02/08/2024 | 22:25
Nou terratrèmol en la política catalana: la militància d’ERC ha decidit avalar el principi d’acord amb el PSC i facilitar la investidura de Salvador Illa. Ha estat un resultat ajustat (un 53,5% dels vots a favor i un 44,8% en contra) amb una participació molt alta (han votat el 77% dels afiliats). La decisió culmina un sisme brutal dins de l’independentisme, amb una ERC encara més distanciada de Junts, i obre una porta a una nova època en la política catalana. Què ha passat per arribar fins aquí? Com podem entendre el resultat de la consulta d’ERC? Aquest article és un manual per entendre el “sí” de la militància d’ERC a l’acord amb el PSC.
Un resultat ajustat… però no tant si tenim en compte el context
Un 53% dels vots és, de forma objectiva, un resultat ajustat. Però tots els resultats s’han de llegir sempre en relació amb el context. El moment d’ERC era molt complicat, amb una gran divisió interna, la direcció en funcions i l’escàndol pels cartells contra Ernest Maragall en plena ebullició. Per si no n’hi hagués prou, l’univers mediàtic i digital més afí a Junts ha engegat una campanya de setge als republicans com no s’havia vist des dels temps de Carod-Rovira i Puigcercós. Amb aquests antecedents, la victòria del “no” en la consulta era una possibilitat més que real. I, tot i això, s’hi ha imposat el “sí”. Ha estat una victòria dels partidaris de l’estratègia d’aliances entre independentistes i federalistes que aposten pel trencament de la política de blocs que ha caracteritzat el procés.
El millor escenari per a l’organització: les eleccions eren un camí incert
La decisió d’ERC allunya la possibilitat d’una repetició electoral que hauria pogut ser letal per als republicans després dels resultats electorals del 12 de maig. Hauria estat suïcida afrontar unes noves eleccions sense un candidat definit, amb la direcció dimitida, amb una pugna interna creixent i amb un congrés en l’horitzó que es preveu elèctric. El “sí” a l’acord amb el PSC és a curt i mitjà termini la millor decisió per a l’organització: dona temps als republicans per reorganitzar-se, i també marge perquè la direcció que sorgeixi del congrés del mes de novembre decideixi si vol aprofundir la línia dels acords amb els socialistes o, per contra, fa esmena a aquesta política. La direcció sortint en massa (a excepció d’Oriol Junqueras) havia avalat l’acord de forma explícita. El 44% de “no”… tindrà algun tipus de plasmació en forma de candidatura en el congrés?
Una decisió coherent amb l’estratègia republicana des del 2018
Els acords d’ERC i del PSC no són pas una novetat. Des del 2018, amb la moció de censura que va fer president Pedro Sánchez, els republicans han anat traçant un camí d’aliances i de complicitats amb el PSOE, que s’ha aprofundit amb successives investidures i acords i també ha tingut la seva translació a Catalunya amb el suport parlamentari dels socialistes als pressupostos del Govern de Pere Aragonès. A l’Ajuntament de Barcelona, tot i les punyalades patides per Ernest Maragall, els socialistes i els republicans han anat acostant posicions, fins al punt que existeix un principi d’acord per incorporar ERC al govern municipal. L’acord d’investidura d’Illa és un pas coherent en aquesta direcció.
ERC s’independitza de Junts: hi ha vida més enllà del front patriòtic
La consulta d’Esquerra no ha estat només un “sí” a l’acord entre els socialistes i els republicans. Sense ser-ho formalment, ha estat també una consulta sobre la independència d’ERC respecte de Junts i els seus satèl·lits mediàtics i sociològics. I el resultat costa de digerir tant per als convergents de tota la vida com per a aquells independentistes que van polititzar-se durant els anys del procés i que només conceben les aliances de l’independentisme d’esquerres en clau de front patriòtic. ERC, amb totes les seves contradiccions, ja havia anat traçant aquest camí durant els darrers anys. I ho ha fet malgrat el soroll de Junts i d’una part del denominat independentisme sociològic, representat per una ANC i uns CDR que han passat de convocar marxes massives a propiciar escraches davant la seu republicana. Ara, les manifestacions són contra ERC.
Integrar-se en el Govern o seguir a l’oposició?
Tot i que ERC ha dit que es quedarà a l’oposició, a ningú no se li escapa que la decisió republicana obre la porta a un possible futur Govern bipartit o tripartit. L’acord programàtic al qual han arribat els dos partits, de fet, preveu modificacions tan profundes que s’entén més com un acord de govern que no com un acord parlamentari. Si el context polític fos un altre, el més lògic per part d’Esquerra hauria estat la integració en l’executiu, la millor manera de fiscalitzar el compliment de l’acord i poder-ne executar algunes passes.
Depenent del resultat del congrés d’ERC, no seria descartable una futura integració en el Govern català
Els actuals dirigents d’ERC han entès que no era el moment. Cap direcció en funcions no s’atreviria a prendre una decisió d’aquest calibre. Caldrà esperar, però, el congrés del novembre per veure quina nova direcció pren el comandament del partit. I, a partir d’aquí, no seria descartable una futura integració en l’executiu, vinculada a l’aprovació d’uns nous pressupostos.
La investidura d’Illa no està feta
El resultat de la consulta d’ERC és un primer pas, però la investidura del candidat socialista no està feta. L’aritmètica parlamentària és molt ajustada: el PSC, ERC i els Comuns sumen 68 diputats justos, la majoria absoluta del Parlament. Durant els pròxims dies podem veure de tot. El Jovent Republicà, les joventuts d’ERC, tenen autonomia respecte al partit, i compten amb una diputada dins del grup parlamentari d’ERC. El Jovent, que s’ha mostrat molt crític amb el PSC, pot marcar distàncies i fins i tot contradir ERC a vegades, però que la seva diputada electa dins un grup parlamentari d’ERC voti en contra d’una investidura decidida pel partit seria obrir un conflicte de grans dimensions, i més quan ha estat legitimada amb una consulta interna. Hi haurà, però, maniobres de tota mena, i la votació (si arriba a produir-se) serà d’infart. Fins i tot hi ha qui veu l’ombra d’un tamayazo a la catalana.
L’hipotètic retorn de Puigdemont i el paper de Josep Rull
ERC va decidir donar la presidència del Parlament a Josep Rull. I caldrà veure si durant els pròxims dies es penedeix de la decisió. Rull controlarà els tempos de la convocatòria del ple. Si Puigdemont finalment decideix tornar i és detingut i empresonat, el president del Parlament podria decidir suspendre la sessió d’investidura. Fins quan? El 26 d’agost s’esgota el termini a partir del qual caldria convocar de forma automàtica unes noves eleccions. Què passa si Puigdemont és detingut i enviat a la presó?
Hi ha precedents en què diputats presos de forma preventiva han pogut votar en seu parlamentària
Cal tenir en compte, però, que existeixen precedents en què diputats presos han pogut votar en seu parlamentària: sense anar més lluny, Oriol Junqueras va poder votar la moció de censura que va fer president Pedro Sánchez. Per tant, res no hauria d’impedir que, tot i estar pres de forma preventiva, Puigdemont pogués desplaçar-se al Parlament per votar “no” a la investidura d’Illa.
El respecte crític de la CUP a la decisió d’ERC
La CUP, com no podria ser d’una altra manera, s’oposa de forma rotunda a la investidura de Salvador Illa i a qualsevol acord amb el PSC. Però, tot i mostrar-se crític amb l’acord, l’espai cupaire no s’està sumant a la campanya d’assetjament contra els republicans. Encara més: algunes veus significades –com l’alcalde de Girona, Lluc Salellas– han mostrat empatia envers el moment d’Esquerra des de la discrepància. La CUP ha passat també moments interns molt convulsos i empatitza amb aquest moment dels republicans.
Primer govern en solitari del PSC a Catalunya
Per primera vegada, el PSC governarà en solitari la Generalitat (els altres cops que va tenir la presidència va ser en el marc d’un govern format per ERC i pels Comuns). Serà un govern en minoria no gaire diferenciat del que va ser el de Pere Aragonès (el PSC té 10 escons més que els que tenia ERC en la legislatura anterior, però segueix lluny dels 68 diputats). Els primers mesos seran clau per veure si Illa persegueix la geometria variable, buscant acords amb Junts, o aposta per un gir a l’esquerra que consolidi l’aliança amb els Comuns i ERC.
