06/02/2025 | 06:00
La darrera reducció legal de la jornada laboral es va produir fa més de 40 anys i es va passar en poc temps de 48 a 40 hores setmanals. Aquesta mesura no va significar l’enfonsament de l’economia ni de les empreses, com tampoc no ho han estat els darrers anys, com preveien els gurus neoliberals, les pujades del salari mínim interprofessional (SMI), la reducció de la temporalitat amb la reforma laboral o la consolidació del sistema públic de pensions.
El treball i l’empresa, així com la societat, han canviat dràsticament des de fa 40 anys. No es pot pensar en cap treball que no hagi canviat per la incorporació de la tecnologia en les darreres dècades. Però l’augment real del producte interior brut (PIB) i de la productivitat del treball ha estat molt superior a la dels salaris, i ha provocat així una bretxa en el repartiment de la renda entre el capital i el treball, que cal reequilibrar en benefici de la població treballadora. Entre el 1990 i el 2022, la productivitat per hora treballada va créixer un 30%, mentre que els salaris reals només van augmentar un 11,5%, segons les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Treballar per viure, i no viure per treballar, és una reivindicació imparable socialment
En el context actual de creixement econòmic per sobre dels països del nostre entorn, guanyant quota de mercat exterior, amb millores dels beneficis empresarials generalitzats i xifres rècord d’ocupació, no només cal continuar millorant els salaris, sinó que hi ha un ampli marge de millora de les condicions de vida de la classe treballadora, i això requereix reduir la jornada laboral.
La demanda de temps per gaudir de la vida personal, familiar i social cada cop és més reclamada per les persones treballadores. Treballar per viure, i no viure per treballar, és una reivindicació imparable socialment.
La reducció de la jornada laboral afectaria a Espanya 13 milions de persones treballadores, incloent-hi dos milions d’elles a temps parcial i, a Catalunya, a 2,5 milions de persones, de les quals 460.000 a temps parcial, que veuran incrementat el seu salari treballant el mateix; una majoria d’elles són dones, 330.000. Aquestes persones treballadores veuran que, reduint la jornada laboral, milloraran la seva qualitat de vida, tindran menys riscos laborals i contribuiran a una conciliació corresponsable, tots ells objectius del treball digne de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Però també cal assegurar un registre de jornada rigorós que controli efectivament les hores de treball, així com la desconnexió digital. De mitjana, es treballen a la setmana 2,61 milions d’hores extres no pagades a tot l’Estat i 469.000 a Catalunya.
Governar el procés de digitalització de l’economia i reduir la jornada laboral són imprescindibles per repartir el treball i generar ocupació
La negociació col·lectiva ha permès reduir la jornada en molts sectors, sobretot on hi ha més força sindical; per això la mitjana a Catalunya se situa en 38,2 hores, però en sectors més precaritzats, en molts casos també feminitzats, on es competeix amb baixos salaris i jornades interminables, és necessari que es produeixi una reducció de jornada legal a 37,5 hores ja. Les persones treballadores de sectors com el comerç, el turisme (hostaleria i restauració), l’agroalimentari i àmbits del transport tenen jornades superiors a les 39 hores setmanals encara. I altres sectors, tot i tenir jornades per sota de la mitjana de Catalunya, encara no arriben a les 37,5 hores i se’n beneficiarien també, com la indústria, la construcció i els serveis (tècnics, socials, d’esports i culturals).
S’ha demostrat en els darrers anys que, millorant les condicions de treball, es milloren l’economia i l’ocupació, i no podem fer front com a país als reptes de la transició ecològica, digital i demogràfica amb un model productiu que continuï apostant pel treball low cost en alguns sectors. Governar el procés de digitalització de l’economia i reduir la jornada laboral són imprescindibles per continuar repartint el treball i generant ocupació.
L’objectiu immediat són les 37,5 hores, un primer pas per continuar cap a les 35 hores i que la negociació col·lectiva continuï tenint un paper de millora del màxim legal cap a les 32 hores. Els partits polítics que no escoltin el clam social i no considerin necessari acompanyar amb més drets i més protecció social la transformació del model productiu hauran de donar explicacions al seu electorat.
