Crític Cerca
Opinió
Gisela Torrents Monegal

Gisela Torrents Monegal

Ambientòloga especialitzada en crisi climàtica. Tècnica de Drets Ambientals i Justícia Climàtica a l'Observatori DESC

Què n’hem tret de les negociacions del clima d’aquest juny?

Comencen les discussions entorn del "balanç mundial" sobre la implementació de l’Acord de París i les pròximes passes cap a la COP27, que se celebrarà a finals d’any a Sharm al-Sheikh, Egipte

14/07/2022 | 06:00

Kurt Alfgården – PIXINIO

Del 6 al 16 de juny, a Bonn (Alemanya), es van tornar a reunir milers de negociadors/ores, representant més de 100 països, per seguir avançant amb les negociacions climàtiques del Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic (CMNUCC). Aquest cop, però, no ha estat igual que en les últimes sessions de negociacions. Hem vist iniciar-se nous processos molt esperats. En fem un repàs; però, abans, una petita posada en context:

Breu context entre la COP26 i Bonn 2022

Al novembre passat, durant l’última sessió de negociacions del CMNUCC a Glasgow, en el si de la COP26, es va fer èmfasi especial en la necessitat d’”augmentar l’ambició” per part de tots els estats firmants de l’Acord de París.

Quan a les COP es parla d’augmentar l’ambició, allò a què ens referim és que les contribucions nacionalment determinades (NDC, per la sigla en anglès) han de tornar-se a escriure i millorar-se. I què són les NDC? Doncs són el document propi i periòdic de cada Estat on s’expliciten les contribucions que aquest farà durant els anys següents per ajudar a assolir els objectius comuns de l’Acord de París. Les NDC inclouen objectius nacionals de “mitigació” (a.k.a., reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle) i “adaptació” (a.k.a., les accions que els territoris duran a terme per protegir-se de les conseqüències de la crisi climàtica), entre altres aspectes.

Per tant, l’assoliment dels objectius de l’Acord de París depèn completament de la suma de les fites que cada Estat exposi a la seva NDC de forma lliure i voluntària. Aquesta “suma d’objectius nacionals” és el que ens indica si, en conjunt, ens apropem o no a limitar l’augment de temperatura en 1,5 ºC respecte a l’època preindustrial.

Segons l’organització Climate Watch, el CMNUCC ha rebut 160 NDC millorades des que el procés d’NDC va començar; però, d’entre aquestes, només 90 (que suposen el 66,6% de les emissions globals, representades en blau en aquest mapa) han augmentat la seva ambició en mitigació respecte a les seves últimes versions.

El cas és que a la COP26 passada, la suma de les contribucions nacionals entregades ens enviava molt lluny del compliment dels objectius. Per això, des de la presidència de la COP i el CMNUCC es va fer una crida que es repetissin les NDC actuals de forma excepcional una altra vegada i que, aquest cop, els estats concretessin retallades d’emissions més grans.

Amb aquesta promesa de reescriptura imminent de les NDC abans de finals del 2022 i havent tancat durant la COP26 molts altres aspectes que portàvem discutint des del 2015 (sobre mercats d’emissions o transparència i que formen part del Llibre de normes, un document amb les claus d’implementació de l’Acord de París), els països es van encaminar a les negociacions de Bonn.

Què esperàvem de Bonn 2022 i què n’hem aconseguit

Sobre les retallades d’emissions (mitigació), esperàvem que els països arribessin a Bonn amb NDC molt més ambicioses i que el resultat de la suma de reduccions d’emissions ens portés pel camí dels 1,5 ºC. Si no era així, un compromís per part dels països de millorar la seva NDC abans de la COP27.

El resultat ha estat que, des de la COP26 i el seu reclam de millora de les NDC, només Austràlia ha presentat un document millorat i més ambiciós.

Els càlculs actuals de totes les promeses de reduccions d’emissions ens porten a pensar que, si els objectius de totes les NDC (tant aquells condicionats per nou finançament com els incondicionals) es compleixen, l’augment de temperatura a finals del centeni serà d’uns 2,4 ºC (1,8 ºC – 3,3 ºC), molt per sobre de la promesa dels 1,5 ºC.

El més probable, per desencallar la situació, és que es creï un nou work programme en les futures sessions de negociació, un espai de treball que s’esforçarà exclusivament a seguir augmentant l’ambició de les NDC actuals i en la seva posada en marxa per al 2025.

Sobre el Balanç global d’implementació de l’Acord de París, esperàvem que, durant aquesta ronda de negociacions, s’engegués un nou procés en el Balanç global (Global Stocktake en anglès) d’implementació de l’Acord de París i d’acció climàtica global. El seu objectiu seria monitorar com s’avança col·lectivament cap a l’assoliment dels objectius comuns amb una metodologia que es repetiria cada 5 anys.

El resultat és que s’ha donat el primer Diàleg tècnic del Balanç global. Hi haurà un total de tres diàlegs; el primer serà el de Bonn, i el segon i el tercer, a la COP27 i a les sessions de Bonn del 2023. Amb aquest últim, s’arribarà a un recull de conclusions, bones pràctiques, oportunitats noves, etc., que es presentaran a la COP28 (finals del 2023) i haurien d’influir sobre la redacció de les noves NDC, que s’han de presentar el 2025 i abraçaran el període 2030-2035.

Les Nacions Unides no preveuen una “recompensa” dels països més responsables de les emissions cap als menys responsables

Sobre pèrdues i danys, molts territoris –especialment del Sud global– estan sofrint danys econòmics, socials, culturals i humans a causa de les conseqüències de la crisi climàtica, perdent infraestructures, biodiversitat, vides, etc. Davant d’aquest fet, el CMNUCC no preveu una “recompensa” monetària dels països més responsables de les emissions cap als menys responsables. Els fons de finançament actuals van destinats a mitigar les causes dels danys i a adaptar els territoris a les conseqüències de la crisi que ja no es puguin evitar, però no hi ha fons monetaris destinats a compensar els danys que ja han estat causats.

Aquesta és una de les discussions recurrents en el si de les taules de negociacions i, de fet, durant la COP26, el G77 (un dels grups de negociació més grans actualment i representant d’una bona part dels països empobrits) i la Xina van demanar formalment que es creés un mecanisme de finançament propi per pèrdues i danys. Els països rics (a Europa i els Estats Units) van bloquejar la demanda i tot va quedar en l’aprovació per fer uns debats al respecte (anomenats “The Glasgow Dialogue”) que durarien 3 anys, començant per Bonn 2022.

Aquest juny, doncs, s’esperava l’inici dels debats i un avenç en la millora de les condicions en què es tracta de les pèrdues i dels danys derivats de la crisi climàtica. El resultat és que s’ha iniciat positivament el “Glasgow Dialogue”, inesperablement presidit pels Estats Units (amb Singapur) fora de l’agenda oficial de les negociacions. S’ha desenvolupat, però, amb una sensació general que només era un espai per “xerrar del tema” sense ser un ítem oficial i sense mires a concloure en un procés més reglat en el futur.

Tot i les demandes oficials fetes a mesura que passaven els dies, aquest diàleg no es va incloure en cap moment en l’agenda oficial de les negociacions durant els 10 dies que va durar la trobada de Bonn. S’espera poder incloure’l en l’agenda durant els primers dies hàbils de la COP27.

Tot i que l’adaptació a la crisi climàtica forma part de l’Acord de París, s’hi ha avançat realment poc des del 2015

Sobre l’adaptació a la crisi climàtica, aquest és un dels aspectes més importants en les negociacions; però, inevitablement, durant la història del CMNUCC sempre ha anat per darrere d’altres ítems urgents com la mitigació d’emissions. Tot i que l’adaptació forma part de l’Acord de París, s’hi ha avançat realment poc des del 2015 a acordar objectius concrets sobre aquest ítem.

Països del Sud global, especialment els estats africans però no únicament, porten anys intentant dotar l’adaptació de més pes, i s’esperava que aquest agafés, per fi, un paper rellevant en les taules de negociacions i s’hi donés una importància similar a la que es dona a la mitigació d’emissions.

El resultat és que, en les negociacions de Bonn, s’ha continuat un programa de treball sobre l’objectiu global d’adaptació que va començar a la COP26 i acabarà a la COP28. Igual que per a l’ítem de pèrdues i danys, aquest programa va començar essent fora de l’agenda oficial; però, a diferència d’aquell, va ser-hi acceptat després d’una petició oficial encapçalada per Bolívia.

Les negociacions van acabar amb un text oficial sobre adaptació que va resultar satisfactori per a una part dels estats i decebedor per a una altra part que, tot i estar satisfets que la discussió s’hagués transportat a l’agenda oficial, comparaven el text resultant amb el d’altres ítems adonant-se que el d’adaptació era encara molt inicial i tenia poc contingut real.

S’espera que l’adaptació tingui molt més pes en les negociacions de la COP27, ja que serà una COP presidida per un Estat africà, Egipte, conegut pel fet d’estar alineat amb les demandes per fer d’aquest ítem un tema central.

Sobre finançament, l’any 2009, els països rics es van comprometre a aportar 100 bilions d’euros anuals a partir del 2020, per contribuir a la mitigació i l’adaptació dels països empobrits, que compten amb menys mitjans per fer-se’n càrrec de forma interna (tot i el compromís, hi ha veus oficials que donen suport a un fons monetari molt més gran que els 100 bilions). El 2020, els països no es van ni apropar als 100 bilions i, un any després del termini, durant la COP26 (2021) es va crear un nou pla per arribar a la fita per al 2023.

El finançament és un dels temes més candents en les negociacions, ja que d’aquest depèn la confiança que tenen els països entre ells. Es demana als països empobrits augmentar l’ambició de les seves polítiques estatals, però sense diners exteriors és extremament complicat posar noves polítiques en marxa. A més, el fet que els països rics arribin o no al llindar establert de finançament evidentment deixa entreveure les prioritats econòmiques del Nord global. D’igual manera, s’ha remarcat múltiples vegades que els processos perquè els diners arribin als territoris violentats són massa feixucs i llargs perquè serveixin als estats beneficiaris.

Es van treballar formes de finançar països en situació de vulnerabilitat, però no s’ha arribat a cap conclusió

S’esperava, durant Bonn 2022, avançar en aquest nou pla i poder obrir les portes a discutir sobre un possible augment de finançament climàtic. El resultat és que es van treballar noves formes de finançar els països en situació de vulnerabilitat, però no s’ha arribat a cap conclusió contundent. Sembla que s’avança cap a fixar un nou objectiu de finançament que desbancarà els 100 bilions anuals. A més, se seguirà treballant durant la COP27 en els mecanismes per alinear el finançament amb els objectius de París.

De camí a la COP27

En general, queda molta feina per fer des d’ara fins al novembre. La presidència egípcia s’enfronta a una COP on el repte principal serà encaixar les necessitats del Sud global amb les preferències del Nord global, específicament en taules de negociació ja tenses, com les d’adaptació i finançament.

De la mateixa manera, s’espera que Egipte faci de la COP27 una “COP Africana”, donant un paper molt rellevant al desenvolupament de les converses sobre pèrdues i danys, encara ara fora de l’agenda oficial, l’accés al finançament i, evidentment, l’adaptació a la crisi climàtica.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies