10 còmics amb sentit crític per llegir aquest Sant Jordi

22/04/2025 | 06:00

El còmic és una expressió artística adulta. Això ja no ho discuteix ningú. Al contrari, les vinyetes han reflectit sempre els grans conflictes i transformacions socials. Les darreres dècades han servit per impulsar un llenguatge narratiu i visual que s’ha consolidat com una forma madura i complexa d’articular mirades crítiques sobre el món que habitem, una eina potent per explorar qüestions com el racisme quotidià, els moviments emancipadors o l’agressió sistemàtica d’Israel contra Palestina. Coincidint amb l’arribada de Sant Jordi, proposo una nova selecció de 10 novel·les gràfiques publicades recentment que destaquen per una mirada compromesa. Doneu-hi una ullada si voleu conèixer artistes gràfics que descriuen les hipocresies socials, els conflictes bèl·lics i també les veus que desafien els poders.

¡Puta guerra!

Autoria: Jacques Tardi – Editorial: Norma Comics

De Jacques Tardi se n’ha de parlar dempeus. Autor d’una obra immensa, que retrata els racons més foscos i lúgubres de la mitificada República Francesa, Tardi és un artista militant llibertari que combat el poder amb el dibuix. En la seva obra, la Primera Guerra Mundial i els seus efectes devastadors són omnipresents. ¡Puta guerra! (2008-2009) és un volum recopilatori que relata amb tota cruesa la carnisseria de la guerra, on les classes treballadores foren enviades a ser massacrades a la misèria de les trinxeres, mentre els militars de carrera dissenyaven absurds fronts de batalla i les oligarquies s’anaven enriquint sense escrúpols. L’any 2013, l’Estat francès nomena Tardi cavaller de la Legió d’Honor, condecoració que refusa rotundament per no voler rebre “res, ni del poder actual, ni de cap altre poder polític sigui quin sigui”. Aquest és l’autèntic honor.

Si en voleu saber més de Tardi, recomano amb entusiasme El grito del pueblo, La guerra de las trincheras o Yo, René Tardi, prisionero de guerra en Stalag IIB. No n’hi ha, lamentablement, traduccions al català.
Herba

Autoria: Keum Suk Gendry-Kim – Editorial: Reservoir Books

Convé no oblidar que el Japó fou un Estat imperialista i membre de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial. El 1910, ocupà Corea i va sotmetre els autòctons a una deshumanització ferotge. Durant la guerra del Pacífic, desenes de milers de coreanes de totes les edats van ser forçades a un esclavatge sexual salvatge. Eren anomenades dones de conhort, un eufemisme cínic. Herba (2017) explica la història de la Lee Ok-Sun, una supervivent que fou capturada pels militars ocupants i obligada a la servitud sexual. L’autora, Keum Suk Gendry-Kim ens explica el trajecte vital d’una anciana Ok-Sun a partir de diverses trobades amb ella. Diversos recursos estilístics (planes en negre, vinyetes trencades) emfasitzen una ignomínia que el Japó d’avui dia encara es resisteix a reconèixer obertament.

Un altre llibre de Keum Suk Gendry-Kim que mereix molt de ser llegit és L’espera.
Black is Beltza II: Ainhoa

Autoria: Fermin Muguruza, Harkaitz Cano, Isa Campo. Il·lustració: Susanna Martín – Editorial: Pol·len Edicions

És absurd intentar dir alguna cosa original sobre Fermin Muguruza. Artista total, explorador de tota forma d’art, reconegut i admirat arreu, és coautor de Black is Beltza II: Ainhoa (2022), amb Harkaitz Cano i Isa Campo, i il·lustració de Susanna Martín. Filla de militants internacionalistes, l’Ainhoa creix a Cuba. El 1988 emprèn un viatge a Euskal Herria, la terra natal de Manex, el seu pare. Els anys vuitanta són un període extremament dur, amb l’heroïna fent estralls, i amb el terrorisme d’Estat (espanyol) en plena forma. Amb la Josune, una periodista insubornable, l’Ainhoa emprendrà un viatge que les durà del Líban al Kurdistan, i acabant a Marsella. Juntes s’introduiran a les xarxes del narcotràfic, descobriran les connivències d’aquestes amb els poders foscos dels estats i comprovaran com la droga és utilitzada com un recurs més contra tota forma de dissidència política. Com a l’Euskal Herria dels vuitanta.

Black is Beltza és la col·laboració anterior entre Fermin Muguruza i Harkaitz Cano.
Kobane calling

Autoria: Zerocalcare – Editorial: Pol·len Edicions

Kobane calling (2015) és la primera obra de Zerocalcare traduïda al català. És un reportatge gràfic del viatge a Rojava, la part del Kurdistan que es troba dins l’Estat sirià, en què l’artista documenta la resistència i contraofensiva del poble Kurd, a través les YPG, davant l’agressió del Daesh. Amb el traç de Zerocalcare anem coneixent el model contrahegemònic kurd, basat en el confederalisme democràtic, la democràcia directa i la revolució feminista. Un model ignorat i silenciat pels mitjans de comunicació mainstream d’arreu. Gràcies a un relat que barreja l’humor amb la descripció de la quotidianitat resistent en guerra, Zerocalcare ens acosta a un dels indrets del planeta on les energies emancipadores semblen viables.

Si voleu llegir alguna cosa més de Zerocalcare, són molt recomanables La profecía del armadillo o Quan moris serà per mi.
Històries de la Model

Autoria: Jordi de Miguel. Il·lustració: Susanna Martín – Editorial: Barcelona Llibres

Històries de la Model (2023) és un llibre punyent sobre un dels centres més bàrbars de les repressions política i social del nostre país d’ençà de la seva fundació, l’any 1904. Construïda sobre el model del panòptic, la presó va recloure des d’un primer moment presos polítics i comuns. Va ser escenari, al llarg dels seus 113 anys, d’execucions (Puig Antich, el 1974), de tortures, de motins i fugues, però també de resistència, de combat polític i de solidaritat entre presos. A través dels records de l’advocat August Gil Matamala, dels testimonis de presos polítics com Anna Sallés i els germans Ferrándiz, i de la memòria nítida d’en Jordi, antic membre de la COPEL, Jordi de Miguel i Susanna Martín dibuixen una crònica precisa sobre aquest espai lúgubre. Un espai que avui només justifica la seva existència per ser emprat desacomplexadament, com a espai de memòria.

També pots llegir altres obres de Jordi de Miguel com Homenatge a Catalunya i de Susanna Martín, com Alicia en un mundo real o Cafè americà.
Pyongyang

Autoria: Guy Delisle – Editorial: Astiberri

Pyongyang (2003) és la crònica de l’estada de dos mesos de Guy Delisle a Corea del Nord per supervisar una sèrie d’animació en un estudi amb dibuixants locals. Acompanyat sempre d’un guia, la primera visita turística espontània és al monument al president etern, Kim Il-sung (mort el 1994), avi de l’actual cap d’Estat. Les dimensions colossals de l’estàtua i el guia governamental del qual no sembla possible desempallegar-se dibuixen un primer esbós d’una societat rígida i sotmesa a un Estat omnipresent. Un règim dictatorial impermeable i absurd, que converteix en fe oficial les incomptables virtuts de la nissaga familiar que ha ocupat el poder d’ençà de la fundació de la república. En una mena de diari de viatge, entre la ironia i el distanciament, Delisle estableix paral·lelismes entre la seva experiència coreana i el 1984 d’Orwell, que, irònicament, ha aconseguit passar per la trama de la duana.

Si voleu llegir altres cròniques de l’autor, recomano, entre d’altres, Shenzhen, Crónicas de Jerusalén, Crónicas birmanas i Escapar.
La guerra de Gaza

Autoria: Joe Sacco – Editorial: Reservoir Books

Joe Sacco és un dels periodistes que més i millor han explicat l’operació sistemàtica de neteja ètnica de l’Estat d’Israel des de la seva creació. Periodisme sense pèls a la llengua i amb un llenguatge inhabitual: el còmic. A La guerra de Gaza (2024), llibre inicialment publicat per episodis, l’autor detalla el que la humanitat contempla diàriament: el genocidi que està cometent Israel, la complicitat indissimulada dels Estats Units i la irrellevància còmplice de la Unió Europea. Mostra un conflicte en el qual l’equidistància no és una opció —Sacco tatua una G de Genocida al front de l’antic president Biden. L’autor relata, entre negror i ironia, uns EUA als peus de l’estratègia sionista. Com a afegitó, és recomanable també Never again, una brillant col·laboració d’urgència entre Sacco i Art Spiegelman, l’autor de Maus. És un diàleg entre els dos autors sobre la deriva final del règim genocida israelià.

Altres llibres indispensables de Joe Sacco són Palestina (en català), Historias de Bosnia i Reportajes.
Mala olor

Autoria: Nadia Hafid – Editorial: Finestres

La Sana és una més de les treballadores de l’empresa Angle Group, una companyia que, segons els seus directius, funciona com un rellotge. Bé, no és ben bé una treballadora més. Ella no és blanca. Mala olor (2025), de Nafia Hafid, ens posa davant del mirall de la racialització d’una dona sobre la qual recau la responsabilitat d’una ferum apareguda sobtadament a les instal·lacions de l’empresa. I aquí és on esclata el model perfecte. L’assetjament laboral en què deriva l’acusació de ser la causant de la mala olor deixa pas a episodis d’una forta violència. Amb un traç minimalista, uns colors justos i imprescindibles i uns silencis ensordidors, Hafid ens mostra com els valors de diversitat aparents d’una corporació (o de la societat) no són altra cosa que façana cosmètica per camuflar el racisme estructural.

Alguns llibres precedents de l’autora són El buen padre o Chacales.
Divendres cuscús. Alger 1993

Autoria: Yacine Belahcene, Santi Eizaguirre i Cristina Bueno – Editorial: Pol·len Edicions

Divendres cuscús. Alger 1993 (2025) és un descobriment. El còmic és una nova faceta del músic i creador Yacine Belahcene que, juntament amb Santi Eizaguirre i la dibuixant Cristina Bueno, construeixen aquesta autobiografia situada a la capital algeriana durant els anys vuitanta i principis dels noranta. Algèria, amb la seva independència l’any 1962, va posar en marxa un Estat d’orientació laica i socialista. És un país que estableix relacions amb la Cuba revolucionària, que acull refugiats polítics, on la revolució és un element quotidià. I és en aquest entorn que creix l’Aziz, fill d’una mare catalana i d’un pare algerià. Amb dos amics de l’ànima, la Meryem i en Said, creixen en una Alger dibuixada amb tons blaus magnífics de Cristina Bueno. A principis dels noranta, però, la situació es capgira com un mitjó. La violència política esdevé quotidiana. Què li passarà a l’Aziz?

Altres obres de Cristina Bueno són Aquí vivió i Ausencias.
Fun Home

Autoria: Alison Bechdel – Editorial: Reservoir Books. L’edició en català, de La Magrana, està descatalogada.

Un any després de la mort del seu pare, l’Alison en va trobar una foto, de jove, amb un banyador de dona. L’Alison havia assumit i comunicat la seva pròpia identitat sexual molt poc abans de la mort del seu pare en circumstàncies que podrien ser un suïcidi. Fun Home (2006) explora una relació complexa amb el pare, en Bruce, un home amb una homosexualitat amagada que va viure marcat per la repressió i la distància emocional amb la seva família. Aquestes dues sexualitats —l’una, silenciada; l’altra, afirmada— s’encreuen i es reflecteixen mútuament, generant un diàleg profund sobre identitat, desig i incomunicació dins del nucli familiar. És un còmic amb un traç senzill per dibuixar els personatges i les seves expressions, combinat amb un fons molt detallat. Bechdel va trigar 7 anys a acabar-lo.

Alison Bechdel és també autora de ¿Eres mi madre? i d’El secreto de la fuerza sobrehumana.