Acord de país pel canvi educatiu

L’acord de país subscrit el 9 de març passat per CCOO amb el Govern de Catalunya és històric. Sí, és històric, i tot seguit explicaré per què. Es tracta d’un acord ambiciós i, alhora, realista. Defuig el pragmatisme de l’immediatisme en què sovint cauen els governs i estableix un full de ruta a quatre anys que preveu millores substancials, tant per a les condicions laborals dels professionals de l’educació com per al conjunt del sistema educatiu català. D’altra banda, s’hi ha arribat perquè supera l’infantilisme de propostes irreals o inassumibles que posarien en risc l’equilibri del conjunt dels serveis públics que garanteixen els drets de ciutadania dels catalans i de les catalanes. CCOO som un sindicat de classe i, per tant, hem de tenir aquesta mirada àmplia.

Es preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros en educació en els pròxims anys

És també un acord sense precedents per l’impacte pressupostari que tindrà en els pròxims anys: una inversió de més de 2.000 milions d’euros en educació. Per situar la magnitud d’aquesta xifra, cal recordar que el pressupost actual del Departament d’Educació se situa al voltant dels 8.000 milions d’euros. De manera esquemàtica, l’acord es pot explicar a partir de tres grans blocs.

Millores retributives (aproximadament 1.300 milions d’euros)

Pel que fa al cos docent, l’acord preveu un increment del 30% del complement autonòmic del salari en un període de quatre anys. Cal recordar que aquest complement portava més de 25 anys congelat en l’espai de negociació col·lectiva, on el sindicat majoritari del professorat tenia la responsabilitat principal.

De fet, els únics increments salarials significatius que aquest col·lectiu ha tingut en les darreres dècades han estat els acordats per CCOO en l’àmbit estatal, allà on aquests sindicats són majoritaris, és a dir, en la negociació amb el Ministeri de Funció Pública. La suma d’aquell acord salarial amb aquest increment del complement autonòmic suposarà, en termes pràctics, un augment superior als 6.000 euros anuals en els pròxims quatre anys. Una xifra gens menyspreable i que difícilment té precedents en les administracions públiques.

L’acord també inclou la dignificació salarial del personal d’atenció educativa (PAE) mitjançant l’actualització dels seus complements retributius. El PAE és un col·lectiu essencial per al desplegament de l’escola inclusiva i, alhora, altament feminitzat, que patia una bretxa salarial tan injusta com persistent.

Ràtios i educació inclusiva (700 milions d’euros)

L’acord incorpora una reducció progressiva i realista del nombre d’alumnes per aula, tenint en compte tant l’evolució demogràfica com les limitacions d’espais dels centres educatius. A més, aquesta reducció es desplegarà prioritzant els centres amb més complexitat. El full de ruta és clar: primer, eliminar les sobreràtios derivades de la matrícula viva i, posteriorment, avançar cap a una reducció estructural de les ràtios: de 25 a 20 alumnes a la primària, de 30 a 25 a l’ESO i de 35 a 30 al batxillerat, garantint sempre la coherència entre cursos.

A CCOO ens hauria agradat arribar encara més lluny, però aquestes mesures representen un avenç molt rellevant

Una de les mesures amb més impacte social serà la implantació progressiva del doble còmput de l’alumnat amb necessitats educatives especials a l’hora de calcular el nombre d’alumnes per aula. Paral·lelament, l’acord destina prop de 300 milions d’euros a desplegar l’escola inclusiva reforçant els recursos per garantir la igualtat d’oportunitats i no deixar cap alumne enrere. També es preveu treballar per redefinir la tipologia de centres i el sistema de distribució de recursos, amb l’objectiu de superar la lògica lineal que encara predomina. Els centres amb entorns socioeconòmics més complexos han de rebre, necessàriament, més recursos.

A CCOO ens hauria agradat arribar encara més lluny; és evident. Però aquestes mesures representen un avenç molt rellevant. Algunes veus defensaven destinar la totalitat dels recursos únicament a increments retributius. CCOO no comparteix aquesta visió. Tenim un compromís amb la justícia social i amb la igualtat d’oportunitats: tots els fills i filles de la classe treballadora, independentment de les seves circumstàncies o del seu origen, han de tenir dret a una educació de qualitat i a un exercici digne de la ciutadania. Perquè aquest acord no només millora les condicions dels professionals; també millora les condicions d’aprenentatge de l’alumnat i reforça el caràcter inclusiu del sistema educatiu.

Democràcia i drets als centres

Finalment, l’acord aborda també una qüestió clau per al funcionament democràtic dels centres educatius. Es preveu l’estabilització definitiva del 85% de les places, la reducció de les places perfilables fins al 3% —la normativa permet arribar fins al 50%— i la pràctica desaparició de les entrevistes com a mecanisme de provisió.

Amb l’estabilització del personal i la desburocratització, milloraran la vida educativa i els resultats del sistema

Aquest conjunt de mesures suposa, en la pràctica, la desactivació del decret de plantilles, una reivindicació històrica del sindicalisme educatiu. I cal remarcar que es tracta d’una fita especialment significativa, si tenim en compte que els sindicats no tenen capacitat normativa per modificar lleis o decrets més enllà de l’àmbit dels convenis col·lectius.

L’estabilització del personal, la reducció de l’arbitrarietat en la provisió de places i la desburocratització del sistema permetran dedicar més temps a la docència, reforçar la democràcia als centres i millorar, en última instància, la vida educativa i els resultats del sistema.

Un acord amb visió de país

En definitiva, l’acord del 9-M és un acord amb visió global que aborda diferents dimensions clau del sistema educatiu públic de Catalunya. Dignificarà els salaris i el reconeixement dels professionals, però també contribuirà, a mesura que es desplegui, a millorar la gestió de la complexitat a les aules, una de les principals fonts de malestar del sistema educatiu.

El tot o res acostuma a acabar en no res i frustració

Els grans avenços dels sistemes educatius europeus sempre han arribat a partir d’acords amplis, sostinguts i amb visió de futur. Catalunya no n’ha de ser una excepció. Quan escampi la boira del clima passional i arribi la racionalitat, quan l’acord sigui llegit degudament i se’n vegin els efectes, estic convençut que se’n farà una valoració col·lectiva assenyada.

El tot o res acostuma a acabar en no res i frustració. Fa més de 30 anys que el sindicalisme educatiu a Catalunya arrossega aquesta dinàmica. Cal valentia, diàleg i acords per fer avançar l’educació. És l’hora del canvi.