15/11/2024 | 15:33
Durant les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació, institucions i usuaris han anunciat la seva intenció de deixar X, l’antic Twitter. El primer gran anunci va ser el de The Guardian, i a casa nostra posteriorment ha estat La Vanguardia qui ha anunciat la decisió. També institucions com l’Institut Ramon Llull. Molts han dit que es passaven a xarxes com Bluesky o Mastodon o, fins i tot, es mantindrien a Facebook o a Instagram, propietat de Meta, de Mark Zuckerberg. El desencadenant final ha estat el paper d’Elon Musk en la campanya de Trump i el fet que X s’hagi convertit, segons diuen alguns, en una eina de difusió de fakes. Una deriva que s’ha contrastat de forma empírica.
A CRÍTIC, però, hem decidit no seguir el camí de La Vanguardia i d’altres mitjans. Continuarem a X, igual que també som a Instagram, TikTok, Facebook, WhatsApp i Telegram, xarxes i canals que també són propietat de grans corporacions nord-americanes o russes, amb pràctiques comercials i laborals més que dubtoses. I ho farem no pas pel fet de no compartir tots aquests arguments, sinó per una qüestió merament estratègica.
Igual que no renunciem a ser als grans mitjans, tampoc no renunciem a X
CRÍTIC és una cooperativa de periodistes que no forma part de cap grup ni corporació empresarial. Quan vam néixer, l’any 2014, ho vam fer conscients de la teoria de les esquerdes, que tan bé ha desenvolupat el professor de periodisme Xavier Giró. Els mitjans de comunicació corporatius, ens diu Giró, no són un mur infranquejable. En el seu si hi ha petites esquerdes per on escolar el discurs dissident. Per molt que grans mitjans del Grup Godó o del Grup PRISA responguin als interessos de l’establishment econòmic i polític, en el seu si hi ha continguts d’una gran qualitat, elaborats per periodistes que es prenen el seu ofici amb vocació transformadora. Els mitjans tenen esquerdes per als discursos crítics.
És per aquest motiu, perquè creiem en les esquerdes, que els periodistes de CRÍTIC mai no hem renunciat a prendre part en espais de grans mitjans de comunicació. Alguns de nosaltres col·laborem en mitjans públics i també privats propietat de grups corporatius que no comparteixen necessàriament el nostre ideari. I és per aquest motiu que també seguirem postejant a X. Aquesta xarxa no deixa de ser un canal de comunicació més, propietat d’un grup corporatiu global amb uns interessos molt determinats.
Igual que als grans mitjans hi ha esquerdes, a Twitter també hi ha esquerdes, i els periodistes i en aquest cas també els mitjans crítics tenim l’oportunitat d’explorar-les i eixamplar-les mentre això sigui possible. Igual que seguim explorant i eixamplant les esquerdes dels grans mitjans, i igual que seguim aprofundint de forma periòdica en nous canals i xarxes. Els darrers dies també hem registrat un compte de CRÍTIC a Bluesky, i des de fa mesos existeix aquest altre a Mastodon.
El Twitter de l’odi no és una cosa nova
Això no vol dir que basem la nostra estratègia de distribució de contingut únicament en X. Ja fa temps que vam adonar-nos de la toxicitat que impregnava molts dels continguts d’aquesta xarxa. De fet, bastant abans que la majoria dels mitjans que ara en reneguen. L’any 2016, ja fa vuit anys, el nostre company a CRÍTIC Sergi Picazo ja va escriure un article titulat “Per què estem perdent Twitter en favor de la cultura de l’odi?”. Organitzacions de defensa dels periodistes ja consideraven l’assetjament digital com una de les amenaces principals a la llibertat d’expressió. La revista Time ja denunciava fa 10 anys que dotzenes de tuitaires famosos als Estats Units havien anunciat públicament que deixaven Twitter a causa dels missatges insultants, homòfobs, masclistes, racistes, xenòfobs o antisemites que havien rebut.
Molts dels i les nostres periodistes han estat víctimes de campanyes d’assetjament, i han rebut atacs més o menys regulars a l’antic Twitter des de fa anys. Algunes de les nostres periodistes i col·laboradores també han rebut campanyes d’assetjament masclista en aquesta xarxa, i no només des de l’arribada d’Elon Musk.
Aposta per la ‘newsletter’ per arribar a la comunitat
I, per això, ja fa temps que vam decidir incentivar altres canals de difusió per arribar als nostres lectors, començant per una newsletter diària que podeu rebre tant si sou subscriptors com si no de manera gratuïta i que no depèn de cap algoritme ni xarxa social. Creiem en el butlletí com una via de comunicació directa amb la nostra comunitat, que entronca amb aquella tradició avui perduda d’anar al quiosc a trobar-nos cada dia amb la portada del nostre diari de referència. L’any 2022, en Joan Vila, que és al capdavant de totes les newsletters que rebeu, ho explicava en aquest article: “Les newsletters o butlletins de continguts per correu electrònic són una de les eines bàsiques per connectar directament amb la nostra comunitat de subscriptores”. Tanmateix, de moment, la newsletter té molts menys subscrits que els seguidors que tenim com a mitjà a les xarxes socials.
En la línia de mirar de dependre menys d’X, també hem incentivat l’ús d’Instagram, aparentment menys contaminada per discursos d’odi, almenys de moment. Però sabem que aquesta xarxa, propietat d’un altre magnat de les big tech, tampoc no és garantia de res. També hem treballat per millorar el nostre SEO, amb l’objectiu de posicionar-nos millor a Google, sense incórrer en pràctiques de clickbait i similars. Aquest, però, és un altre camí que no incentiva pas el contingut de qualitat, sinó més aviat tot al contrari: us recomano aquesta lectura d’eldiario.es. És, de nou, una altra esquerda que cal mirar d’eixamplar. I, com totes les esquerdes, no està exempta de contradiccions. Al final no deixem d’estar produint continguts que seran capitalitzats per Twitter, Google i la resta de les big tech.
Deixar X també és un privilegi
No podem deixar de dir que, en el sector de la comunicació, hi ha qui pot renunciar a la xarxa X amb més o menys facilitat. Molts dels mitjans convencionals han vist reduït el seu trànsit de Twitter per la seva aposta intensiva per Google, pel SEO i pels titulars que es viralitzen millor als cercadors. Però hi ha mitjans i professionals que no han tingut aquesta opció o que tampoc no l’hem volgut exercir. Aquests periodistes i mitjans segueixen tenint en Twitter una plataforma més, no l’única, per arribar a públics més enllà del seu nínxol. Avui en dia, sortir de Twitter, com diu la periodista Gemma Herrero, també implica una certa posició de privilegi.
També té un punt d’incoherència renegar de Twitter i mantenir-se a Facebook, Instagram o Google, que operen igualment amb la mateixa poca transparència. Xarxes com Bluesky, que també són propietat de corporacions privades, poden ser solucions temporals –sobretot si es disposa dels recursos i de l’equip per fer-les funcionar. Però no estan exemptes de contradiccions.
Ser una esquerda vol dir gestionar contradiccions
Algun dia apareixerà una alternativa en forma de xarxes socials independents i massives, i que arribaran a un públic no convençut i generalista. Segur que hi serem, i estarem contents de deixar X, Facebook, WhatsApp… Igual, de ben segur, que molts altres mitjans independents. Però ara com ara aquestes altres xarxes no representen un escenari realista a curt termini.
A CRÍTIC apostem per continuar explorant opcions d’arribar a la nostra comunitat que no passin per algoritmes secrets i que fomentin l’odi. Al mateix temps, cal seguir esprement totes les possibilitats de les esquerdes mediàtiques i de les grans tecnològiques capitalistes. Això implica fer-ho tant dins dels grans mitjans corporatius com d’unes xarxes socials controlades també per grans corporacions. Ningú no va dir que ser una esquerda fos cosa fàcil ni exempta de contradiccions.
