Crític Cerca
Opinió
Dolors Bassa

Dolors Bassa

Exconsellera de Treball (2016-17), mestra i activista sindical

Llei d’amnistia el 2024: serà un any de grisos?

Els que estem afectats per la llei d'amnistia, com jo mateixa, preveiem que hi haurà tots els entrebancs possibles: al Senat, al front judicial, als mitjans de comunicació... hi haurà una gran resistència dels poders estatals

16/01/2024 | 06:00

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, aplaudeix a l'hemicicle del Congrés, després de ser investit el 16 de novembre passat / JAVIER BARBANCHO – ACN

Aquest any 2024 pot ser un any intens i complicat, políticament, per a la governabilitat de l’Estat espanyol. Des de les eleccions com les del País Basc, de Galícia, del Parlament Europeu o les catalanes —a tot estirar, cauran al febrer del 2025— fins a l’aprovació de lleis que necessiten el suport de formacions polítiques ideològicament molt diferents que han format la majoria parlamentària per a la investidura de Pedro Sánchez. Al meu entendre, és i serà un any de matisos grisos en tot.

L’any 2023 va acabar amb una sessió del Congrés dels Diputats on es donava el tret de sortida a la tramitació parlamentària de la proposició de “Ley orgánica de amnistía para la normalización institucional, política, social en Cataluña”, presentada pel “Grupo Parlamentario Socialista”. Una llei que ha començat el recorregut legislatiu, però que al Senat toparà amb la possible dilatació de temps de tramitació a causa de la majoria absoluta del PP. Un PP que té la intenció de torpedinar tot allò que tingui a veure amb l’independentisme i, fins i tot, amb les decisions progressistes de caràcter més social. I ja no comento res dels de Vox.

Ara, ‘el fugado‘ es converteix en un líder honest, vàlid per negociar, i els proscrits d’ERC, en un partit responsable per a la governabilitat

Amb la tramitació, davant dels escarafalls que sonen als carrers amb concentracions, manifestacions i performances, algunes persones podrien pensar que el PSOE havia estat valent i s’havia tirat a la piscina per aconseguir la pau social de l’Estat i per iniciar la resolució del conflicte polític entre l’Estat i Catalunya. Altres pensàvem que simplement es tractava d’una necessitat. D’allò que en diem “tot té un preu”. Necessito els vots dels escons dels partits independentistes per formar govern i ser-ne president, perquè serà a canvi del que convingui. I és així com allò que durant molts anys havia sigut un “no” a qualsevol demanda d’amnistia passa del dia a la nit a un “sí”. I és així, també, com “el fugado” es converteix en un líder honest, vàlid per negociar, i els proscrits d’Esquerra Republicana, en un partit responsable per a la governabilitat d’Espanya, afegint-hi les iniciatives i demandes que proposin els d’EH Bildu, del PNB i del BNG (sempre més pragmàtiques). I tot, a canvi d’una llei d’amnistia que els farà anar de corcoll entre els seus votants i persones de les seves files que no ho veuen clar, i amb el possible boicot d’alguns jutges.

Res no és blanc ni negre i res no s’acaba amb una decisió. Això només era una investidura!

Aquest gener serà un mes de controvèrsia, debats i diversitat d’opinions públiques i mediàtiques

Aquest gener del 2024, amb la presentació d’esmenes que proposaran canvis per tal de millorar el text o corregir algunes qüestions plantejades dels grups parlamentaris, així com l’amenaça del PP i de Vox de fer servir tots els recursos perquè no entri en vigor, continuarà el periple parlamentari de la llei i serà un mes de controvèrsia, debats i diversitat d’opinions públiques i mediàtiques.

De fet, la modificació que preveia el Reial decret llei 6/2023 de la Llei d’enjudiciament civil ja ha portat les primeres controvèrsies sobre si els processos més greus que afectarà la llei d’amnistia són tots de tipus penal i no civil, i només podria afectar per aplicació subsidiària del dret civil; per aquesta raó, alguns mitjans de comunicació titulen “el decret que lamina l’amnistia” o bé “el decret que perjudica l’amnistia”. Però la realitat és que ara com ara ja passa que se suspenen procediments judicials per interposar qüestions prejudicials. Alguns pensem que, si la intenció hagués estat voler torpedinar la llei d’amnistia per part del mateix PSOE, el que s’hauria canviat és la LECRIM (Llei d’enjudiciament criminal), no pas la Llei d’enjudiciament civil. O sigui que, malgrat el molt soroll d’alguns, no era res més que donar formalitat a un procediment que ja estava en vigor i que reforça la seguretat jurídica davant les arbitrarietats per part d’alguns tribunals espanyols.

Però, com deia abans, res no és blanc ni negre i les voluntats i les intencions sempre tenen els matisos grisos. També passarà que, durant dos mesos, la tramitació de la llei de l’amnistia pot estar retinguda al Senat i, com a molt aviat, es podrà aprovar al mes d’abril, si tot va bé.

A les files socialistes, sembla que, per algunes persones, passar d’aplicar el 155 a l’autogovern de Catalunya l’any 2017 a defensar una llei d’amnistia per a les més de 2.500 persones amb causes obertes o condemnades, hi ha molt més que un pas i cinc anys. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, el 34% dels votants del PSOE estan a favor de la proposta del PP de dissoldre els partits polítics que promoguin referèndums il·legals o declaracions d’independència. Un nou matís dels grisos, aquí en la ideologia.

Els jutges s’instal·laran en una batalla de boicot general a la llei d’amnistia

I, pel que fa a la cúpula judicial i alguns jutges, preveig que s’instal·larà una batalla de boicot general. Concretaran temes que poden anar des de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional —i això propiciarà la paralització dels procediments judicials oberts— fins a considerar que la llei no vincula una causa concreta, com va passar quan es va reformar el delicte de malversació del Codi penal i el Tribunal Suprem va considerar que els fets de l’1-O no estaven vinculats a aquest canvi legal, i fins i tot, a preguntar a Luxemburg (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) si l’oblit judicial de les causes del procés és contrari al dret europeu —qüestió prejudicial.

Així que, tot i que la llei d’amnistia és una conquesta, els que n’estem afectats directament, com jo mateixa, preveiem que hi haurà tots els entrebancs possibles en la seva aplicació, perquè es formarà una resistència dels poders estatals per paralitzar tot allò que la faci avançar.

Però l’any 2024, a part de l’aprovació de la llei d’amnistia, caldrà aprovar decrets per a la governabilitat de tot l’Estat. La idea és que un govern progressista de PSOE i de Sumar aprovi mesures que beneficiïn el conjunt de la ciutadania, amb una visió general del bé comú i d’implementar polítiques socials i econòmiques valentes per a la millora del benestar de tota la gent i, sobretot, per a aquells més vulnerables. Augment del salari mínim interprofessional, pujada de pensions, pressupost en transport públic, pressupost en la Llei de dependència per a l’augment de places de gent gran, augment de pressupost en educació i beques, noves mesures per a habitatge social, més atenció per a la salut, decrets per a la millora de la cultura i l’esport de base, replantejament de polítiques migratòries… i així podem anar desgranant tot allò que en la nostra societat ens fa falta per arribar a un mínim de terra social per a tothom. Serà possible?

Un acord d’investidura no vol dir un acord de governabilitat i, en el dia a dia, els matisos de les ideologies també són importants

Un acord d’investidura no vol dir un acord de governabilitat i, en el dia a dia, els matisos de les ideologies també són importants. Un govern format per PSOE + Sumar (122 + 26) i grups parlamentaris com ERC (7), Junts (7), EH Bildu (6), PNB (5), Podem (5), BNG (1), Coalició Canària (1) = 180, seran capaços de consensuar polítiques envers el bloc de PP-Vox-UPN (170), en el Congrés dels Diputats? O n’hi haurà que es despenjaran i costarà continuar endavant? Per l’amnistia, des d’un inici, Coalició Canària ja ha dit “no”.

Un any de tonalitats, que aniran del color obscur del sutge i del carbó al diàfan, impol·lut i brillant blanc. Dit això, el resum podria ser que viurem un any de grisos en les decisions polítiques i en les interpretacions mediàtiques.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies