Crític Cerca

Dones resistint a un desnonament al Poble-sec / ACN

Reportatges

Per què ser dona incrementa el risc de desnonament

Les dades de l'exclusió residencial amb mirada de gènere: famílies monomarentals, migrades i dones grans, a la diana del 'mobbing' immobiliari

12/04/2022 | 06:00

L’any 2021, a Catalunya es van desnonar 26 famílies cada dia, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En total, més de 7.000 desnonaments. Aquesta xifra absoluta, però, amaga una realitat més profunda: les múltiples discriminacions que pateixen les dones en tot allò que fa referència a l’accés a un habitatge digne. Col·lectius com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC o l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) denuncien que l’anàlisi de les causes i conseqüències de l’exclusió residencial no té en compte la mirada de gènere.

Segons diuen les entitats, s’han invisibilitzat “les múltiples discriminacions” afegides que pateixen les dones i les conseqüències que això té des del punt de vista econòmic i social. Apunten principalment a quatre realitats: la precarietat de les famílies monomarentals, les traves de la Llei d’estrangeria, el mobbing immobiliari a les dones grans i les problemàtiques de salut mental que afecten en major grau les dones en situació d’exclusió residencial.

Infografia: HELENA OLCINA

En què es tradueixen aquestes discriminacions? Segons les dades més recents de l’Idescat, corresponents al quart trimestre del 2021, la taxa d’atur de les dones arriba a l’11,5%, mentre que en el cas dels homes no supera el 8,8%. En paral·lel, la taxa d’ocupació femenina es troba més de vuit punts per sota de la masculina (59,4% ells, 51% elles). A banda, la taxa de parcialitat en el cas de les dones (18,8%) multiplica per tres la dels homes (6,5%), la bretxa salarial a Catalunya l’any passat es va situar per damunt del 22% i gairebé el 28% de les dones es troba en situació de risc de pobresa i d’exclusió social (tres punts més que els homes).

Aquest còctel de factors, segons l’estudi Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, “augmenta el seu risc de no accedir a un habitatge en condicions d’assequibilitat, salubritat i seguretat necessàries per al desenvolupament d’unes condicions de vida dignes”.

La meitat de les famílies monomarentals, en risc de desnonaments

A principis de febrer, els Mossos d’Esquadra van desnonar la Fàtima i els seus quatre fills. Feia 11 anys que vivien en un pis al barri de la Bordeta. Segons el Grup d’Habitatge de Sants, la situació econòmica de la veïna havia canviat els darrers dos anys, fet que li feia impossible assumir el lloguer, i la propietària de l’immoble es va negar a pactar unes noves condicions. El col·lectiu també va explicar que, després de divorciar-se, la Fàtima havia hagut d’assumir en solitari la cura i el manteniment de les seves criatures.

La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, posa el focus precisament en la situació de les dones divorciades com un dels elements que poden accentuar les vulneracions del dret a l’habitatge. La impossibilitat d’assumir un lloguer en solitari “fa que algunes hagin de viure amb algú que no volen. Implica que no poden separar-se, i això genera relacions de dependència perilloses o, fins i tot, de violència”.

En el 80% de les famílies monoparentals és la dona la que té cura dels fills i de les filles

En un sentit similar, l’informe Habitatge, infància i salut, de la Fundació Pere Tarrés, detecta que, en el cas de les llars monomarentals, és comuna la “convivència forçada amb persones que no formen part del nucli familiar”. Aquesta situació no només “limita la intimitat familiar”, sinó que també “pot representar un risc per a la integritat física dels menors”.

El de la Fàtima, la veïna de Sants, no és un cas aïllat. Segons l’estudi Monoparentalitat femenina i pobresa, elaborat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la meitat de les famílies monoparentals es troba en risc de desnonament. De fet, és més ajustat parlar de “monomarentals”, ja que en el 80% dels casos és la dona la que té cura dels fills i de les filles. A banda, les dades més actualitzades, de l’any 2020, indiquen que la taxa de risc de pobresa a les llars formades per un adult amb un o més fills dependents s’enfila fins al 43,2%.

La Llei d’estrangeria com a pedra angular de l’exclusió residencial

El fet de ser dona i migrant afecta a l’hora d’accedir a un pis? La Llei d’habitatge diu que cal “establir mesures d’acció positiva en favor de col·lectius vulnerables”, així com “promoure la penalització de les conductes discriminatòries” que puguin dur a terme els propietaris. Tanmateix, aquesta normativa col·lideix amb la Llei d’estrangeria, que no només permet la deportació de les persones migrades o la seva reclusió en els centres d’internament d’estrangers (CIE), sinó que també les condemna a viure sense papers, fet que impedeix que realitzin activitats tan bàsiques com llogar un pis.

L’any 2018, l’Ajuntament de Barcelona va publicar l’informe Persones immigrades i discriminació en el dret a l’habitatge, que detectava “un alt nivell de precarietat” en l’àmbit laboral, sanitari i en l’accés a serveis per part dels col·lectius que es troben en “situació irregular”. La traducció pràctica d’aquestes vulneracions, en matèria d’habitatge, fa que siguin “molt habituals” el lloguer d’habitacions en males condicions i en barris allunyats, l’ocupació de pisos, els assentaments en naus industrials abandonades o el sensellarisme.

Hi ha immobiliàries que manifesten una “clara animadversió” envers les persones migrades

A aquesta situació s’hi afegeix, a més, “la sensació d’indefensió” que pateixen aquestes persones, producte del desconeixement dels seus drets i de les dificultats legals i administratives que han d’afrontar. Això fa que “tinguin por de denunciar discriminacions o abusos”; una realitat força comuna en el cas de les treballadores de la llar, per exemple. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha més de 600.000 persones que s’hi dediquen professionalment, la majoria de les quals, dones migrants. D’aquestes, una mica més d’un terç ho fa en situació irregular, és a dir, sense contracte de treball; un element que pot ser una trava afegida a l’hora d’accedir a un pis.

Als abusos i la precarietat laboral s’hi sumen l’augment exponencial del preu del lloguer i unes condicions d’accés a l’habitatge poc regulades, que permeten que hi hagi immobiliàries i propietaris “que manifesten una clara animadversió” envers aquestes dones. Segons l’informe del consistori, això es reflecteix en la publicació d’anuncis discriminatoris o en el fet de mostrar-los immobles d’unes característiques determinades i únicament en algunes zones de la ciutat. Tot plegat limita els seus drets residencials i les condemna a viure en infrahabitatges o en pisos insalubres.

Manifestació a Barcelona per un habitatge digne per a tothom / ORIANA ELIÇABE

Les dones grans, a la diana del ‘mobbing’ immobiliari

Les dones grans, vídues o solteres són un dels col·lectius més exposats a l’assetjament o mobbing immobiliari, que es fonamenta en un seguit de comportaments caracteritzats per la violència psicològica aplicada de forma sistemàtica sobre una altra persona amb la qual es manté un vincle contractual a través d’un arrendament urbà.

Quan persegueix fins lucratius, l’assetjament consisteix a pressionar inquilins amb rendes baixes amb l’objectiu que deixin el pis lliure per tal que els propietaris puguin vendre’l o llogar-lo a un preu més alt. Aquesta forma de procedir per part d’algunes societats, bancs i fons voltor és contrària a la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, que estableix que l’assetjament immobiliari “constitueix una forma de discriminació” que està qualificada d’infracció molt greu. Així i tot, l’existència d’una normativa que, formalment, hauria de garantir la protecció dels llogaters, no impedeix que se segueixin reproduint pràctiques abusives.

Una de cada dues llars a Barcelona ha patit assetjament immobiliari

L’informe Impactes socials del mercat de lloguer, basat en una enquesta elaborada a 2.020 persones sobre les condicions de vida de la població llogatera a Barcelona i a l’àrea metropolitana, detecta que una de cada dues llars ha patit assetjament immobiliari en les seves múltiples formes: quasi la meitat de les persones entrevistades diuen que han rebut negatives per part de la propietat a reparar els deterioraments de l’habitatge, mentre que l’11% afirmen haver estat amenaçades, enganyades o pressionades psicològicament per forçar-les a marxar, i a un 8% dels enquestats, la propietat els ha augmentat il·legalment el preu del lloguer.

Infografia: HELENA OLCINA

Nou de cada deu dones en situació d’emergència residencial tenen mala salut mental

Les vulneracions del dret a l’habitatge que pateixen les dones tenen efectes clars sobre la seva salut. L’informe Emergència habitacional, pobresa energètica i salut, que avalua la inseguretat residencial a Barcelona des del 2017 fins al 2020 a partir d’enquestes realitzades a 415 persones, conclou que el 88% de les dones en situació d’emergència residencial tenen una mala salut mental. En paral·lel, això s’associa també amb la inseguretat alimentària; de fet, les dones que han hagut de reduir la quantitat de menjar o saltar-se àpats per motius econòmics tenen un 12% més de probabilitats de patir mala salut mental que les que no pateixen aquesta inseguretat. A banda, l’informe indica que gairebé 6 de cada 10 persones que van ser enquestades no pot mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred o quan fa calor.

Això indica, segons conclou l’estudi, que la manca d’accés a un habitatge digne i als seus subministraments té un impacte negatiu en la salut de les persones, particularment en el cas de les dones. Aquesta situació, a més, empitjora si s’hi sumen altres vulnerabilitats més enllà de l’emergència residencial.

La Lorena i altres membres de la PAH davant del Parlament el dia de l'aprovació de la llei antidesnonaments

Monomarental, migrant i aturada: el cas de la Lorena

“Jo compleixo tots els paràmetres: soc migrant, monomarental, he viscut violència masclista i, ara mateix, estic aturada”. Això ho explica la Lorena, que va arribar a Catalunya el 2016 amb les seves dues filles “fugint d’una situació de violència extrema als carrers” del seu país d’origen. “Vaig migrar per una qüestió de seguretat i de vida”, diu. Avui milita a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Anys enrere, el seu pare havia llogat un pis a Barcelona propietat d’un fons voltor per demanar el reagrupament familiar; però, segons explica, per culpa d’una lesió va haver de deixar de treballar i, en conseqüència, li va ser impossible assumir el pagament de l’immoble. “A partir de llavors, van començar el calvari i les amenaces de desnonament”, comenta. Malgrat que la Llei 24/2015 obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat, en aquest cas, diu la Lorena, la propietat s’hi va negar, així que la família va posar-se en contacte amb la PAH i ha pogut aturar les ordres de desallotjament successives. Però el camí ha estat ple d’obstacles. 

Lorena: “Tot aquest cúmul de situacions és violència institucional, et porta al límit, és com una tortura”

El col·lectiu va aconseguir que, l’any 2018, la propietat es comprometés per escrit a no efectuar el desnonament fins que la taula d’emergència oferís una alternativa residencial a la Lorena i a les seves filles. L’alternativa, però, es va traduir en un pis “en una zona conflictiva i de venda de drogues”, allunyada de l’entorn i la comunitat on la família està arrelada. “Vaig negar-m’hi i vaig resistir, malgrat les amenaces”, rebla. L’any passat es va fixar una nova ordre de desallotjament per al febrer del 2022 que no es va executar finalment “gràcies a la pressió de la PAH”. “Ens hem mogut per tots els circuits administratius i, fins i tot vam ocupar un banc”, explica la Lorena, que, finalment, ha entrat a formar part del programa Reallotgem i està tramitant el lloguer social del pis on viu. 

“Tot aquest cúmul de situacions és violència institucional, et porta al límit, és com una tortura”, sentencia. De fet, a ella la situació va causar-li un vessament ocular, un microictus i una paràlisi facial. A més, assegura que les dones –i, en particular, les migrades i monomarentals– pateixen amb més intensitat els abusos, perquè se les amenaça amb la retirada de la custòdia dels fills i amb la deportació. “Això et deixa morta en vida i, per aquest motiu, som un blanc fàcil a l’hora de vulnerar els nostres drets residencials i humans”, diu la Lorena. 

“Si, per preservar els beneficis del lobby immobiliari, cal passar per damunt de les lleis i exercir violència envers els més vulnerables, no hi ha cap problema”, conclou. “Es protegeix l’especulador i no les famílies que viuen situacions extremes”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies