Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Pagueu ja un plus de 1.000 euros a tot el personal sanitari

El Govern català podria fer com estan plantejant França i Bèlgica i donar una paga extraordinària a tots els treballadors públics que són a la primera línia contra el virus

16/04/2020 | 08:00

Professionals sanitaris es protegeixen abans d'estar en contacte amb un malalt de coronavirus a l'Hospital Clínic / FRANCISCO AVIA

La crisi del coronavirus ens està deixant titulars amb xifres estratosfèriques, i no solament de contagis i de morts: també econòmiques. Es calcula que la despesa del Govern català per fer front a l’epidèmia serà de 1.800 milions d’euros. El Departament de Salut afirma que ha gastat 350 milions d’euros en material de protecció per al personal sanitari. El cost de les mesures del Govern espanyol contra el coronavirus s’eleva, segons els càlculs de l’executiu, a 128.000 milions d’euros. Aquí s’hi inclou no solament la despesa sanitària, sinó totes les mesures de caràcter social: expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), ajudes directes a determinats sectors, avals bancaris per a les empreses…

Hi ha una mesura econòmica, però, que ni el Govern català ni el Govern espanyol no han tingut en compte de moment (com a mínim, de manera pública), i que, en canvi, sí que s’està plantejant en altres països: pagar un plus econòmic a tot el personal sanitari que s’està deixant la pell i la salut en la primera línia de la lluita contra el virus. Els aplaudiments i els tuits de suport estan molt bé. Les paraules d’elogi dels polítics també. Però encara seria millor una mesura que tingués una repercussió directa en les butxaques de metges, personal d’infermeria i de tots els treballadors de la salut. Enmig d’aquestes grans inversions, que potser en alguns casos serviran per rescatar grans empreses, no seria sobrer que després d’anys de retallades també es tingués en compte el personal sanitari més enllà de copets a l’esquena.

Bèlgica ho farà; França s’ho planteja

Pagar una gratificació extraordinària al personal sanitari no hauria de ser una mesura pròpia de governs bolivarians. Bèlgica, per exemple, ja ha anunciat que ho farà. Pagarà un plus de 1.450 euros a tot el personal sanitari i farmacèutic del país. La França del liberal Macron podria anar més enllà, i s’està plantejant pagar un plus de 1.000 euros als funcionaris públics implicats en tasques de servei durant la crisi de la Covid-19. A un altre nivell, també ho farà l’Argentina, que compensarà amb un extra de 5.000 pesos tot el personal sanitari. Aquí, l’únic que sabem de moment són les declaracions de la ministra portaveu del Govern, María Jesús Montero, que ha dit que “no hi hauria diners suficients al món per pagar la feina que estan fent els nostres sanitaris davant la crisi del coronavirus”. Segurament és veritat. Però una gratificació extraordinària de 1.000 o 1.500 euros no estaria malament per començar.

Es podria aplicar aquesta mesura a Catalunya? Quin seria el cost? En l’actualitat, segons fonts coneixedores del sector, en el sistema públic de salut de Catalunya hi treballen 133.000 persones. Aquesta xifra inclou no solament metges i personal d’infermeria, sinó també tota mena de personal de gestió i de serveis, tant de centres d’atenció primària com de la seixantena d’hospitals vinculats a la sanitat pública catalana. La xifra també inclou, de manera majoritària, el personal de centres sociosanitaris. És una estimació, perquè el sistema públic de salut de Catalunya té la seva complexitat: de l’Institut Català de la Salut només en depenen directament 41.000 treballadors i 8 hospitals (la resta de centres són, a la pràctica, concerts en què la Generalitat finança la pràctica totalitat de l’activitat: coses del sistema públic català!).

Potser no tots aquests treballadors han estat en la primera línia contra el virus, però sí que la gran majoria n’ha patit les conseqüències en forma de més pressió laboral, estrès i riscos de contagi. Si Catalunya fes com Bèlgica i els donés 1.420 euros a cadascun, això suposaria una factura de gairebé 189 milions d’euros. Si féssim com França, serien 133 milions. La suma podria créixer si també hi incloguéssim aquells treballadors sanitaris del sector privat que han estat prestant servei públic durant la crisi, o treballadors i treballadores dels serveis essencials que no han deixat de treballar durant tota la pandèmia.

Si l’Estat va rescatar els bancs, ara podria rescatar els sanitaris

133 milions d’euros a repartir entre el personal sanitari català és molt o és poc? Depèn de com es miri. Són, evidentment, molts diners. El pressupost global del Departament de Salut previst als pressupostos pendents d’aprovació s’eleva fins a més de 9.000 milions d’euros. Tanmateix, tampoc no caldria que es fessin efectius en una única paga: es podrien fraccionar en diversos exercicis. Però, entre el gran maremàgnum de xifres que estem sentint aquests dies, la veritat és que no sembla una quantitat excessivament elevada.

En ajuts a les empreses, per exemple, s’hi destinaran molts més recursos. A Catalunya, l’Institut Català de Finances (ICF) ha obert una línia de crèdit de 1.000 milions d’euros per a empreses privades, assumint el 75% del risc. No es pot saber a data d’avui quin gruix d’aquest crèdit acabarà assumint l’ICF (i serà difícil saber-ho, perquè l’ICF denega sistemàticament les peticions de dret d’accés a la informació pública), però probablement és major que aquests 189 milions. El Govern espanyol ha dit que avalarà amb 100.000 milions d’euros els crèdits que les empreses hagin de demanar als bancs per fer front a la crisi. També hi haurà ajudes de rescat per al sector turístic i per al transport, i segurament hi haurà més ajudes directes. Fins i tot s’han rescatat les televisions privades amb 15 milions d’euros! Moments excepcionals, decisions excepcionals…, oi?

De fet, si ens posem a mirar la situació actual amb una mica de perspectiva, l’Estat espanyol no s’ho va pensar gaire quan, l’any 2008, i davant d’una situació de crisi, va decidir pagar una prima molt més rellevant a un altre col·lectiu no precisament de risc i molt menys nombrós que el personal sanitari: els banquers. Arran de la crisi econòmica, l’Estat va rescatar la banca privada no amb 133 milions d’euros, sinó amb un total de 60.000 milions. Una quantitat que, com és sabut, els bancs encara no han retornat. (Nota al marge: potser seria l’hora d’exigir que ho fessin!) Què representa el plus pel personal sanitari per la Covid-19 al costat d’aquesta quantitat? I, si llavors hi va haver diners per rescatar els bancs, no s’entén que ara no n’hi pugui haver per compensar mínimament la dedicació extraordinària del personal sanitari.

És possible, també, que ara no sigui el moment de plantejar aquesta mesura. Gabriel del Pozo, secretari general de la Confederació de Sindicats de Metges, explicava al digital ‘Redacción Médica’ que “no era el moment de pensar en mesures concretes per compensar la tasca dels metges, sinó de barallar-nos per aconseguir equips de protecció individual (EPI) i altres materials de protecció. Aquestes mesures compensatòries vindran després”. Tot i això, assenyalava com a vàlid el model belga. Des del sindicat d’infermeria SATSE es posava sobre la taula “una compensació mensual addicional equivalent al complement de destinació i més dies de descans”.

La decisió que no ha de dependre pas de l’Estat

La bona notícia, a més, és que pagar un plus de 1.000 euros al personal sanitari de Catalunya és una decisió que no ha de dependre pas del Govern espanyol. Catalunya té transferides les competències de salut, i probablement fins i tot en ple estat d’alarma, amb la intervenció ‘de facto’ del Govern de l’Estat, tindria la potestat de prendre aquesta decisió. I, si ara l’Estat no ho permetés, la decisió es podria prendre ‘a posteriori’ quan es donés per acabat l’estat d’alarma. Per tant, el president Torra no dependria d’Espanya per pagar aquest plus. Segurament podria decidir-ho ja!

Una altra cosa és que s’ho plantegi, és clar. Perquè, mentre ha estat al Govern, l’antiga Convergència o els seus partits hereus només han incrementat la dotació pressupostària en salut quan han necessitat els vots d’ERC, de la CUP o dels Comuns. Les polítiques d’austeritat dels governs de CiU van suprimir 4.447 milions d’euros de sanitat, d’ocupació o d’habitatge. I el pressupost en salut encara no ha arribat a recuperar-se del tot. Segons Metges de Catalunya, el pressupost en sanitat és encara 86 milions d’euros més baix que el del 2010. Tot això ha tingut conseqüències en la gestió de la crisi actual. Per tant, més enllà d’una paga extraordinària per la seva implicació, el que seria veritablement imprescindible és que els pròxims pressupostos de la Generalitat afavoreixin encara més la inversió en la sanitat pública.

Consellera Vergés, president Torra: paguin ja un plus de 1.000 euros a tot el personal sanitari de Catalunya. Són uns diners que no compensaran la tasca ingent que estan duent a terme, però seran un bon complement dels aplaudiments sanitaris de cada vespre i dels tuits de suport de tota la classe política. De la crisi del coronavirus també n’hauríem d’extreure una vacuna que ens donés immunitat contra tots aquells governants que, en un futur, plantegin retallar la sanitat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies