25/10/2023 | 06:00
Aquest any, el meu fill de 12 anys ha començat l’ESO en un institut públic que fa jornada intensiva. Això vol dir que hi entra a les 8 h i en surt a les 15 h. Un canvi fort respecte a la primària, en què entrava a escola a les 9 h i en sortia a les 16.30 h, amb una estona de pati al matí i també el denominat “espai migdia”: menjador i pati abans de les classes de la tarda.
La veritat és que nosaltres ens ho hem pogut muntar bé: com que treballo amb un horari flexible, hem quadrat un calendari setmanal amb avis i tiets per preparar dinars, i, fent algun malabarisme econòmic, hem lligat diverses activitats extraescolars més o menys diàries: voleibol, anglès, guitarra… El que passa, però, és que les famílies com la meva són una excepció de la norma. Què passaria si fóssim una família de baixos ingressos, sense gaire xarxa social ni estructura de suport, amb una o dues feines en la restauració, l’hostaleria o el sector de serveis que no permetessin ni flexibilitat ni teletreball? Com ens ho faríem per gestionar els àpats i les tardes?
El 88% dels centres de secundària públics continuen sense fer classe a la tarda. En canvi, a la concertada la majoria fa jornada partida
Segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida que va fer l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 2022, a Catalunya la meitat dels ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes. Com pots plantejar-te pagar una extraescolar de piano si gairebé no tens recursos per omplir el cistell d’anar a comprar?
L’horari de 8 a 15 h als instituts públics té un impacte nociu sobre tots els alumnes, però més encara en les classes populars: més dificultats per conciliar, manca de recursos per a extraescolars i més hores de pantalla en solitari. I el biaix entre pública i privada és evident. El 88% dels centres de secundària públics continuen sense fer classe a la tarda. En canvi, a la concertada no tenen aquests dilemes. Tot i que el Departament d’Educació no ha facilitat mai dades sobre el tema, la gran majoria d’instituts concertats, segons apunten tots els experts, fan jornada partida, amb una pausa per dinar. La jornada intensiva ha esdevingut una forma més de segregació escolar.
Com menys extraescolars, més sobredosi de pantalles
En l’àmbit acadèmic, sembla que els beneficis de la jornada intensiva són més aviat pocs. Ho diuen els informes de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) i també d’investigadors com la doctora en Ciències de l’Educació Inmaculada Egido: després d’analitzar els resultats de les diferents comunitats autònomes en les proves PISA, no detecten una millora general en el rendiment escolar associat a la compactació de la jornada.
El 92% dels nens d’alt nivell econòmic fan extraescolars, mentre que només en fan el 66% dels de renda baixa
En canvi, anar a l’insti de 8 h a 15 h sembla que sí que té conseqüències socials. L’OCDE alertava el 2011 que els nois d’entorns desafavorits tendeixen a ocupar el temps de lleure amb activitats més sedentàries i amb menys valor educatiu. Sortir a les 15 h de l’institut, sumat a l’absència de progenitors en el domicili familiar, més la impossibilitat de finançar activitats extraescolars té una conseqüència directa: la sobredosi de pantalles. El sociòleg de la Universitat de València Daniel Gabaldón, que ha fet un estudi sobre la gestió del temps escolar a Europa, explica que els alumnes que tenen la tarda lliure passen 42 minuts més al dia davant d’una pantalla que els que fan jornada partida.
Just aquesta setmana, l’Aliança Educació 360, que impulsen la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Bofill, apuntava que 140.000 nens i joves catalans no faran extraescolars aquest 2023. El 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen en activitats extraescolars, mentre que només ho fan el 66% del nivell baix. Gabaldón explica que “un exemple a seguir seria el que passa a Finlàndia o a Estònia, on es fan només tres hores de classe al matí, es dina gratuïtament a l’escola i a la tarda es fan activitats al mateix centre”, conclou.
Què implica dinar més tard de les 15 h i entrar a l”insti’ a les 8 del matí?
El sociòleg Gabaldón ha analitzat les dades de les dues edicions publicades de l’Enquesta d’Usos del Temps de l’Institut Nacional d’Estadística. Explica que “els alumnes que fan jornada continuada dormen menys i mengen pitjor, perquè dinen més tard. I, quan arriben a casa, sovint no hi ha ningú. Hi ha més nens amb sobrepès entre els que dinen més tard de les tres de la tarda”. Segons dades del 2008, a Catalunya, el 45,2% de les mares i el 72,1% dels pares amb fills i filles adolescents arriba a casa després de les sis de la tarda. Abans de les 14.30 hores només hi arriba el 12,5% de les mares i el 3,7% dels pares.
Modificar els horaris escolars sense moure la resta dels temps socials té conseqüències. Gonzalo Pin, coordinador del grup de treball de son i cronobiologia de l’Associació Espanyola de Pediatria, afirma en aquest article a El Salto que “tota l’evidència científica indica que la jornada partida produeix una millora de rendiment i qualitat de vida dels nois i de les noies”. Diversos estudis apunten que un 50,4% dels infants escolaritzats en jornada contínua dormen menys temps del que necessitaria, un percentatge superior al dels alumnes de jornada partida.
Què passa amb les beques de menjador si no hi ha menjador?
Un altre impacte de la implementació de la jornada intensiva ha estat la desaparició dels menjadors escolars. Fins fa poc, molts centres no en tenien: en molts casos es van desmantellar a partir del 2013, quan el Departament d’Educació, llavors en mans de CiU i de la consellera Irene Rigau, va apostar per la jornada de 8 h a 15 h per reduir, precisament, costos de menjador i de manteniment. Si no hi havia menjador, tampoc no hi havia beca de menjador. Això va afegir un element nou de segregació escolar dins la pública: els alumnes amb beca de menjador han tendit a agrupar-se en centres que sí que van mantenir aquest servei.
El Departament d’Educació va anunciar el 2021 que tots els instituts de Barcelona els recuperarien, i va donar la dada que aquell mateix any un 95% dels centres ja en tindrien. Segons el Consorci d’Educació, aquest 2023, 74 dels 76 centres educatius de secundària de Barcelona disposen d’espai de menjador escolar, i, des del curs 2018-2019, s’ha invertit un milió d’euros anuals en l’habilitació de cuines i offices de 13 instituts i instituts escola públics. Però no tots els menjadors obren cada dia: de vegades només estan operatius dos o tres dies a la setmana.
Segons les dades del Consorci, el curs 21-22 es van adjudicar a Barcelona 6.638 ajuts de menjador. La xifra s’ha duplicat des del 2017. Tot i això, un informe de l’ONG Educo apunta que 100.000 infants en situació de vulnerabilitat no tindran accés a una beca de menjador aquest curs a Catalunya.
La jornada intensiva als instituts, hereva d’un temps de retallades
La jornada intensiva va començar a implementar-se a Catalunya en temps de retallades. Fins llavors, la majoria dels instituts públics feien jornada partida. Però, el 2012, ja la van començar a aplicar més de la meitat dels centres de secundària públics. Què va passar?
Era una altra època. Veníem de la crisi del 2008 i s’havia instal·lat en la societat el mantra que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Calia austeritat. I reduir els horaris dels instituts suposava un estalvi a escala de menjador, de llum o de manteniment. Com explica aquest article d’El Punt Avui, fins i tot el sindicat de professors de secundària ASPEC va fer el 2012 un informe amb arguments a favor de la jornada intensiva en què posava en relleu l’estalvi milionari que podia comportar. També hi veia raons acadèmiques: el sindicat assegurava que el rendiment dels alumnes milloraria, ja que es donaria als estudiants més temps per fer activitats extraescolars sense haver de sacrificar hores de son.
La jornada partida als instituts no hauria d’implicar pitjors horaris o condicions per al professorat
Deu anys després de les retallades que els últims governs de la Generalitat diuen haver revertit ja fa anys, el Departament d’Educació, que encapçala la republicana Anna Simó, diu ara que vol caminar cap al retorn de la jornada partida. Però a la pràctica, què està fent? Ha establert que aquest 2023 els alumnes d’ESO han de fer “per norma general” un mínim de dues tardes a la setmana, però alhora permet mantenir la jornada continuada als centres que ja la feien, que són una gran majoria. Per què no s’està implementant, doncs? Què ho impedeix?
Hi ha una raó clau: fins ara, quan algú ho ha plantejat, els sindicats de professors s’hi han posicionat de manera crítica, perquè consideren que pot anar en detriment de les seves ja malmeses condicions laborals. Però no té per què ser així: la jornada partida no ha de voler dir pitjors horaris i condicions per als professors. Es podria construir una nova organització del temps en què podrien aparèixer més i millors oportunitats, començant, si cal, per la contractació de més docents per cobrir els horaris de tarda. Al mateix temps, el debat sobre el temps no pot estar circumscrit només a l’escola: hem de parlar d’usos del temps en general, de la setmana de les 30 o 35 hores laborables, de la possibilitat d’una setmana laboral de quatre dies…
És hora de trencar tabús, obrir mires i que famílies i professors obrin sense complexos el debat de la jornada partida i dels horaris als centres. Fins ara, això no ha passat. Ens hi posem?
