13/01/2022 | 06:00
En la seva primera visita a Jurassic Park, un científic alerta el multimilionari entranyable que l’ha posat en marxa sobre els impactes imprevistos de la manipulació biològica. És el doctor Ian Malcolm, interpretat per Jeff Goldblum. En una de les seves escenes més recordades, el científic explica per què han aparegut dinosaures mascles si al laboratori només havien creat femelles. Quina és la causa d’aquesta aparició de vida espontània? Amb un to entre místic i pedant, el doctor Malcom diu: la vida s’obre camí. Resulta que, de manera imprevista, la natura reacciona a l’acció humana que vol manipular-la i controlar-la. La natura no es deixa controlar. La natura respon. La natura ens envia un missatge.
No deixa de ser curiós que les primeres reaccions a l’aparició de la Covid-19 van ser molt semblants. “El virus és la natura reaccionant als nostres excessos”. “Una família de senglars baixa de la Diagonal; la natura s’obre camí”. Podem trobar milers de titulars, de reflexions i de tuits amb aquestes explicacions místiques on la natura s’enfada i reacciona contra una humanitat cobdiciosa i consumista. Si estirem una mica aquest argumentari, la solució més ecològica és empassar-nos un plaguicida i morir per salvar a la resta d’espècies. És evident que alguna cosa falla en aquest malson malthusià.
Potser resulta que l’aparició espontània del dinosaure mascle té una altra resposta. Potser és un missatge al multimilionari que no només vol controlar el genoma i jugar a ser Déu, sinó que, per fer-ho, s’apropia i explota tot tipus d’energia, de treball i de matèries primeres. És la natura que reacciona a la humanitat o, més aviat, la natura en contradicció amb el capital?
El capitalisme ha organitzat la natura per apropiar-se treball i energia de tot el planeta
Des d’una aproximació descriptiva, no hi ha cap dubte respecte a la responsabilitat humana en la destrucció accelerada de la biosfera i en el canvi climàtic. La confusió comença quan oblidem que es tracta d’una acció humana molt particular, modelada per relacions de poder on uns grups socials amb interessos particulars, privilegiats políticament, sotmeten sistemàticament altres éssers vius (humans o no humans) per ampliar i perpetuar la seva posició dominant. La realitat és que el capitalisme ha organitzat la natura per apropiar-se treball i energia de tot el planeta. De fet, les relacions capitalistes no són fora de la natura, sinó que són un procés dins de la trama de la vida. Fins i tot en l’enginyeria genètica.
Pensem en la gestió de l’aigua. La nostra relació amb l’aigua ha canviat extraordinàriament. Des de comunitats humanes que, al voltant d’un safareig, comparteixen treballs i espais de socialització a la notícia recent de Wall Street que anunciava que l’aigua de Califòrnia cotitzarà a la borsa. Els paisatges i les ecologies que creen aquestes diverses formes de relació entre humans i no humans són del tot diferents. Com diu Jason Moore, Wall Street no fa servir recursos naturals per generar diners, sinó que Wall Street és una manera d’organitzar la natura.
Aquesta interdependència entre organització socioeconòmica i matèries primeres ha passat en èpoques precapitalistes, però és durant el capitalisme quan aquest lligam arriba a un punt d’inflexió, superant límits biofísics i posant en perill la continuïtat del planeta tal com l’hem conegut. Aquestes formes d’organització capitalista les podem trobar també materialitzades en la divisió sexual del treball, en els processos d’expansió colonialistes, en les bombolles immobiliàries, en les privatitzacions de drets bàsics com la sanitat o l’educació i en la precarització estructural del treball. L’energia, el treball, les matèries primeres i els aliments han estat devaluats, apropiats o explotats per adaptar-los al paisatge del capital.
No podem salvar el planeta sense desactivar algunes qüestions de l’ordre social
El problema ecològic del capitalisme és estructural. No podem salvar el planeta sense desactivar algunes qüestions de l’ordre social. És necessari reinventar la relació amb la naturalesa a partir de sostreure el poder a qui ara el monopolitza, i això exigeix desmantellar les relacions de propietat i la dinàmica de benefici incessant del sistema econòmic actual.
Aquest és el sentit de les lluites ecofeministes, que fan una defensa dels béns comuns com a estratègia per a una nova política econòmica, que impulsi processos de reapropiació i de desmercantilització dels recursos i béns públics. Aquestes lluites apel·len als béns comuns com una forma d’autogovern dels recursos col·lectius, que permet articular recursos naturals, societat i economia en una lògica diferent de la capitalista. Aquesta articulació no respon a títols de propietat ni al benefici econòmic, sinó a una governança democràtica basada en la propietat col·lectiva i el no lucre, i es basa en criteris de justícia social i ambiental.
Una estratègia és la defensa de models de propietat col·lectiva o de participació ciutadana directa en el control dels recursos i de les infraestructures. Alguns exemples són les remunicipalitzacions de serveis com l’aigua o l‘energia a partir de dissenyar un nou model de governança publicocomunitària que recuperi la gestió pública i democràtica del servei. Les propostes d’observatoris de l’aigua o de comunitats locals energètiques són primers passos per recuperar el control de les infraestructures, donant alhora resposta a la millora de la sostenibilitat urbana i l’adaptació a l’emergència climàtica.
No podem esperar que la natura es revolti contra el capital com si fóssim en una pel·lícula de Spielberg. En el món real les coses no funcionen així. Recuperar la propietat i el control dels recursos i béns comuns hauria de ser una de les lluites centrals contra el canvi climàtic. Alguns referents importants són els Fons de Solidaritat de la Federació de Treballadors del Quebec o la Llei de drets forestals a l’Índia, que reconeixen els drets d’ús i d’usdefruit de la terra per part de les comunitats que hi viuen i treballen. Aquest és el camí. Per transformar la relació actual amb la natura, és imprescindible establir nous drets de propietat col·lectiva que responguin a criteris de democràcia, de sostenibilitat i de justícia social.
