Els 10 llibres que CRÍTIC recomanaria llegir a Shakira, Jordi Basté o Ana Obregón

Has enviat a la merda Piqué, fantàstic. Recentment, has après que “l’amistat és més llarga que l’amor”, tal com has penjat a Instagram. Després del sotrac que ha suposat la ruptura amb el futbolista, que t’ha dut a actituds de tòxica que totes hem tingut, ara toca el pas següent, que també totes hem fet després de ser deixades: fer-te companyia amb les amigues. Per això, una molt bona lectura, i de la qual podràs aprendre nous mons, nous feminismes i ràbies, és la imprescindible Gata Cattana. Al poemari La escala de Mohs, l’andalusa t’obrirà la porta a un univers de sororitat i de dones que diuen les coses tal com ragen, com ho has fet tu, així com a un Madrid i una Barcelona d’esquerres que potser no has tingut l’oportunitat de descobrir. Et recomano especialment el poema “Con las manos”, que comença així: “No aman de igual forma los ricos y los pobres”. Perquè, ara que nosaltres ens hem posat a la teva pell, tu puguis posar-te a la dels altres. Gata Cattana: La escala de Mohs (Aguilar, 2019)

Tot bon organitzador de Kings Leagues que es preï hauria de tenir llibres de referència que li recordin que el futbol, abans que un negoci que mou milions, era un esport que movia passions. Que, més enllà de la imatge hi ha l’essència. Que la calba i el bigoti del Tato Abadía molen més que els viatges a Turquia, que les àrees petites amb terra són més autèntiques que el Cupra Arena, i que viatjar amb tren és molt millor per a tot el planeta que arribar amb helicòpter a l’estadi. Al llibre Odio el fútbol moderno, els seus autors —Miquel Sanchis i Carlos Roberto, tots dos nascuts el 1981 a Gandia—, recuperen històries, personatges i anècdotes del futbol d’abans, el que es jugava amb samarretes sense noms, perquè els ídols se’ls reconeix en el toc o en la seva manera de córrer. El futbol abans es mirava, després va passar a veure’s i ara es consumeix. I pot acabar consumit, engolit per fenòmens paral·lels com la Kings League o la Superlliga, que fan un mal —potser irreparable— al futbol de barri, el dels clubs petits, el que jugàvem tu i jo en la nostra infància. Miquel Sanchis i Carlos Roberto: Odio el fútbol moderno (Planeta, 2018)

Fa anys que molts matins escolto el Jordi Basté. I, ho reconec, tot i la distància ideològica, em cau molt bé. Gràcies als seus davantals a Rac1 ja m’imagino el que pensarà de cada polèmica, ho sé tot de la seva infància al barri d’Horta, la seva relació mística amb la ràdio i… les seves obsessions, manies i dèries. Sobretot quan apareixen cotxes, patinets elèctrics, carrils bici… Ai! Quan escolto el Basté parlant d’això, m’encantaria que tingués al costat del micro tota l’obra de Yayo Herrero, i m’encantaria que l’entrevistés cada dijous. Els seus dos darrers llibres són excepcionals: Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica i, de regal, Ausencias y extravíos, dos pamflets breus, poètics, amb milers de dades i una dolça dosi de pedagogia sobre la crisi ecològica que tenim al damunt. No són llibres que renyen, la Yayo no renya: són manuals per sobreviure al món que ens està quedant. Yayo Herrero: Los cinco elementos (Arcadia, 2021)

El dol, com tantíssims altres temes, també és una qüestió de classe. Ceniza en la boca ens narra les conseqüències de les cadenes de cures sense tòpics romàntics i ens acosta a realitats viscudes sota el racisme, el desarrelament i la pèrdua. Brenda Navarro, una de les escriptores mexicanes més rellevants del panorama actual, narra, amb un to sensible però madur, les vivències d’una adolescent que ha de carregar amb el suïcidi del seu germà petit mentre treballa a totes hores cuidant ancians de l’Eixample. Després de conèixer que Ana Obregón ha tingut un fill per gestació subrogada –suposadament amb el semen del seu fill, mort el 2020–, estem convençuts que aquest llibre li faria, si més no, plantejar-se alguna pregunta. Brenda Navarro: Ceniza en la boca (Sexto Piso, 2022)

Qualsevol consellera d’Acció Climàtica hauria de tenir com a llibre de capçalera La gran explosió, una de les obres de periodisme d’investigació més valentes que s’han publicat a Catalunya en les últimes dècades. Rafa Marrasé, impulsor del digital tarragoní Porta Enrere, i l’escriptor i guionista Toni Orensanz han escrit un relat tan trepidant com documentat sobre la indústria química del Camp de Tarragona i els perills inherents a la seva existència. Ho fan amb periodisme narratiu i de dades, a partir de documentació inèdita sobre l’accident d’IQOXE a la Canonja al gener del 2020, que va causar la mort de tres persones. El que s’hi explica és tan greu que resulta incomprensible que el control i la fiscalització d’aquesta indústria no sigui la prioritat número 1 de qualsevol responsable públic català. Toni Orensanz i Rafa Marrasé: La gran explosió (Folch & Folch, 2023)

“El cert és que el meu cas no és una anomalia del sistema ni un error; és quelcom d’organitzat i forma part d’un entramat que s’insereix en les polítiques de persecució de defensores de drets humans”. Així descriu Helena Maleno, investigadora de moviments migratoris i fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, la raó de fons per la qual va ser objecte d’una causa judicial al Marroc, acusada de tràfic de persones. Va resultar absolta; però, anys després, va ser deportada del regne alauita, on residia. Ho va atribuir a la “campanya de criminalització” que el Ministeri de l’Interior d’Espanya i la Policia Nacional havien orquestrat contra ella. Al llibre Mujer de frontera explica la persecució judicial que va patir, però també recull les històries de violència de les persones, moltes d’elles, dones, que es veuen obligades a migrar. “S’ha assentat la idea de la impunitat a la frontera […] la idea que la protecció del territori està per damunt del dret a la vida de les comunitats migrants”. Helena Maleno Garzón: Mujer de frontera (Ediciones Península, 2020)

El candidat a l’alcaldia de Junts, que vol arreplegar tot el vot “del seny”, farà bé de llegir aquest assaig del periodista Andreu Farràs, que compila la tendència dels barcelonins a revoltar-se periòdicament quan no troben altres formes d’expressar-se. Trias ja va viure en la seva etapa d’alcalde diversos esclats ciutadans, com l’acampada del 15-M a la plaça de Catalunya o la revolta pel desallotjament de Can Vies a Sants. El llibre de Farràs no els analitza, aquests dos casos, però sí que té un epíleg sobre les protestes del 2019 contra la sentència de l’1-O. El que ens interessa sobretot d’aquesta obra és entendre les arrels de l’anomenada “Rosa de Foc”, des de les primeres bullangues del segle XIX fins als Fets de Maig de 1937, passant per la Setmana Tràgica. Barcelona mai no perd l’instint de revolta contra les injustícies, mani qui mani. Andreu Farràs: Roses de Foc de Barcelona (Edicions 62, 2023)

Rosalía i Raw Alejandro han passat per Barcelona, on han gravat el seu últim videoclip, Vampiros. Al vídeo visiten un parell d’espais mítics per als qui surten de festa, però abans volen endrapar i beure: el bar Marsella (al Raval) i la Xurreria J. Argilés (a Marina). Si, quan arribin a casa, necessiten treure la panxa de perill, els recomano omplir el rebost i fer cas al llibre de la Maria Nicolau. A Cuina! O barbàrie hi trobaran idees fàcils i ràpides de fer com ara les patates fregides o la truita a la francesa. Però, si volen ingerir quelcom de més contundent, també hi ha consells per preparar la millor escudella o sarsuela possible amb allò que hi ha a la nevera. “Aquest no és ni un llibre de cuina ni el llibre de cuina definitiu. Aquest és un llibre de cuinar”, adverteix la Nicolau a la introducció. Ja ho saps, Rosalía, si salís de noche y llegáis de día… Cuina! O barbàrie és el millor aliat per anar-se’n a dormir amb la panxa plena!  Maria Nicolau: Cuina! O barbàrie (Ara Llibres, 2022)

Feia temps que em grinyolava alguna cosa del discurs d’Antonio Turiel, gran divulgador de la crisi energètica. No sabia identificar del tot què era. Quan vaig llegir Utopía no es una isla, vaig entendre-ho millor: em molestava el tipus d’impacte polític que té. Les reaccions que he vist en el meu entorn després d’escoltar-lo tenen molt de pessimisme, molt de relacionar-ho amb El col·lapse o The Last of Us. Sense una sortida d’emergència, les alertes sobre futurs difícils poden ser contraproduents. El llibre de Layla Martínez explora precisament el contrari: les utopies. Es fixa en les idees de futur que tenien alguns virtuosos personatges de la història, i com aquestes van ser útils per a la transformació política. M’agradaria que l’Antonio el llegís, perquè crec que la seva gran força comunicativa estaria més ben dirigida si parlés més dels possibles horitzons de vida millor. Layla Martínez: Utopía no es una isla (Episkaia, 2022)

De llibres que expliquen la història d’un edifici o d’un equipament, n’hi ha molts. De novel·les gràfiques que parlen de fets històrics, també en trobaríem unes quantes. Però de còmics que reivindiquen de forma directa i desacomplexada la memòria democràtica d’un edifici amb la càrrega política i social de la presó Model de Barcelona, no n’hi ha gaires. I a CRITIC estem molt contents d’haver-nos encarregat de la coordinació editorial d’aquest, el primer de la col·lecció “Barcelona, en vinyetes” que edita l’Ajuntament de la capital catalana. Amb un guió fantàstic del periodista i col·laborador nostre Jordi de Miguel i amb unes il·lustracions espectaculars de la dibuixant Susanna Martín, Històries de la Model ens endinsa en la turbulenta història d’aquesta presó més que centenària, de bracet d’expresos i d’altres persones que la van viure de primera mà. Si voleu saber-ne més, aquí us ho expliquem tot. No el recomanem a ningú en concret, sinó a totes les persones lectores amb sentit crític. Si el voleu comprar, ho podeu fer a les parades que l’Ajuntament de Barcelona tindrà al carrer el dia de Sant Jordi, però també a la Botiga Online de CRÍTIC i us l’enviem per correu. Jordi de Miguel i Susanna Martín: Històries de la Model (Ajuntament de Barcelona, 2023)