12/01/2023 | 06:00
Cada dia, el nostre rellotge central del cervell envia senyals a tot el cos per configurar els rellotges dels nostres teixits (el fetge, el cor, l’intestí, els músculs…) que ens preparen per a les activitats de la jornada i per a un son reparador a la nit. En ambients lliures, els temps de son i de vigília estan alineats amb l’alba.
Dues vegades l’any, tirem endavant i enrere el rellotge social, el de la paret, el que ens diu quan hem de llevar-nos i anar a la feina o a l’escola. Què passa quan el rellotge social i el rellotge biològic no estan coordinats? Que ens obliguem a despertar-nos en un moment en què el nostre cervell no està preparat per a l’estat d’alerta, a menjar quan el nostre metabolisme no està preparat per manejar els nutrients i a estar actius quan els nostres músculs no estan preparats per a l’activitat. Això crea un jet lag social, similar a quan volem a través de zones horàries. Aquesta és la condició en què ens trobem sota l’horari d’estiu quan els nostres rellotges biològics estan intentant reiniciar-se, però el rellotge social ens obliga a despertar-nos més aviat.
“Al voltant del 35% dels adults europeus dorm menys de set hores, i d’aquests el 30% en dorm menys de sis”
L’horari d’estiu durant tot l’any aporta una hora extra de llum diürna a la tarda i oportunitats d’oci a l’aire lliure. No obstant això, hi ha grans segments de la societat que tenen més probabilitats de sentir els impactes negatius del canvi durant l’hivern: treballadors essencials que es lleven abans de clarejar, mares (generalment) que desperten els seus fills per anar a l’escola… Les persones amb un nivell socioeconòmic més baix pateixen taxes més altes de trastorns del son, i és probable que l’horari d’estiu permanent exacerbi aquests problemes.
La descoordinació del rellotge intern i del rellotge social té impactes en la capacitat d’aprenentatge i en la memòria. També facilita la tendència al dèficit crònic de son, que s’associa amb un risc més alt de trastorns cardiometabòlics i neurodegeneratius (obesitat, diabetis, malaltia coronària, accident cerebrovascular, síndrome metabòlica, malaltia d’Alzheimer…) i, moltes vegades, amb un deteriorament de la cognició i més risc d’accidents. Al voltant del 35% dels adults europeus dorm menys de set hores, i d’aquests el 30% en dorm menys de sis. El dèficit crònic de son s’ha convertit en una pandèmia.
Des del punt de vista afectiu (humor, emoció i regulació de l’emoció), cal tenir en compte que la descoordinació d’aquests rellotges té conseqüències particulars en els joves, les xarxes neuronals dels quals estan madurant i exhibeixen més reactivitat emocional fisiològica i conductual. Els canvis psicosocials d’aquesta transició, combinats amb canvis en els ritmes circadiaris, poden augmentar el risc de disfunció afectiva i de trastorns psicològics relacionats. De manera que, encara que la durada i el ritme adequat del son és important a totes les edats, és especialment crítica per a infants i adolescents.
* Aquest article d’opinió apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que ja podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
