05/10/2022 | 06:00
El món es troba en una emergència social, econòmica i climàtica provocada pel sistema capitalista i les formes de vida que imposa. Ja ningú pot creure que és el “sistema menys dolent”, com ens deien quan encara el mur de Berlín dividia Europa. En aquest context, un grup de dones està construint una alternativa, un projecte que des del feminisme planti cara a la crisi d’habitatge i permeti no només afrontar el futur col·lectivament, sinó treballar per una vida que valgui la pena viure.
Els projectes de cohabitatge assentats sobre la mirada feminista qüestionen des de la base els valors que construiran la seva comunitat. Són laboratoris on s’assagen formes de viure que ofereixin aixopluc davant l’hostilitat creixent de l’entorn, permetin canviar el paradigma de les relacions i viure en un entorn on comptin les necessitats i els desitjos autèntics.
Amb aquesta voluntat va néixer el 2019 la llavor de La Renegà, una cooperativa feminista d’habitatge situada al Baix Montseny, al poble de Santa Maria de Palautordera. Com La Morada o La Solar, aquesta cooperativa posa el feminisme i les cures al centre, no solament per compromís polític, sinó perquè la realitat de les integrants del grup també ho fa necessari.
Una comunitat intergeneracional i amb models de família diversos
Si dins el cooperativisme d’habitatge les dones representen el 54%, a La Renegà suposen el 71% de la comunitat i el 100% de les sòcies. La composició de les unitats de convivència també varia respecte al conjunt en un aspecte significatiu: les llars monomarentals, que són un 6% en el sector, representen en aquesta cooperativa el 30%. Pel que fa a les edats, la distribució també és sensiblement diferent: amb un 33% de menors de 18 anys, respecte al 23% del sector; un 19% de joves de 18 a 35 anys, respecte al 14%; un 33% de persones de 36 a 65 anys, respecte al 55%, i un 14% de persones de més de 65 anys, respecte al 6% del global. En conclusió, acull un perfil intergeneracional més equilibrat, amb més presència de les franges d’edat més grans i més joves (segons les dades extretes de l’informe Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes, octubre 2021).
Aquesta formació del grup no és casual, com tampoc no ho és que l’integrin models de convivència diferents, amb parelles mixtes i no mixtes, nuclis familiars, llars monomarentals i persones que viuen soles. La voluntat de La Renegà ha estat crear una comunitat on la diversitat sexual i la perspectiva de gènere presentin diferents models i formes de viure.
Lideratge feminista per crear nous imaginaris
En una cooperativa amb el 100% de dones sòcies, el lideratge feminista és clar. Això és conseqüència de la decisió del col·lectiu de fomentar que sigui una dona de cada unitat de convivència qui tingui el vincle societari amb la cooperativa. Però també una estratègia per garantir un habitatge digne i combatre la realitat socioeconòmica de les dones a Catalunya: amb una bretxa salarial del 22% i unes taxes d’atur i de parcialitat laboral més altes que les fan més vulnerables a la pèrdua d’habitatge. Una situació que s’agreuja en el cas de les llars monomarentals, en què la taxa de risc de pobresa és del 43% (segons les dades extretes del reportatge “Per què ser dona incrementa el risc de desnonament“).
A banda d’aquest vincle societari, la governança feminista també es concreta en el lideratge del projecte. L’espai de decisió de la cooperativa és un espai no mixt, malgrat que el grup de convivència sí que ho és. Aquesta organització interna suposa que la ideació, definició de necessitats i prioritats del projecte s’imaginen amb la mirada de les sòcies. Es crea un espai necessari on el seu criteri preval davant d’un entorn ja prou marcat per les dinàmiques heteronormatives i patriarcals.
Una comunitat pensada per a la vida
Més enllà de l’aspecte de governança, la construcció de la cooperativa d’habitatge és també la construcció d’una comunitat, i la mirada feminista és central en aquest sentit. Com diu Raquel Rolnik, exrelatora pel dret a l’habitatge de les Nacions Unides en una entrevista a la Directa, “la mirada feminista té a veure amb la cura i la protecció a la vida com a eix central. És la cura de la gent, la cura del cos, del medi ambient, del futur…”.
Posar les cures al centre s’ha concretat, per exemple, en fer lloc a les emocions en els espais de decisió
Aquest concepte amara no només la ideació d’aquesta comunitat i de l’edifici que l’acollirà, sinó també la forma com el grup treballa dia a dia. Posar les cures al centre s’ha concretat, per exemple, en fer lloc a les emocions i estats d’ànim en els espais de decisió, sabent que modulen l’expressió i els rols dins de les assemblees. També es constata en les relacions de suport mutu i afecte que han permès al grup fer-se costat en moments difícils, no solament per l’esforç i el repte que suposa tirar endavant un projecte d’habitatge cooperatiu amb un grup reduït, sinó també per les dificultats, els dols, les il·lusions i els canvis de vida que les sòcies han viscut al llarg d’aquest temps i que l’atenció a la cura ha permès acollir i acompanyar amb escolta i generositat.
Ajudar-se en la criança i la cura de les persones estimades, mirar pel benestar i alimentar l’empoderament individual però també col·lectiu, crear una xarxa que cuidi la comunitat i l’entorn, ser un espai que doni ales al creixement i les inquietuds personals i col·lectives, són alguns aspectes de la comunitat que La Renegà vol construir. Un espai on viure plenament totes les esferes de la vida, no només la productiva sinó també la reproductiva, l’íntima i la comunitària, sovint invisibilitzades.
Entomar el repte de l’habitatge per a dones supervivents de violència
Un element central per a la comunitat de La Renegà és la construcció de dos habitatges socials que es destinaran a dones en situació de vulnerabilitat, uns espais gestionats amb el suport de la Fundació Surt dins del seu projecte d’empoderament de dones que han estat en situacions de violència masclista. Les habitants d’aquests pisos seran companyes i podran formar part dels espais de decisió comunitaris de la cooperativa. La durada de l’estada, que es preveu d’entre un i tres anys, implica que en els propers 25 anys entre 20 i 30 dones es podran beneficiar d’aquesta iniciativa. Compartiran un espai segur on recuperar-se i empoderar-se creant vincles tant en la seva estada a la cooperativa com més enllà.
Aquesta iniciativa s’emmarca en una línia de treball que el sector de l’habitatge cooperatiu està explorant: fer de les cooperatives espais per a la inclusió on incorporar pisos socials. Això ja és una realitat en el cas de l’edifici La Balma, de Sostre Cívic, que dedica 1 dels 20 pisos a habitatge social per a jovent extutelat. La Renegà segueix aquest camí amb la construcció d’aquests 2 pisos socials sobre el total de 13 habitatges que tindrà l’edifici. El sector, a més, està contribuint a incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial, ja que el 82% de les llars aportades per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús obté aquesta qualificació (segons l’informe Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes).
La compra de sòl privat per manca de polítiques públiques al territori
L’abast econòmic dels projectes d’habitatge cooperatiu representa un dels grans desafiaments, tant per als grups com per a la majoria de persones habitants. Encara que es treballi perquè el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui accessible, la realitat és que encara és lluny de ser assequible per a molta gent.
Les entitats del sector i algunes administracions van trobant vies de col·laboració, com s’ha vist amb ajuntaments com els de Barcelona, Lleida o Palafrugell. En l’àmbit rural, algunes cooperatives es beneficien de les subvencions per al repoblament rural, però en el marge entre aquests àmbits hi ha territoris que no es beneficien de les polítiques locals. El Baix Montseny queda en aquest límit: afectat també per l’increment de preus de l’habitatge que es va produint al voltant de Barcelona, és un espai amb un parc d’habitatge de lloguer molt escàs i un mercat de compravenda amb preus elevats.
En aquest context, el grup impulsor de La Renegà, originari de la zona del Baix Montseny, va fer un primer pas per buscar la complicitat dels ajuntaments de la rodalia, però sense aconseguir l’accés a sòl públic. L’opció ha estat, doncs, apostar per la compra de sòl privat, i la cooperativa es construirà en una parcel·la a Santa Maria de Palautordera. El fet que aquest terreny passi de sòl privat a les mans d’una cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’ús evita que s’hi especuli en el futur i afavoreix la regulació del mercat de lloguer. Alhora, suposarà la creació d’11 habitatges amb classificació de protecció oficial al municipi.
El repte de la sostenibilitat en esforç i en recursos
Tirar endavant aquest projecte amb elements innovadors i en un territori pobre en habitatge assequible suposa una gran dedicació de recursos tant econòmics com humans, i per això l’enxarxament en el territori, però també amb persones i projectes ideològicament afins, és també un element important del projecte. La Renegà té sentit en la mesura que hi hagi una comunitat ampliada i es puguin teixir xarxes de suport mutu amb el veïnat.
La campanya de micromecenatge feta a Goteo la primavera passada va començar a mostrar aquesta xarxa, ja que 172 cofinançadores, entre persones i col·lectius, van donar-hi suport i es van recollir 28.000 dels 72.000 € que són necessaris per poder fer realitat els pisos socials. Això no solament consolida el projecte econòmicament, sinó que també fa sentir el compromís de l’entorn i reforça l’aposta feminista dins el cooperativisme d’habitatge.
L’enxarxament en el territori i amb persones i projectes afins és un element important del projecte
Per continuar estenent aquesta xarxa i enfortint el projecte, s’està fent una campanya de sòcies col·laboradores. Aquesta figura està pensada per a aquelles persones i col·lectius afins que vulguin contribuir a fer realitat el projecte, participant-hi i ajudant a consolidar-lo econòmicament. El projecte de La Renegà avança sabent que només entreteixint-se amb altres, des de molts àmbits diferents i amb diferents graus de compromís, es pot fer front al sistema i crear comunitats on valgui la pena viure.
