PSOE-C’s: el govern de l’Ibex

La possibilitat que el PP i Ciutadans arribin a un acord amb els ‘ultres’ de Vox per formar govern a Espanya és el marc que s’ha imposat en la campanya electoral del 28-A. La por del ‘trifachito’ ha sedimentat i ha tingut com a conseqüència la consolidació de la tendència a l’alça del PSOE a les enquestes. A Catalunya, la mera possibilitat d’un tripartit de dretes ha actuat com un element mobilitzador de l’esquerra i ha afavorit les expectatives del PSC. A Espanya, les enquestes assenyalen una victòria del PSOE, en detriment de Podem i de les confluències d’esquerres.

La possibilitat d’un govern de les tres dretes és una amenaça real. I, sens dubte, cal tenir-la en compte, perquè suposaria un retrocés en els drets i les llibertats a tot l’Estat, i tot i que alguns independentistes, a Catalunya, ho menystenen. Hi ha, però, una altra opció que no s’està tenint tant en compte: la possibilitat que, després del 28-A, el PSOE arribi a un acord de govern amb Ciutadans. Hi ha moltes enquestes que assenyalen que la suma d’aquests dos partits tindrà una majoria parlamentària àmplia. Una majoria que, si cristal·litzés en un govern, seria molt benvista pels grans poders econòmics i judicials de l’Estat. Podria ser que, després de tot el cicle mobilitzador del 15-M, després del procés independentista i de l’1 d’Octubre, després dels grans escàndols de corrupció del PP, després de la moció de censura impulsada per l’esquerra i pels sobiranistes… tot plegat acabi culminant en un govern de l’Ibex-35?

El govern de l’Ibex, el favorit del poder

El govern de l’Ibex seria un dels escenaris preferits pels grans poders econòmics de l’Estat espanyol i de la Unió Europea: allunyar el PSOE de la temptació esquerranosa de Podem i dels pactes desestabilitzadors amb el sobiranisme. Les grans empreses multinacionals espanyoles prefereixen cent vegades l’aliança socialista amb Ciutadans que un acord amb Podem que impliqués canvis progressius en matèria de legislació social i laboral (llegeixi’s: derogació de la reforma laboral). Molt abans un govern PSOE-C’s que una aliança de les tres dretes amb una forta dependència dels ‘ultres’ de Vox, cosa que abocaria el país a la inestabilitat populista. Les grans empreses volen tranquil·litat i bons aliments. I el pacte PSOE-C’s els pot oferir això. Un pacte per blindar per dalt els privilegis del règim del 78.

Si Pedro Sánchez guanya les eleccions i pot sumar amb Ciutadans, intentarà fer-ho

És possible el govern de l’Ibex? Les relacions entre Pedro Sánchez i Albert Rivera passen per hores molt baixes. El menyspreu és mutu i els estirabots dretans de Rivera, immers en una competició pel votant dur de la dreta amb Vox i el PP, no han fet més que incrementar-ho. Ciutadans dista molt avui d’aquell partit de tint liberal que va negociar amb Sánchez la investidura fallida del 2015. Els debats electorals de la campanya han visualitzat dos blocs molt diferents: d’una banda, el PSOE i Podem i, de l’altra, el tripartit de les dretes. Però, si Sánchez guanya les eleccions i pot sumar amb Ciutadans, intentarà fer-ho. No ho diu CRÍTIC: ho diu una de les analistes que coneixen amb més profunditat la política catalana i espanyola, la periodista i directora adjunta de La Vanguardia Lola García, en aquesta entrevista: “Ho intentarà, ni que sigui perquè li diguin que no”.

El govern de l’Ibex no seria un pacte contra natura. Perquè el PSOE, igual que el PP, ha representat i representa els interessos de les grans empreses espanyoles. El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix PSOE de les ‘portes giratòries’, de la reforma de la Constitució per pagar el deute, de la privatització d’empreses públiques i del rescat de la banca. Ho recordava Sergi Picazo en aquest article. Ciutadans, al seu torn, és un partit estretament connectat als grans ‘lobbies’ polítics i econòmics. L’aliança entre els dos espais seria més que lògica.

També hi ha qüestions pràctiques. Serà més senzill per al PSOE pactar amb un únic partit com Ciutadans que intentar tancar acords primer amb Podem i després amb els partits sobiranistes catalans o bascos. Al mateix temps, si el tripartit de dretes no suma, per Albert Rivera el pacte amb el PSOE serà una oportunitat (potser l’última?) de tocar poder a l’Estat. Rivera ja va intentar pactar amb Sánchez en la legislatura passada i finalment l’acord no va fructificar perquè els números no donaven. La diferència és que ara sí que podrien sumar més de 175 diputats.

Quines conseqüències podria tenir un govern de l’Ibex per a Catalunya?

El pacte PSOE-C’s faria quedar fora de joc l’independentisme, que deixaria de ser necessari per a l’equació de la governabilitat a Espanya. Seria un pacte que potser no implicaria cap involució en l’àmbit autonòmic, però que segur que no implicarà cap avenç. Més d’un i més de dos es maleiran per no haver donat suport als pressupostos de Pedro Sánchez si finalment aquest és l’escenari. Un govern de l’Ibex podria aplicar el 155? D’entrada, potser no, però dependrà també de la reacció de l’independentisme a aquesta hipotètica situació d’estancament.

El govern de l’Ibex només té un problema per als socialistes: deixaria el carril central de l’esquerra per a Podem i les seves confluències. Això podria ser un revulsiu per a un espai que passa per hores baixes. El pacte PSOE-C’s donaria aire a Pablo Iglesias i a Ada Colau. Si les enquestes confirmen els resultats de Podem, l’esquerra transformadora haurà d’afrontar una situació molt complicada després de les eleccions. Si la davallada és molt forta, podria tenir rèpliques en l’àmbit municipal. Com afrontaran Colau i Manuela Carmena les eleccions del maig un mes després d’una desfeta electoral contundent a Madrid? I la resta d’alcaldies del canvi? Per tot plegat, és possible que els pactes postelectorals no es defineixin fins després de les eleccions del maig.

Hi ha moltes incògnites a Catalunya, començant per una possible irrupció amb força del Front Republicà al Congrés

Però, perquè el govern de l’Ibex acabi sent una realitat, han de passar encara moltes coses. Les enquestes assenyalen la consolidació del PSOE com a líder destacat, però també podria passar que el desgast de Podem no fos tan gran. Podem sol sortir de les campanyes electorals millor de com hi entra. L’escàndol de les ‘clavegueres’ i l’espionatge policial a Pablo Iglesias pot suposar un revulsiu. Una davallada menys accentuada de Podem implicaria una victòria no tan folgada del PSOE.

Al mateix temps, a Catalunya, ERC encapçala les enquestes. Alguns sondatges situen els republicans amb un nivell de suport que va tenir l’antiga CiU a Madrid. Si l’independentisme assoleix un resultat extraordinari a Catalunya, això pot anar en detriment de les posicions del PSC i acabar condicionant la governabilitat de l’Estat. Hi ha moltes incògnites sobre què pot passar en l’escenari català, començant per l’opció que el Front Republicà, la candidatura impulsada per una part de la CUP amb Albano-Dante Fachin de cap de llista, irrompi amb més força de la prevista al Congrés. Algunes enquestes assenyalen que podria obtenir un diputat, però en podrien ser més. El Front pot recollir el vot ‘indepe’ més irredempt, decebut amb la via pragmàtica d’ERC i les contradiccions de Junts per Catalunya.

Però, més enllà d’això, encara podria passar una altra cosa que frustraria el govern de l’Ibex: una irrupció de Vox amb una força imprevista a les enquestes, que situï la ultradreta espanyola en una situació d’encara més centralitat. És, a hores d’ara, un escenari que no es pot menystenir. De la mateixa manera que Donald Trump i Jair Bolsonaro van imposar-se contra pronòstic, també podria passar que el partit de Santiago Abascal tingués un vot ocult que les enquestes no han sabut detectar. Això abocaria l’Estat espanyol a un escenari encara més fosc que el govern de l’Ibex: el d’una involució democràtica en tota regla.