Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Stop ‘bullying’ digital

No importa que siguis d’esquerres o de dretes, ‘indepe’ o no 'indepe': practicar el 'bullying' a les xarxes funciona a l’hora de fer callar boques i et dona punts per ser popular i triomfar

12/05/2022 | 07:00

SvetaZi / Getty

Un dia és el xarneguisme. L’endemà és la vaga de mestres. Abans-d’ahir van ser les escoles obertes i la Covid. I demà passat serà la darrera polèmica del procés. El patró sempre és el mateix: algú expressa alguna idea amb la qual no estem d’acord i tot seguit es desferma una allau de comentaris, tuits, retuits, likes, quotes i replys. En diem eufemísticament “tempesta a Twitter” o “polèmica a les xarxes”, però en realitat la cosa té un altre nom: es diu bullying. O, en la seva formulació catalana, assetjament digital. Els qui el practiquen són bullies, assetjadors i, en última instància, agressors digitals. Ha arribat un punt que veiem normal que passi. Forma part del paisatge. Ho hem integrat i normalitzat. I això té conseqüències molt nocives.

De vegades, quan algú ens parla d’assetjament a les xarxes, mirem de restar-hi importància. És el mateix que hem fet històricament amb el bullying a les escoles. Qui no ha sentit expressions així: “Són coses que fan els nens i joves”, “És un moment vital que s’ha de passar”, “Has de resistir; això et fa un més fort”, “No n’hi ha per a tant”… Quan hi ha una campanya d’assetjament a les xarxes, busquem arguments similars per mirar cap a una altra banda. Que Twitter és un micromón que no representa el global de la societat. Que es tracta de polèmiques de curta volada que tenen molt poc recorregut. Que és cosa de quatre eixelebrats que no representen ningú. Que, si tens segons quines opinions provocatives, ja saps a què t’arrisques. Que, si dius segons què és perquè vols que et facin casito.

Cal discrepar profundament d’aquesta visió. És obvi que les diferents bombolles de Twitter disten molt de ser un retrat fidedigne de la societat. Però les xarxes socials són l’espai on es genera el discurs polític i on s’emmarca la realitat. És on es decideix què és important i què no. Per tant, allò que es diu a Twitter importa molt, i els partits i els seus responsables de comunicació ho saben molt bé. Arreu del món, i també a Catalunya, les organitzacions polítiques han practicat i incentivat el bullying digital contra els seus adversaris, de forma discreta i subterrània o de forma oberta. No importa que siguis d’esquerres o de dretes, indepe o no indepe: practicar el bullying a les xarxes funciona a l’hora de fer callar boques i et dona punts per ser popular i triomfar.

És la cultura del ‘zasca’: si la contundència està embolcallada de sarcasme per humiliar, encara millor

L’assetjament contra aquell que pensa diferent sol ser efectiu per mantenir les relacions de poder dins d’un espai o una comunitat. Igual que en el món físic, ser una mica bully a Twitter et dona punts. Et fa ser un triomfador i la gent t’admira, tens una claca i et riuen les gràcies. És la “cultura del zasca”: si la contundència està embolcallada de cert sentit de l’humor, ironia o sarcasme, amb l’objectiu d’humiliar el receptor del missatge, encara millor. Les dinàmiques d’assetjament escolar que mirem d’erradicar es reprodueixen a les xarxes amb normalitat i no hi fem res de res. Fins i tot aquells que som molt d’esquerres i molt democràtics les menystenim o mirem cap a una altra banda (sobretot, mentre no ens afecti directament).

Als qui posem aquesta problemàtica sobre la taula se’ns sol replicar amb l’argument que en realitat el que busquem és limitar la llibertat d’expressió. Que és lícit atacar amb duresa aquelles persones que disposen de molts altaveus i, per tant, els escraches digitals poden estar justificats. És una visió de la qual també cal discrepar. En primer lloc, perquè la majoria de vegades el bullying es dirigeix no contra veus consolidades, sinó contra les opinions discrepants o minoritàries en el si d’una comunitat, les que s’atreveixen a qüestionar allò que està establert com a normal i no ho fan des d’una posició de poder: no són poques les dones feministes que han patit assetjament a les xarxes socials. I, en segon lloc, perquè hi ha moltes formes d’expressar la dissidència i el pensament crític que no passen per l’assetjament i la violència digital.

Hi ha moltes opcions per expressar-se críticament que no impliquen sumar-se a una allau d’insults a les xarxes

Si algú fa un tuit o un article o una entrevista dient alguna cosa amb què estàs molt en desacord, tens múltiples opcions per expressar-te que no impliquen sumar-se a una allau d’insults i desqualificacions. De fet, l’efecte bola de neu és molt important en aquests casos: fins i tot una crítica argumentada pot reforçar una campanya de bullying en un context determinat. Hi ha alternatives: pots optar per enfocar la teva crítica cap al què i no cap al qui, i desmuntar amb arguments i dades aquells discursos que et semblen nocius sense necessitat de carregar les tintes contra una persona concreta. Fins i tot pots esperar alguns dies a fer-ho per no acabar-te sumant a la dinàmica de linxament.

Cal ser conscients, però, que els bullies digitals tenen sobretot un objectiu: que no ho tornis a fer. Que no tornis a sortir del guió. La seva no és una acció reactiva: en realitat, és preventiva. No poden evitar el que ja s’ha dit, però sí que poden evitar que ho tornis a dir o que d’altres ho repliquin. El seu propòsit és que ningú no s’atreveixi a donar-te suport i menys encara en públic. Que tothom sàpiga el pa que s’hi dona. De fet, aquesta és una de les conseqüències més dures de l’assetjament: la soledat de qui el pateix. Per això un pas per posar-hi fi és atrevir-se a mostrar suport en públic o en privat als qui són objecte de bullying. Fins i tot si no són “dels nostres”. I posar-se en dubte constantment: potser tu mateix ets un bully i no ho saps. Fent un like o un tuit enmig d’una allau d’atacs, pots estar participant i en una campanya d’agressions i incentivant-la. Pensa primer, tuiteja després.

Igual que passa amb l’assetjament escolar, un paper molt important el tenen aquelles persones que són al mig. Que no són les víctimes directes, ni tampoc formen part del grup de bullys, però prefereixen mirar cap a una altra banda o potser no donen prou importància al que està passant. És comprensible que vulguem defugir prendre part en aquesta mena de trifulgues quan no ens afecten. En algun cas fins i tot podem trobar justificats determinats atacs contra opinions i punts de vista que no són el nostre. És aquesta, però, una contradicció que cal treballar. En última instància, tolerar el bullying implica assumir la retallada d’allò que és possible dir i no dir. I tard o d’hora ens pot acabar tocant a nosaltres.

Cal parar els peus als agressors,i això passa per dir el que creiem convenient quan ho creiem convenient

Els últims anys he patit diverses campanyes d’assetjament digital, algunes de força violentes. De vegades les han incentivat persones als meus antípodes ideològics, i en altres ocasions han estat alimentades en part per espais polítics amb els quals puc tenir certa afinitat. Fa temps que treballo i elaboro el tema, tant en l’àmbit personal com col·lectiu, i no he arribat a una conclusió definitiva. Però sí que tinc una idea clara: callar mai no és la solució. Cal parar els peus als agressors, també en el món digital. I això passa per dir el que creiem convenient quan ho creiem convenient, i per denunciar aquestes pràctiques encara que provinguin dels nostres espais. Sobretot, quan provinguin dels nostres espais.

Al final sempre torno als bàsics, i la llibertat d’expressió, com bé va deixar dit Noam Chomsky, es fonamenta a defensar-la fins i tot per a aquells qui no pensen com nosaltres. En el món digital, això passa per no tolerar les campanyes d’assetjament que pretenen limitar el pensament crític. Sobre l’odi, el rancor i l’assetjament no pot construir-se res de positiu. Stop bullying digital, i a seguir parlant clar quan toca.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies