
Quan els temporers a Lleida viuen en granges o al carrer i s’alimenten de brossa, és capitalisme racial. Quan els treballadors migrants del Camp Nou dormen als cotxes i treballen en condicions precàries, és capitalisme racial. Quan, a Salt, la majoria dels treballadors de les indústries càrnies són migrants Negres musulmans amb les pitjors condicions laborals, i el 98% de les immobiliàries els neguen lloguers pel fet de ser Negres i musulmans, és capitalisme racial. Quan més del 50% dels presos té NIE, és capitalisme racial. Quan els títols universitaris del Sud global no es convaliden, és capitalisme racial. Quan la majoria de les internes a les llars de Barcelona són dones asiàtiques en condicions de semiesclavatge, és capitalisme racial. Quan el seu Ajuntament ignora les condicions d’insalubritat en què viuen els recollidors de ferralla, que mantenen la taxa de recollida de residus al 40%, és capitalisme racial pintat de verd.
El capitalisme sempre és racial, també a Catalunya. No hi ha manera que el sistema capitalista no es basi en una divisió racial del treball, organitzant l’explotació de recursos i de persones. Per això, cap dels esforços institucionals contra la discriminació racial no toca la Llei d’estrangeria. Tots els sectors empresarials necessiten els cossos Negres i marrons, percebuts com a subhumans i superexplotables, per sostenir-se. Desmantellar la Llei d’estrangeria no busca garantir la diversitat i la inclusió en les estructures de poder, sinó eliminar el divisor de classe que és funcional en el sistema d’explotació.
Combatre les narratives i organitzar-se sindicalment són eines útils per a l’alliberament de classe. Confrontar les converses incòmodes ens permetrà crear espais d’articulació política per fer-hi front plegades.
