Cerca
Opinió
Enric Aragonès

Enric Aragonès

Professor de música i portaveu del Sindicat de Llogateres

La Casa Orsola, una pancarta, un pastís i un balcó

A les portes del primer desnonament, tres imatges ens expliquen la lluita d’aquests veïns contra l’especulació i els lloguers de temporada, que és també la nostra

30/01/2025 | 06:00

Pancartes a la façana de la Casa Orsola, a l'Eixample de Barcelona / ALBERT SEGURA – ACN

Per si, a hores d’ara dels fets, el lector encara no coneix de què parlem, un breu compendi. Al xamfrà que ocupa el 122 del carrer del Consell de Cent i el 137 del carrer de Calàbria, a Barcelona, hi ha un edifici conegut per Casa Orsola (pel primer propietari, Giovanni Orsola, amo també d’una empresa de rajoles hidràuliques), amb tota una comunitat de veïns, tots llogaters, que porten anys, dècades i vides senceres vivint-hi. L’any 2021, un fons d’inversió anomenat Lioness Inversiones i propietat de l’empresari Albert Ollé Bartolomé, va adquirir el bloc com a primer pas d’una clara operació especulativa. A mesura que als inquilins se’ls acabava el contracte, una notificació aparentment inapel·lable: has de marxar del pis. I així van anar buidant diversos dels 27 habitatges de la finca. Al lloc on havien viscut aquestes famílies, la nova propietat hi va anunciar i instal·lar lloguers de temporada a uns preus que triplicaven el que pagaven els inquilins anteriors. De 700 o 800 euros mensuals a 2.100 o 2.800 euros mensuals.

En resum: comprar un edifici sencer, expulsar-ne tothom, fer-hi lloguers de temporada, triplicar preus. Ras i curt. Però aquesta no és una història només de fons voltor i especuladors fent fora gent de casa seva. És una història, sobretot, de llogaters que no han marxat. Des del primer dia en què van saber de la compra, van unir-se i van fer saber a la propietat que no en marxarien i que volien contractes nous de lloguer.

A Barcelona, el 81% dels llogaters s’ha mudat alguna vegada els darrers cinc anys, i gairebé la meitat d’aquestes mudances són realment forçoses, desnonaments invisibles. En Josep, en Tono, en Basilis, l’Elisenda, en Víctor… van decidir que no protagonitzarien una nova història d’expulsions silencioses que passés desapercebuda. Durant més de tres anys, han fet pública la seva situació, han rebut el suport de centenars d’organitzacions i de cares conegudes i anònimes, han fet trobades amb altres blocs en lluita, s’han manifestat al barri, a les oficines de l’empresa propietària i a la immobiliària que gestiona els nous lloguers temporals.

A les portes del primer desnonament d’un d’aquests llogaters, previst per a demà, divendres, 31 de gener de 2025, recuperem tres imatges d’aquest recorregut de resistència que són tres lliçons per a tota la gent llogatera.

Una pancarta de l’Eixample al Poble-sec

El 2022, els veïns del carrer de Tapioles, 15, van fer públic que l’empresa Second House havia adquirit el seu edifici per fer-hi pisos de luxe, fent-los fora de casa seva. Històries que es repeteixen. En aquella roda de premsa, una llarga pancarta destacava a la façana: “Fora fons voltor del nostre barri”. Unes lletres pintades pels veïns de la Casa Orsola, que havien portat la lona des de l’Eixample, com el relleu d’un testimoni en la batalla pel dret a seguir vivint al barri.

La Casa Orsola ha estat i és un exemple a seguir per molts altres blocs en lluita

I segurament també com un amulet, perquè, tot just dos anys després d’aquella presentació pública, se’n feia una altra per explicar que a Tapioles, 15, havien guanyat: contractes nous per a tothom, ningú fora de casa.

La Casa Orsola ha estat i és un exemple a seguir per molts altres blocs en lluita que han vingut i que vindran, com molts d’altres l’han precedit.

Un pastís, la comunitat i la lluita

Un dels detalls que més criden l’atenció d’aquest grup de veïns eixamplins és que, malgrat fer anys que vivien al mateix bloc, abans de tot això, amb prou feines es coneixien. Saludar-se i poca cosa més. Durant aquest temps de resistència, han (i hem) compartit àpats, vermuts, festes i, quan ha tocat, més d’un pastís d’aniversari ha servit per tancar alguna de les nombroses reunions i assemblees.

Com deia l’Estel Solé en un article arran de l’anunci de les primeres vagues de lloguers, “malgrat que vivim tots amuntegats en els mateixos edificis, passant penes i dificultats molt similars”, el millor que podem fer són “assemblees veïnals que alcin el sentit de gremi, que retornin la por a qui ha de tenir-la”. Lluitem pel dret a quedar-nos al barri, per poder-hi construir comunitat i teixit veïnal. I resulta que és precisament aquesta lluita la que crea les comunitats més fortes que es troben en aquesta ciutat que se’ns esmicola.

Un balcó i milers de persones

El 23 de novembre, al xamfrà dels carrers de Calàbria i del Consell de Cent, desenes de milers de persones van posar-se la mà a la butxaca, van treure’n les claus i les va enlairar per fer-les repicar. Alçant la mirada cap al balcó des d’on vam explicar per què aquell edifici era un símbol per a tots els qui érem allà, la gent cridava “Casa Orsola, no estàs sola”.

Si els seus veïns han decidit resistir fins al final, és sobretot perquè s’estengui la revolta

Però amb aquest càntic, de fet, ens estàvem dient a nosaltres mateixos: “No estem sols”. Vam demostrar-nos aquell dia que els llogaters n’estem farts, que la gent treballadora no volem continuar suportant desnonaments oficials ni mudances forçoses, que ja n’hi ha prou de preus desorbitats i d’economies familiars ofegades. Tenim ganes, força i motius per lliurar aquesta batalla, tenim organitzacions i tenim referents. El Josep n’és un.

Ho vam dir aquell dia i ho reitero: prenguem-ne exemple. Si ell i els seus veïns han decidit resistir fins al final, és perquè mai més no quedi en silenci el que fan amb els nostres barris, però sobretot perquè s’estengui la revolta. Què passaria si, en cada bloc que un especulador compra amb intenció de fer fora tothom, una comunitat de veïns s’uneix decidida a esguerrar-li els plans?

Demà al matí, les mirades tornaran a aquell xamfrà. Que les claus es tornin a fer sentir. Per la defensa de la ciutat i de l’habitatge. Per les pancartes que es desplegaran cada dia en més façanes. Pels blocs de pisos que es convertiran en noves comunitats en lluita. Per tants balcons, com els de la Casa Orsola, que seran far de resistència.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies