13/05/2024 | 00:56
Desfeta sense pal·liatius de l’independentisme. No es pot qualificar d’una altra manera. Junts, ERC i la CUP obtenen 59 diputats, el pitjor resultat de la sèrie històrica des de 1982. Només l’any 1980 –s’ha parlat molt aquests dies del 1980– CiU i ERC van aconseguir un resultat pitjor: 57 diputats. Si al resultat de Junts, d’ERC i de la CUP hi sumem els dos diputats de l’extrema dreta nacionalista d’Aliança Catalana, la xifra no és gaire millor: 61 escons. En percentatge de vots, els partits independentistes cauen fins al 43,6% sumant-hi Aliança Catalana i la fracassada Alhora. És el pitjor resultat dels partits nacionalistes i sobiranistes des de 1982, tant en escons com en nombre de vots.
L’independentisme té pendent una reflexió profunda que potser ara tindrà ocasió d’abordar… molt probablement des de l’oposició. El 2017, en un moment de màxima polarització i mobilització per l’1 d’Octubre, Junts, ERC i la CUP es van enfilar fins als 2.079.340 vots. Aquest 2024 n’han obtingut 1.226.052. Són 835.000 vots que s’han esfumat. On són? Alguns se n’han anat cap a l’extrema dreta d’Aliança Catalana (118.059) o cap a Alhora (13.695). Però la resta? O bé han optat per l’abstenció, o bé han fet confiança al PSC. Els socialistes han crescut 214.000 vots respecte als seus resultats del 2021.
Molts havíem donat per mort el PSC… però ha tornat!
El PSC de Salvador Illa ha fet un resultat extraordinari, fent bons els millors pronòstics de les enquestes. No és el millor resultat històric –Pasqual Maragall va arribar a tenir 50 diputats el 1999–, però per primera vegada s’imposa en vots i també en escons en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats ubiquen els socialistes com un vector central en la política catalana. Molts havíem donat per mort el PSC durant els anys del procés i del 15-M, però els socialistes ja fa temps que han tornat –i de quina manera– cavalcant sobre l’impuls de Pedro Sánchez i també sobre un relat de diàleg i de negociació que ha quallat. Els indults i l’amnistia no han penalitzat el PSC a Catalunya: al contrari.
El tauler que deixen les eleccions del 12-M no té una sortida òbvia. Salvador Illa ha guanyat les eleccions i ja ha dit que té la intenció de formar govern. Però no té cap aliança fàcil ni segura. El president sortint, Pere Aragonès, en la seva compareixença, s’ha descarregat pes i ha dit que el procés de formació de govern corresponia a les dues forces que han liderat l’oposició fins ara: els socialistes i Junts. Però… serà possible una investidura?
Gir a la dreta de la política catalana
L’altre titular de la nit és el gir a la dreta i la desfeta de l’esquerra transformadora. Dins de l’independentisme, l’electorat ha castigat les opcions d’esquerres i ha premiat les opcions més dretanes, un moviment que va en la línia de l’onada conservadora que travessa Europa. S’enfonsen ERC i la CUP, però aguanta el Junts que defensa el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i la reducció d’impostos. Els Comuns, després de forçar la repetició electoral, també retrocedeixen 14.000 vots i 2 escons. En el bloc progressista, qui creix és l’opció més centrista, un PSC que molts han qualificat com el PSC més de dretes de la història.
Dins del bloc espanyolista, el PP aconsegueix guanyar 12 escons de cop i multiplica per 5 els seus resultats… i Vox es manté en els seus 11 diputats, quan tothom pensava que Vox i el PP teòricament eren vasos comunicants: doncs no, el PP i Vox tenen, pràcticament, el 20% dels vots a Catalunya i 26 escons. El PP i Vox junts serien el tercer partit del Parlament.
I, a més, ja tenim l’extrema dreta independentista dins de l’hemicicle. 113.000 vots a Catalunya, poca broma. Extrema dreta que parla en castellà, i extrema dreta que parla en català. Però hem de dir-ho: en el seu millor escenari mai vist, no pinten res. És veritat que el vot contestatari-enfadat de l’independentista hiperventilat i alhora el vot xenòfob contra la immigració han arribat al Parlament per quedar-s’hi. Però, de moment, tot aquest malestar són dos escons. Una cosa és la victòria de Sílvia Orriols a Ripoll, on supera el Junts de Puigdemont. I una altra cosa ben diferent és el resultat d’Aliança Catalana a Barcelona: un trist 2% de vot. És veritat que cal pensar com evitem que l’ou de la serp continuï creixent, als barris i als pobles del país… però, escolteu, ara per ara, són pocs, són pocs.
Daltabaix de les esquerres
En unes eleccions en què ha pujat la participació, els únics partits polítics que han perdut vots són ERC, els Comuns i la CUP. Més clar que l’aigua. 180.000 vots ha perdut ERC, 62.000 vots ha perdut la CUP i, en menor mesura, 14.800 vots han perdut els Comuns.
L’esquerra a l’esquerra del PSC se’n va al racó de pensar. Torna, pràcticament, als resultats dels anys noranta o principis dels 2000. És un dels pitjors resultats des del 1999. Aquells anys, previs al 15-M i al Procés, van ser anys de resistència, de lluites antiglobalització, de centres socials okupats i d’un enfrontament total amb els governs del Partit Popular i de CiU. Avui, té 30 diputats repartits així: 20 escons per a ERC (els que tenia el 2012, quan va sorgir el lideratge d’Oriol Junqueras); 6 dels Comuns (mentre que la Iniciativa per Catalunya de Joan Herrera havia arribat a tenir 13 escons, el doble, fa una dècada), i 4 de la CUP (una xifra que la torna als diputats que tenia el 2017).
Dues sortides del bloqueig: tripartit o segones eleccions?
La suma dels diputats del tripartit clàssic podria investir Illa pels pèls, però... fructificarà, o es reproduirà una situació de bloqueig? Existeixen opcions en què no necessàriament tots els partits que formen aquesta majoria haurien de ser al govern: ERC podria facilitar la investidura d'un govern del PSC i dels Comuns i passar a l'oposició. De fet, Illa podria tenir fins i tot l'aspiració de governar sense els de Jéssica Albiach, i jugar a la geometria variable durant la legislatura. Encara que Junts no participés en la investidura d'Illa, potser podria ser un soci en el moment d'aprovar pressupostos.
Una altra opció és el bloqueig electoral. Que la impossibilitat de bastir una majoria entorn de Salvador Illa acabi desembocant en unes noves eleccions. Aquest, però, és un escenari que es presentaria difícil per a un independentisme en hores baixes. Junts, ERC i la CUP haurien d'afrontar una campanya electoral amb Aliança Catalana amb drets electorals i presència en tots els debats. Si els partits sobiranistes són percebuts per la ciutadania com a responsables del bloqueig, això també pot penalitzar-los a les urnes.
També existeixen altres opcions més pintoresques. Des de l'entorn de Junts ja fa dies que es fa córrer la idea que, com que els de Puigdemont i d'Aragonès sumen més diputats que el PSC, els socialistes podrien abstenir-se per facilitar una investidura de Puigdemont. Una altra opció seria que, en una hipotètica retirada de l'actual president a l'exili, un Junts reconvertit en una Convergència 2.0 formés un govern amb Salvador Illa. Són escenaris difícils, però ningú no hauria de menystenir-los.
