Crític Cerca
Opinió
Bernat Aragó

Bernat Aragó

Investigador i activista de la Crida LGTBI

Pride Barcelona: un altre aparador turístic a la ciutat

La Barcelona dels macroesdeveniments troba en el Pride un model de promoció turística i gentrificació allunyat de les reivindicacions del moviment LGBTI

27/06/2024 | 06:00

Una imatge de la desfilada del Pride Barcelona de 2023 / LAURA BUSQUETS – ACN

Les dissidències sexuals i de gènere ens hem convertit en un producte d’un gran valor al mercat. Arriba la setmana del 28 de juny, diada de l’alliberament afectiu, sexual i de gènere, i totes les marques i grans establiments tenyeixen els seus logos amb els colors de la bandera irisada, en una estratègia de màrqueting per intentar fer-se un lloc en l’aparador de les empreses suposadament progressistes. Lluny de contribuir a una visibilització i un impuls a les reivindicacions del moviment LGBTI, el pinkwashing o rentat rosa només buida de continguts la lluita de les dissidències i els substitueix per un interès econòmic particular.

Podríem imaginar l’escàndol que suposaria una manifestació del 8 de març patrocinada per Ausonia? O un 8-M organitzat per empreses que tenen el públic femení com a client principal i que exploten econòmicament el concepte de la feminitat? Doncs aquesta és la situació actual de la Festa de l’Orgull. Si el 1977 col·lectius com el FAGC convocaven la primera manifestació per l’alliberament a tot l’Estat espanyol, avui el principal reclam del 28 de juny és un festival organitzat per empreses privades i amb un objectiu lucratiu que ni tan sols se celebra el mateix mes.

Les empreses organitzadores promouen turisme, especulació i destrossa del territori

El Pride Barcelona és una iniciativa publicoprivada organitzada per la Cambra LGBTIQ+, la patronal d’empreses LGBTI, i rep el suport econòmic d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La Cambra LGBTIQ+, antiga Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL), és un conglomerat de societats dedicades principalment a l’oci nocturn, el turisme i l’organització de grans esdeveniments, responsables de processos de turistificació del centre de Barcelona i de la gentrificació de barris com l’Eixample. Entre les empreses membres, podem trobar-hi grans grups de discoteques i bars de copes com Arena o el Grup Believe, empreses dedicades a la producció de grans esdeveniments com el Grup Matinée (organitzador del festival Circuit Barcelona, que reuneix desenes de milers de turistes gais) i que, juntament amb start-ups com AmbienTravel, promou l’arribada de creuers cada mes d’agost, cadenes d’hotels i apartaments turístics (com Arc Hostel, BCN City Apartment, BCN City Hotels o Fairmont – Rey Juan Carlos I), agències de viatges com CATAI o grans macrofestivals com el Primavera Sound. Turisme, especulació i destrossa del territori.

L’antiga ACEGAL rep el suport econòmic de les institucions públiques en almenys dues iniciatives, la Xarxa de Comerç Divers de Barcelona, que fomenta la vinculació d’empreses amb el col·lectiu LGBTI i la dinamització de l’eix comercial del Gaixample, i el projecte Visit Barcelona LGTBIQ+, que busca promoure el turisme LGBTI de bracet de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci de Turisme de Barcelona.

S’hi exhibeixen empreses de tot tipus amb l’objectiu de generar vincles emocionals amb els consumidors potencials

Més enllà de la promoció econòmica dels seus membres organitzadors, el Pride Barcelona és un aparador comercial que atrau milers d’ulls on s’exhibeixen empreses de tot tipus amb l’objectiu de generar vincles emocionals amb els seus consumidors potencials. Les carrosses de grans corporacions i partits polítics que recorren la ciutat durant el dia de la desfilada en són un gran exemple. Tanmateix, el Pride Barcelona, com si es tractés d’un banc o una caixa, té la seva pròpia obra social. Cada any escull una temàtica per a la seva “campanya social” Aquesta pren el protagonisme de la imatge corporativa i configura un paraigua que entitats i ONG assistencialistes que necessiten visibilitat aprofiten per organitzar xerrades i petites activitats de caràcter social. La campanya d’enguany gira al voltant de l’educació sexoafectiva i de gènere, a través de la qual diverses empreses esperen treure’n un rèdit econòmic.

La hipocresia del Pride Barcelona ve de lluny i les polèmiques han envoltat diverses de les edicions anteriors. Va ser el cas de l’any 2018, quan la “campanya social” del Pride tractava de les persones refugiades i un dels seus patrocinadors principals, B The Travel Brand, es dedicava a deportar persones migrants. Potser això explica que el seu primer logo representés l’estàtua de Colom, abans de canviar-lo per les lletres de Pride! (en anglès, evidentment). A banda de comptar amb patrocinis com Airbnb o el fons voltor Merlin Properties, empreses responsables de l’actual emergència residencial a la ciutat de Barcelona.

Una iniciativa de promoció turística

Des de fa uns anys, el Pride Barcelona s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments turístics de la ciutat, acollint milers d’assistents i programant artistes i grups de música de renom estatal i internacional, i organitzant esdeveniments que tenen per objectiu fomentar un model turístic basat en l’oci nocturn i la transformació de la sexualitat en un producte de consum. La seva pròpia pàgina web llueix un bàner en posició privilegiada que clama el lema “Visita Barcelona!”.

Del 18 al 21 de juliol, Barcelona acollirà encara més turistes a causa d’un esdeveniment que ha canviat les seves dates per evitar competir amb el MADO, l’Orgullo de Madrid, ja que no sortia a compte econòmicament. Moltes de les empreses organitzadores del Pride, una gran majoria del sector hoteler i turístic, també participen en l’AEGAL, l’homòloga de la cambra catalana a Madrid. De fet, tant l’una com l’altra formen part de les xarxes European Pride Organisers Association (EPOA) i InterPride, promotores dels grans macroesdeveniments EuroPride i WorldPride respectivament, focus de massificació turística que Madrid ha acollit en més d’una ocasió i que la Cambra LGBTIQ+ busca portar a la ciutat.

Les institucions, sobretot l’Ajuntament de Barcelona, aboquen diners públics al Pride perquè atrau milers de visitants d’arreu del món

La vinculació amb el turisme també ve impulsada des de les institucions. La plataforma d’empreses fa anys que rep el suport amb diners públics de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, l’any 2022 el consistori va decidir atorgar-li una subvenció “amb caràcter excepcional” de 150.000 euros amb l’objectiu de “consolidar Barcelona com una de les principals destinacions turístiques LGTBIQ+”. Una aportació pública que, desconeixent si es manté o no, veu incrementada la seva quantitat aquest 2024 a 225.000 euros mitjançant el format de subvenció nominativa.

En un dels escenaris més extrems del procés de turistificació i encariment del preu de l’habitatge a la ciutat de Barcelona d’enguany, amb grans macroesdeveniments com la Copa Amèrica, els principals patrocinadors del Pride són empreses del sector turístic: Vueling i Hotels Melià, així com aerolínies com Level, del mateix grup que l’empresa Air Nostrum, que s’encarrega de deportar persones en situació administrativa irregular. També compta amb el suport de corporacions com SEAT, l’empresa més gran de Catalunya, filial del Grup Volkswagen, o la multinacional Unilever, denunciada diverses vegades per practicar la reduflació i per les seves complicitats amb l’apartheid del règim sionista d’Israel.

Amb tot, la Barcelona del Primavera Sound, de Louis Vuitton, de la Copa Amèrica i la Fórmula 1 troba en el Pride Barcelona un altre macroesdeveniment que, amb l’empenta de Jaume Collboni, atrau milers de visitants d’arreu del món, contribuint a l’expulsió dels veïns i les veïnes de la ciutat, saturant l’espai públic i provocant l’augment del preu dels lloguers i l’increment dels pisos de temporada. A banda de situar l’anglès i el castellà com a úniques llengües de la diversitat sexual i de gènere, tot relegant el català a la més profunda irrellevància.

La manifestació històrica segueix el fil rosa

Malgrat que el programa del Pride Barcelona inclogui una activitat amb el títol de “Manifestació”, la marxa històrica de la ciutat, la primera de tot l’Estat, la de Silvia Reyes, la reivindicativa i la que s’ha celebrat de manera ininterrompuda des del 1977, tornarà a baixar per la Rambla dissabte vinent, 29 de juny, des de la plaça de la Universitat. Sota el lema #DesbordemLaNorma, organitzada per la Crida LGBTI i convocada per altres moviments, la manifestació històrica rep el suport de més de 40 organitzacions i moviments socials, entre els quals el moviment de solidaritat amb Palestina. La Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel hi tindran un protagonisme important amb l’objectiu de denunciar el pinkwashing i l’homonacionalisme amb què l’Estat d’Israel utilitza el col·lectiu LGBTI per justificar el genocidi que comet a Gaza i a Cisjordània des del mes d’octubre passat.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies