30/09/2024 | 06:00
El 9 de setembre passat va començar el curs escolar, i amb aquest, les adaptacions, aquell període de temps pensat perquè les criatures aterrin progressivament a les seves noves estances, integrin a poc a poc nous hàbits, nous espais, nous ritmes, noves companyes i companys, posant el seu benestar al centre, per una vegada. Com cada any, Instagram i els grups de WhatsApp se’m van omplir de publicacions sobre l’adaptació mentre les meves amigues havien guardat dies de vacances per fer-la, o van tirar d’àvies, o es van demanar una setmana no remunerada de la llei de famílies, o van decidir fer teletreball.
Enguany era la meva setena adaptació, i en vaig aprendre molt de l’enrenou que es va muntar a l’Insta a partir d’un senzill post sobre el tema que vaig compartir. He après que el malestar que genera l’adaptació no el genera en realitat l’adaptació: el genera un sistema de 365 dies anuals dissenyat per senyors que no prenen mai cura de ningú i que té dues funcions principals: fer guanyar cada vegada més diners al 2% més ric i deixar sense temps ni energia per mobilitzar-se la classe treballadora, és a dir, més del 80% de la població. “El resultat era un, la jugada era perfecta” (Ovidi Montllor, sempre).
Sembla que l’estratègia del Departament d’Educació sigui enfrontar el professorat i les famílies i així desviar l’atenció sobre el veritable responsable: el Departament i la Generalitat. És senzill: les i els docents volen fer bé la seva feina, acompanyar les diversitats a l’aula, assolir els continguts, escoltar, proposar. Volen conservar tots els drets laborals adquirits, un bon salari per un dels oficis més importants que hi ha a la societat i no volen jornada partida perquè (espòiler) ningú en tot el planeta no vol jornada partida. Per la seva banda, les famílies volen també bons salaris, una educació pública, gratuïta i de qualitat per a tothom i tampoc no volen jornada partida (perquè, com ja s’ha comentat, ningú al món no la vol). Interessos bastant alineats: què podria anar malament?
Les vacances. La setmana d’adaptació. Els horaris escolars. L’escola acaba entre les 16 h i les 16.30 h; les feines acaben entre les 17 h i les 19 h. Els instituts acaben entre les 14.30 h i les 17 h; les feines acaben entre les 17 h i les 19 h (és una generalització, ja sé que hi ha feines que acaben a les 15 h i feines que acaben a les 21 h). Les vacances d’estiu duren 11 setmanes; les famílies tenen 4 setmanes de vacances. Les vacances de Nadal duren dues setmanes; les famílies tenen entre els dies reglamentaris i una setmana. Les vacances de primavera duren una setmana; les famílies tenen els dies reglamentaris. La setmana d’adaptació dura una setmana; les famílies no en tenen, d’això. No volem pàrquings d’infants: volem extraescolars gratuïtes i de qualitat per a tothom.
Calen més persones treballant, no mestres treballant més hores: creació d’ocupació, se’n diu
—I vosaltres com ho feu? Pregunto a una parella amb qui passo el cap de setmana.
—Cada dia, menys divendres, els portem a extraescolars fins a les 17.30 hores.
—Ah, mira, com nosaltres.
No volem més hores lectives, no volem que el professorat treballi més hores, es quedi fins més tard; no volem que desaparegui la setmana d’adaptació; no volem que hi hagi menys vacances per Nadal. El que volem és un permís específic i remunerat per a la setmana d’adaptació; el que volem són més vacances remunerades; el que volem són permisos de vuit setmanes de la llei de famílies remunerats i fins als 12 anys dels infants, no només fins als 8.
El que volem són tardes d’extraescolars gratuïtes i universals gestionades per treballadores i treballadors del lleure educatiu amb un conveni i un salari digne i just. Volem menjadors amb alimentació saludable, ecològica i de proximitat, gratuïts per a tothom. I volem la jornada de 32 hores sense pèrdua de salari per no sortir mai de treballar més tard de les 16 h.
I per això calen recursos econòmics, que hi hagi contractació pública, que no ens facin creure que ens hem de barallar entre el professorat i les famílies; calen més persones treballant, no mestres treballant més hores. Creació d’ocupació, se’n diu. Un mínim del 6% del PIB per a l’educació.
Entre el lloguer, els menjadors i extraescolars i l’alimentació i els subministraments, les famílies gasten el 75% del pressupost
Quants diners gastem en extraescolars i menjador? Posem 60 euros mensuals entre extraescolars i ludoteca per allargar fins a les 17.30 h i 150 euros en menjador; això suma 210 euros. Ara ho multipliquem per dos infants. Són 420 euros, com a mínim, excloent-ne les famílies que tenen dret a beca.
Així, doncs, una família de quatre membres, amb dues persones adultes que guanyen 22.487 euros per cap, 3.108 euros mensuals en total, amb un lloguer de 1.193 euros, destinarà un 38,28% dels seus ingressos a l’habitatge i un 13,5% a menjador i extraescolars. Si aquesta família gasta 700 euros entre subministraments i alimentació, serà un 22,5% dels seus ingressos i entre aquestes tres despeses hauran gastat gairebé el 75% del seu pressupost. El 50% de la població cobra per sota d’aquest salari i, en moltes famílies, hi ha algú amb jornada reduïda i salari reduït; per tant, les famílies no tenen capacitat d’estalvi.
A la bretxa de classe de les extraescolars i els càlculs sobre demanar la reducció de jornada o pagar extraescolars i cangurs (i quines extraescolars), s’hi afegeix la pressió i la competitivitat que regna ara mateix entre les famílies, que sembla que estiguin entrenant un gos llebrer per a una cursa més que no pas acompanyant un infant perquè floreixi i gaudeixi de la vida. Una dada: el 30% dels infants de les famílies amb menys recursos fan extraescolars, el 60% dels infants amb més recursos en fan, més aviat de reforç curricular per al primer grup i més aviat d’ampliació de competències per al segon grup.
L’any 2021, el 56,4% de les dones i el 74,3% dels homes de 30 a 34 anys no tenien filles ni fills. I el 43,6% de dones i el 25,7% d’homes que sí que tenien filles i fills el 2021 s’han trobat que al setembre de 2024 el permís de vuit setmanes de la llei de famílies continua sense ser remunerat, i que, a l’estiu, han hagut de pagar entre tres i set setmanes de casal d’estiu, a uns 145 euros la setmana. Tornant a la família d’abans, imaginem que les seves criatures han fet quatre setmanes de casal, a 145 euros cadascuna: són 580 euros per criatura, 1.160 euros en total, és a dir, el 37,32% dels seus ingressos mensuals. Cada persona adulta haurà fet, a continuació, tres setmanes de vacances sola amb les criatures, i, finalment, hauran coincidit les quatre durant una única setmana. Amb sort, si tenen un poble on anar, n’hauran gaudit. Si no, s’hauran quedat a casa, perquè s’havien gastat els estalvis que no tenien, per pagar el casal d’estiu.
Nota: No parlo en aquest text de la situació de sobreràtios i de salaris insuficients que es viu en l’educació 0-3, ja que mereix una publicació a part i molta inversió pública.
