16/04/2025 | 06:00
Els membres de la redacció de CRÍTIC tornem a personalitzar les nostres recomanacions literàries per tercer Sant Jordi consecutiu (aquí podeu veure les del 2024, i aquí, les del 2023). Hem escollit llibres amb sentit crític i de denúncia social, com sempre, siguin en català o en castellà, i, a més a més, cada obra està pensada per a alguna persona en concret: la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que repeteix com a destinatària; el diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián; les conselleres socialistes Olga Pané i Sílvia Paneque; el periodista i showman Marc Giró; el meteoròleg de TV3 Tomàs Molina, l’actor hispanoargentí Juan Diego Botto, els també periodistes Jordi Basté i Ricard Ustrell, o l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per exemple. Són nou personatges coneguts, als quals, per diferents raons, adrecem directament les nostres propostes de llibres. Bon dia de Sant Jordi a tothom!
-
Sergi Picazo recomana ‘Retorn a Reims’ a Sílvia Orriols (AC)
Jo vaig viure la infància i l’adolescència al barri del Carmel, de Barcelona, i el primer que vaig fer, a la mínima que vaig poder, va ser marxar-ne. Només volia fugir del barri, i d’aquella olor de tancat, aquell tuf de racisme, de masclisme… Vint anys després, el segon i el tercer partits més votats al barri són el PP i Vox. Llegir Retorn a Reims, l’assaig de Didier Eribon, ara traduït al català per Andreu Gomila a Angle Editorial, va ser com tornar al Carmel. Eribon hi reflexiona sobre què ha passat a aquells obrers de les perifèries per acabar votant Le Pen i, de passada, en clau psicoanalítica, es pregunta per què ell va abandonar els seus pares i va dissimular els seus orígens mentre feia de professor intel·lectual a París. El recomano a Sílvia Orriols, però no servirà de res.
Retorn a Reims. Didier Eribon. Angle Editorial (2025).
-
Manel Riu recomana ‘Las redes son nuestras’ a Gabriel Rufián (ERC)
Gabriel Rufián és un dels polítics que s’han mogut amb més intel·ligència a internet. T’agradi o no, és obvi que ha sabut viralitzar-se amb efectivitat. Però internet està canviant molt de pressa, i les receptes que hi funcionaven fa cinc anys ara estan caducades. La merdificació avança a tota velocitat, i és urgent que els poders públics tallin les ales als broligarques. A Las redes son nuestras, Marta G. Franco fa una radiografia brutal de com ens estan robant internet i com podríem recuperar-la. Crec que a un amant de l’antic Twitter com Rufián li podria ser molt útil. M’encantaria que, després de fer-ho, posés la seva força parlamentària al servei d’una estratègia per recuperar la internet popular.
Las redes son nuestras. Marta G. Franco. Consonni (2024).
-
Laura Moreno recomana ‘¡Puedo decir lo que quiera! ¡Puedo hacer lo que quiera!’ a Marc Giró, periodista
No cal que hi hagi una sola “excusa” per publicar un fanzín, que t’agradi la cultura, que siguis consumidor de cultura, sinó saber que podem expressar-nos lliurement i parlar d’allò que vulguem, i com vulguem. Perquè el primer que haurem de plantejar-nos és: què és cultura? El fanzín és cultura? O contracultura? O simplement una forma d’expressar-nos aquells i aquelles que no som periodistes, ni músiques ni pintores ni tenim cap títol? O aquells a qui el cap ens bull d’idees, que les fem, que les executem, que les escrivim, i les paguem? Escriure, o dibuixar o opinar en un fanzín et dona una llibertat inexplicable. Tenen sempre la porta oberta a les idees i, en facis 100, 200, 300 còpies, sempre s’esgoten… però la llibertat no, pel següent.
¡Puedo decir lo que quiera! ¡Puedo hacer lo que quiera!. Andrea Galaxina (Libros Walden; edició: 2017, reedició: 2024).
-
Laia Soldevila recomana ‘Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut’ a Olga Pané, consellera de Salut
Fa poc va filtrar-se que el Departament de Salut considerava donar incentius econòmics als metges dels CAP per donar l’alta a pacients a proposta de les mútues laborals. Finalment, la proposta ha estat descartada. Més que escoltar les mútues, el que proposem a la consellera de Salut, Olga Pané, és que llegeixi aquest llibre, que han coordinat la periodista Isabel Muntaner i la metgessa Blanca Coll-Vinent. Pané hi trobarà les conseqüències que encara té la mirada androcèntrica sobre la sanitat. Hi parlen metges, metgesses i pacients que expliquen les seves vivències a través de 13 malalties. És un bon llibre per entendre per què aplicar la perspectiva de gènere a la salut és necessari i urgent.
Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut. Dir.: Isabel Muntaner i Blanca Coll-Vinent. Raig Verd (2024).
-
Jordi de Miguel recomana ‘La gran negación’ a Tomàs Molina, meteoròleg
Permet-me que et tutegi, Tomàs. Fa poc, en una entrevista a El 9 Nou, feies una crida a adaptar-nos a un canvi climàtic que ja és aquí, però treies una mica de ferro a l’assumpte: “La major part del món serà diferent i ja està. Aquesta mania de fi del món és mentida”, hi deies. Per això i per a la teva feina com a meteoròleg de TV3, penso que et podria interessar l’assaig gràfic La gran negación. L’obra, en format de còmic, explica la crisi climàtica jugant amb un alè poètic i amb la juxtaposició d’escenes aparentment desconnectades, endinsant-te en el problema per adonar-te que sí, que per canviar el curs de la història cap al penya-segat, caldrà quelcom més que adaptar-se a les circumstàncies.
La gran negación. Roberto Grossi (Herder, 2025).
-
Laura Aznar recomana ‘El segrest de l’habitatge’ a Sílvia Paneque, consellera de Territori
L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com el principal problema dels catalans i de les catalanes, segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, i s’ha convertit en un vector de desigualtat social. Aquest llibre desmunta alguns dels mantres clàssics sobre l’habitatge que tant economistes com el lobby immobiliari reprodueixen constantment, i que tenen a veure amb la suposada “bretxa generacional” dels llogaters, els joves i “la cultura de l’esforç”, o la trampa de la construcció infinita com a via per abaixar els preus. El segrest de l’habitatge és un manual ideal perquè el llegeixi la consellera del ram, però també una eina molt útil per contradir els qui defensen que aquest mercat funciona així i que no hi ha res a fer.
El segrest de l’habitatge. Jaime Palomera (Pòrtic, 2025).
-
Roger Palà recomana 'Contra la neutralitat' a Jordi Basté i Ricard Ustrell, periodistes
Com que se suposa que el mitjà mai no ha de ser notícia, potser no tocaria que un dels directors de CRÍTIC recomani un llibre que hem contribuït a editar precisament des de CRÍTIC. Però espero que en Ricard i en Jordi m’ho sàpiguen perdonar! Crec que qualsevol periodista que, com és el seu cas, dirigeix un espai de gran impacte en un mitjà de comunicació de masses hauria de dedicar una estona a llegir Contra la neutralitat. El llibre recull la síntesi del pensament del professor de periodisme Xavier Giró Martí, a partir d’una idea clau: que el periodisme, per més que es presenti com un ofici asèptic i objectiu, no és neutre: fa política. I, per tant, té un rol en la resolució (o no) dels conflictes.
Contra la neutralitat. Xavier Giró Martí (Pol·len Edicions, 2024).
-
Helena Martín recomana 'La llamada' a Juan Diego Botto, actor
Llegir La llamada, de la periodista i escriptora Leila Guerriero, em va tancar el cap i l’estómac. Durant setmanes, l’únic en què podia pensar era la gran quantitat de dilemes, inquietuds i preguntes a què m’havia exposat el cas de Silvia Labayru, una militant montonera que l’any 1976 va ser segrestada, violada i torturada a l’ESMA, el centre clandestí de detenció, tortura i extermini més gran de la dictadura argentina. A Juan Diego Botto no li recomanaria res: el convidaria a fer un cafè per parlar dels dolors, les contradiccions, les traïcions i tantes altres temàtiques i ferides que deixa obertes aquest llibre, com ho va fer aquell període a l’Argentina. Li preguntaria què hem de fer perquè la memòria sigui un best-seller.
La llamada. Leila Guerriero (Anagrama, 2024).
-
Joan Vila i Triadú recomana 'Jo soc l'última plaça' a Jaume Collboni, alcalde de Barcelona
Feia temps que una novel·la no m’agradava tant. El relat coral, tendre i dramàtic alhora, dels veïns ficticis d’una plaça del Sol de Gràcia ben real, amb els problemes de l’accés a l’habitatge sempre al rerefons, és un exemple del que passa avui en molts barris de Catalunya. El debut literari de la periodista Alba Gómez Gabriel l’encerta de ple a l’hora de descriure la ciutat gentrificada, que n’expulsa els veïns per la cobdícia il·limitada d’uns quants. Per això, el recomano a l’alcalde de Barcelona, que sovint va de bracet amb els fons inversors i les immobiliàries que pretenen acabar amb el teixit humà i social que sempre ha caracteritzat aquesta ciutat.
Jo soc l’última plaça. Alba Gómez Gabriel (Edicions 62, 2024).
