Crític Cerca
Opinió
Sergi Cot Cantalosella

Sergi Cot Cantalosella

Químic i regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Girona

El paradigma del postcreixement i el cas de Girona: del què al com

Un conveni pioner entre l'Ajuntament de Girona, dues entitats acadèmiques i una consultoria urbana permet tenir un municipi per explorar les possibilitats i els reptes del postcreixement a escala local

02/07/2024 | 06:00

Un representant de cada entitat signant del conveni: Dark Matter Labs, Ajuntament de Girona, Research & Degrowth (ICTA-UAB) i LEQUIA (UdG) / AJUNTAMENT DE GIRONA

Del 18 al 21 de juny es van celebrar, de manera simultània, dos esdeveniments científics importants a la ciutat gallega de Pontevedra, majoritàriament focalitzats al campus de la Universitat de Vigo. Ambdós successos, que acostumen a coincidir cada dos anys, eren la desena edició del Congrés Internacional de Decreixement i la quinzena del Congrés de la Societat Europea d’Economia Ecològica (en conjunt, ESEE-Degrowth 2024 i que aquest any s’ha anomenat “Ciència, tecnologia i innovació més enllà del creixement”.

El Congrés Internacional de Decreixement es va fundar el 2008 a París i es va anar celebrant en diferents ciutats fins fa pocs anys, que es fa anualment. Just després d’assistir a l’edició de l’any passat, a Zagreb, en vaig publicar un article a Catarsi. Aquesta trobada, essencialment acadèmica, és un espai que, any rere any, va tenint un augment dels participants —enguany, amb més de 1.200 persones inscrites— i es va posicionant internacionalment com a esdeveniment acadèmic de referència en el camp de l’economia.

Aquest congrés és un espai inspirador on s’hi couen moltes idees i reflexions entre la multitud de presentacions acadèmiques, tallers, xerrades o taules rodones. S’hi reuneixen bona part dels investigadors i investigadores referents sobre els estudis socioeconòmics i ambientals en relació amb la crisi climàtica, que s’emmarquen entre les disciplines de l’ecologia política o l’economia ecològica. En aquest sentit, podríem resumir-ho dient que tot pivota sobre dues idees científicament inqüestionables. D’una banda, que el planeta Terra és finit i és impossible sostenir la idea d’un creixement il·limitat amb aquest condicionant natural. De l’altra, que l’actual grau de metabolisme social global en termes de consum i extracció desenfrenada provoca greus externalitats climàtiques, socials, i ambientals a moltes parts del món, especialment al Sud global.

Tanmateix, vull enfocar aquest article cap a intentar resumir un fet pioner i essencialment transformador que estem iniciant a Girona dins del marc del postcreixement, que es pot explicar com una derivada pràctica de la teoria del decreixement.

Aquest fet precursor ha estat el principal motiu de la meva participació en el congrés d’enguany, a més de seguir teixint aliances amb altres experiències de pràctiques ecologistes en clau municipal. La meva missió era difondre el flamant conveni de postcreixement que hem signat entre l’Ajuntament de Girona i l’entitat Research & Degrowth (ICTA-UAB), juntament amb la col·laboració del grup d’investigació LEQUIA (UdG) i de la consultoria internacional d’innovació urbana Dark Matter Labs.

En primer lloc, vaig participar en una taula rodona amb més representants polítics i, en segon lloc, en diverses trobades amb acadèmics, investigadors, així com amb el govern municipal de Pontevedra. En tots els casos, constato que el conveni pioner ha despertat un gran interès i és quelcom que, sincerament, entusiasma. Per a més informació sobre aquesta innovadora col·laboració academicoinstitucional us recomano els articles que en van fer els periodistes Arnau Urgell al diari Nació o Andrés Actis a Climática, després d’oficialitzar-se’n la signatura a finals d’abril. També voldria afegir-hi un fil que vaig fer a X (abans Twitter) intentant-ho resumir i que podeu recuperar en aquest enllaç.

L’objectiu principal d’aquest conveni és compartit i bilateral entre la institució i l’acadèmia i es fonamenta a ajudar a trencar els respectius sostres de vidre de manera recíproca. En primer lloc, el sostre de vidre de l’acadèmia (qualsevol) i el seu món generalment teòric i abstracte, aterrant-ho a la ciutat de Girona i, en segon lloc, el sostre de vidre de la institució (sobretot les administracions municipals) amb el seu univers excessivament inercial i curtterminista. En definitiva, es tracta d’una transferència de coneixement pionera i tan anhelada per la societat actual com necessària, per ajudar a avançar entre els fonaments d’un present i un futur de múltiples crisis.

Amb aquest conveni projectarem la Girona que volem i necessitem, en funció dels reptes climàtics i socioambientals

Aquesta col·laboració no està pensada com a canal de propostes vinculants sobre el present del municipi de Girona, sinó més aviat com a oportunitat de fer estudis, assessoraments i observacions de com ha de ser el futur de Girona segons les futures condicions associades a la crisi climàtica, com també de tots els altres municipis amb característiques similars. El conveni del postcreixement va de projectar la Girona que volem i necessitem, en funció dels reptes climàtics i socioambientals tant locals com globals. Per exemple, d’una banda, es començarà per fer tant trobades amb entitats i associacions com tallers amb escoles i àrees internes de l’Ajuntament. D’altra banda, es faran investigacions acadèmiques sobre les dependències —polítiques, tècniques i legals— al creixement econòmic que té un ajuntament com el de Girona, des de l’anàlisi del seu pressupost, els plans municipals o les ordenances. Sempre amb la idea d’enfocar el futur de la ciutat amb rigor i acreditació científica, escolta activa, visió a llarg termini i acció transversal.

La qüestió del decreixement o del postcreixement genera cada dia més interès arreu del món i, des de Girona, juntament amb els altres tres ens participants, volem posar-hi la nostra empenta per intentar fer-lo avançar a partir d’un aterratge municipal més quotidià. Són diverses les personalitats, entitats o institucions que s’han interessat a conèixer més de prop aquest conveni pioner a l’Estat espanyol —i pràcticament a escala europea— o que de moment ja està servint d’inspiració. Des d’alguns ajuntaments catalans o d’arreu de l’Estat, d’organitzacions i entitats acadèmiques europees o organitzacions internacionals com Greenpeace (i que el 23 de juny passat vam poder tenir a Girona per parlar-ne) n’han mostrat interès i s’han posat en contacte amb nosaltres. Fins i tot, l’actual president de Colòmbia, Gustavo Petro, se’n va fer ressò a través d’una piulada.

Actualment ens trobem posant les bases i brúixoles d’aquesta col·laboració, que anhelem tan transversal com sigui possible i que esperem que doni els seus fruits, tant a mitjà com a llarg termini a la nostra ciutat, a la nostra àrea urbana i també més enllà. Immersos en una fase col·legiada de planificació i de preparació sobre les possibilitats existents, tenim ganes d’aprofitar un fet així de pioner per comprovar que la idea és replicable a altres situacions i municipis, siguin urbans o rurals, més grans o més petits, del litoral o de l’interior. Val a dir que aquest acostament entre l’acadèmia i els municipis és fonamental i que la recerca, la innovació o el progrés seran postcreixentistes o, literalment, no seran. A més, per fer de Girona una ciutat circular (com busca la nova estratègia de ciutat), cal tenir un motor teòric que ens guiï cap al que realment importa en termes materials: disminuir la petjada ecològica i les emissions urbanes, adaptar-nos millor a la crisi climàtica des de les competències municipals i reduir els impactes del metabolisme social del nostre territori.

No vull acabar sense reconèixer que vaig decidir el títol d’aquest article inspirant-me en el flamant llibre de l’estimat i referent Adrián Almazán titulat Decrecimento: del qué al cómo. Propuestas para el Estado español (Icaria Editorial, 2023) i que aprofito per recomanar categòricament ara i aquí.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies