Crític Cerca
Opinió
Carme Borrell

Carme Borrell

Gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i experta en salut i desigualtat

Desigualtats socials en la Covid-19

L’impacte econòmic i social de la pandèmia en la població més desafavorida pot repercutir també en l’augment de les desigualtats sobre la salut en el futur

07/04/2022 | 06:00

Dos homes conversen en un terrat de Barcelona durant el confinament. BLANCA BLAY / ACN

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la pandèmia de la Covid-19 ha afectat 465 milions de persones a tot el món i ha causat 6 milions de morts. Però la crisi de la Covid-19 no és només una crisi de salut pública, ja que l’impacte social i econòmic que ha tingut és enorme. A més, igual que ha passat en altres pandèmies, la Covid-19 ha impactat de manera desigual en la nostra societat, i ha afectat de forma més important els grups socioeconòmics més desfavorits.

Aquesta epidèmia apareix en un món on existeixen desigualtats prèvies en la salut i també en les malalties cròniques i, per tant, se la va anomenar sindèmia, ja que diversos problemes de salut interactuen i afecten la salut de la població. En aquest cas, en les poblacions socioeconòmicament més desavantatjades, hi interactuen els factors socials amb l’existència de malalties cròniques i la Covid-19.

Les desigualtats en la Covid tenen a veure amb diversos factors: en primer lloc, els estructurals, que són factors polítics i socioeconòmics que influeixen en l’estructura social. Les polítiques macroeconòmiques, del mercat de treball, de l’Estat de benestar i de medi ambient són polítiques clau per afavorir una societat menys desigual i amb protecció social. Durant la Covid-19, aquestes polítiques han estat centrals per protegir les persones malaltes i les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia.

La Covid afecta més els grups desfavorits, sobretot a causa de les seves condicions de treball i d’habitatge

Altres factors estructurals són els eixos de desigualtat, com la classe social, el gènere, el país d’origen i el territori, entre d’altres. Aquests eixos són importants per poder entendre la distribució desigual de la malaltia. Així, la Covid-19 afecta més els grups socioeconòmics més desfavorits, sobretot a causa de les seves condicions de treball i d’habitatge, a més de tenir més malalties cròniques.

Respecte a les desigualtats de gènere, malgrat que els homes tenen la malaltia més greu, que s’hospitalitzen i moren més, les dones han tingut altres efectes, com, per exemple, l’augment de la vulnerabilitat davant la violència masclista a la llar a causa dels confinaments. Pel que fa a la raça, en alguns països, com els EUA, s’han descrit a bastament les majors incidències de Covid-19 entre les persones que no són de raça blanca.

També afecten la desigualtat davant la Covid-19 factors intermedis, com les condicions de vida de les persones que influeixen en la probabilitat de tenir la malaltia. Entre aquestes, destaquen les condicions de treball fora i dins de casa, l’habitatge, el nivell d’ingressos o la mobilitat. Així, per exemple, les persones que no poden fer teletreball o que viuen en habitatges petits han tingut més probabilitat de patir la malaltia.

També les persones que s’han hagut de desplaçar per anar a treballar. I precisament són les persones de menor nivell socioeconòmic les que pateixen aquestes situacions. Altres factors intermedis són els que fan que alguna gent sigui més susceptible a la malaltia, com el fet de patir malalties cròniques prèvies i també la salut pública i el sistema de salut, que ajuden a prevenir i tractar la malaltia. Tots aquests factors són dins dels sistemes d’opressió de la nostra societat, com el capitalisme, el patriarcat i el colonialisme.

Les desigualtats en la Covid-19 a Barcelona: vigilància i intervencions

A Barcelona hi ha hagut, fins al març del 2022, mig milió de persones amb Covid-19. Des del començament de la pandèmia, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer un monitoratge i en va mostrar les dades en un lloc web per edat, sexe, nivell d’ingressos, barris i àrees bàsiques de salut. Aquesta vigilància ha permès detectar desigualtats en la incidència de la malaltia als barris, essent els barris de menor nivell socioeconòmic (sobretot els de Nou Barris) els que n’han tingut incidències més altes.

Figura: Incidència acumulada per 100.000 habitants estandarditzada per edat en les tres primeres onades de l’epidèmia (fins al 14-3-2021) en els barris de Barcelona (exclou persones que viuen en residències).

La detecció d’aquestes desigualtats va provocar que l’Ajuntament de Barcelona posés en marxa alguns programes per pal·liar la situació als barris més afectats per la malaltia. Així, per exemple, els Hotels de Salut i el Programa de suport a la quarantena van ser útils per ajudar aquells col·lectius amb més dificultats per dur a terme l’aïllament i la quarantena per la Covid-19.

Alguns hotels es van convertir en Hotels de Salut, supervisats per personal sanitari i amb l’objectiu tant d’accelerar les altes hospitalàries de les persones que es recuperaven dels símptomes de la Covid-19 com per facilitar l’aïllament de persones amb habitatges inadequats per fer-ho. El Programa de suport a les quarantenes tenia per objectiu ajudar les famílies amb dificultats, proveint-les d’aliments, d’equips de protecció, de serveis de neteja, etc. D’altra banda, els programes de salut comunitària, dirigits als 25 barris de menor nivell socioeconòmic de la ciutat, es van adaptar per fer front a les necessitats de la població a causa del confinament.

També es van posar en marxa equipaments per a persones sense llar per tal que poguessin fer l’aïllament, incloent-hi un centre per a persones sense llar amb addiccions, pioner a tot l’Estat espanyol. I, evidentment, des de la salut pública es va fer seguiment de les persones malaltes i dels seus contactes, cribratges de la malaltia en els barris desfavorits, prioritzant una atenció especial a les residències de gent gran i a les escoles.

Posteriorment, quan van començar les vacunacions a finals del 2021, es va observar com les persones de barris més desafavorits tenien uns percentatges de cobertura vacunal fins a 30 punts inferiors respecte a la resta de barris. La causa principal va ser la bretxa digital, que comportava dificultats per poder-se vacunar. Per superar aquestes desigualtats, es van obrir espais als barris més afectats on s’ajudava les persones a obtenir la cita per a la vacunació i, posteriorment, es van posar en marxa vacunacions sense cita en aquests barris.

Per acabar, cal mencionar que, a part de les desigualtats descrites en la malaltia de la Covid-19, són importants les desigualtats en les conseqüències d’aquesta pandèmia. No podem perdre de vista que l’impacte econòmic i social en la població més desafavorida pot repercutir també en l’augment de les desigualtats sobre la salut en el futur.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies