01/04/2021 | 11:27
Perquè creiem en la funció prescriptora dels mitjans, des que CRÍTIC va iniciar el seu camí, cada mes hem enviat als nostres subscriptors i subscriptores un butlletí amb reportatges i articles d’altres mitjans que ens han interessat. Amb el nou any, aquesta newsletter ha patit una transformació radical. Hem reduït el nombre de continguts recomanats (tants com membres té la nostra redacció); però, a canvi, n’hem ampliat el ventall. Ara no solament s’hi poden trobar peces informatives d’altres mitjans: també hi recomanem llibres, música, exposicions, documentals…; senzillament, les coses que a la gent que fem CRÍTIC ens han agradat i inspirat recentment. És per això, perquè ens agraden i ens inspiren, que les volem compartir també al web, passades algunes setmanes. Aquestes són les recomanacions corresponents als mesos de febrer i de gener.
Laia Soldevila recomana un podcast per la memòria
La meva recomanació és per a un petit gran projecte. Tot i que és iniciativa del targarí Miquel Ramon Roig i té com a epicentre la capital de l’Urgell, els protagonistes d’aquest podcast són d’arreu del món. El fil de tot plegat comença fa ben poc, quan dos historiadors aficionats van trobar unes fotografies que havien passat desapercebudes durant 80 anys. A través d’elles, s’hi pot resseguir el pas dels brigadistes internacionals per Tàrrega i comarca, just una zona de rereguarda durant la guerra civil. L’autor de les fotos sembla que fou un fotògraf que pertanyia a la Brigada Abraham Lincoln de la 15a Brigada Internacional. A través de sis capítols que es publicaran tots els dijous de març i el primer d’abril, es desgrana la història dels combatents estrangers que van passar per Ponent per mostrar la seva solidaritat contra el feixisme. La “quinta brigada”, com erròniament l’anomena el cantautor irlandés Christy Moore, que dóna nom al podcast i hi posa la banda sonora.
Jordi de Miguel recomana breus concerts acústics
Veieu la foto d’aquí sobre? És l’escriptori del programa ‘All songs considered’, de la National Public Radio (NPR) dels Estats Units. I també l’escenari que des del 2008 acull els Tiny Desk Concerts, una sèrie de breus concerts acústics (enregistrats en vídeo) ideals per a escoltar el cap de setmana. Si remeneu les seves llistes de youtube hi trobareu primeres espases del món anglosaxó com Wilco, Alicia Keys, Weezer o Adele, però també desenes de grups i cantants desconeguts, com (per a mi) Benjamin Clementine i aquesta corprenedora interpretació, així com músics d’altres latituds, com Natalia Lafourcade o la mallorquina Concha Buika. En fi, tot un món a explorar. Han arribat al miler de concerts! Aprofito l’ocasió per reivindicar una experiència similar que vam tenir a casa nostra i que estava molt bé. Que tornin els concerts privats!
El mes passat va recomanar… la newsletter Sie7e párrafos.
Sergi Picazo recomana un documental sobre biodiversitat
El documental ‘David Attenborough: una vida en nuestro planeta‘ és, bàsicament, la història de com els humans vam cometre la nostra errada més gran: la destrucció dels ecosistemes i la biodiversitat a la Terra en una sola generació. El famós director i veu de documentals de natura, la major part de la seva vida professional a la BBC, David Attenborough, dedica el seu últim treball al canvi climàtic i la fi de la biodiversitat, però no es queda en una visió catastrofista, sinó que proposa solucions en la línia del Green New Deal. La pel·lícula explica com en només la vida de Attenborough, que avui té 93 anys, el planeta ha perdut espècies animals, selves, boscos, glaciars i plantes que havien conviscut amb l’ésser humà desenes de milers d’anys. Pèrdues irremeiables que s’han produït en una sola vida. El docu, amb vocació de ser un film d’entreteniment, a l’abast de tots els públics i amb imatges de natura espectaculars, comença amb un jove Attenborough gravant els primers documentals d’animals a l’Àfrica per a la BBC i acaba mostrant com ell mateix s’adona que el que està fent està destruint més que no pas salvant la natura que tant s’estima.
El mes passat va recomanar… un grapat d‘assajos crítics.
Laura Aznar recomana una investigació de ‘Público’
L’evidència que existeixen vincles entre alguns militars en actiu dins l’exèrcit espanyol i l’extrema dreta cada vegada són més irrefutables. Així ho corrobora aquesta nova exclusiva de Público, que desvela l’existència d’un dossier amb proves gràfiques i documentals sobre la presència de grups neonazis infiltrats en les Forces Armades. Aquesta informació, juntament amb d’altres similars com la que va publicar La Marea, desmenteixen les afirmacions del govern espanyol, segons les quals tots els comandaments d’ideologia franquista estan retirats. De fet, segons assegura Público, feia uns tres mesos que el Ministeri de Defensa disposava d’aquest informe, però no n’havia donat constància.
El mes passat va recomanar… el nou single de Zoo.
Joan Vila i Triadú recomana un assaig feminista
‘L’altra banda de la muntanya‘, de Minna Salami, és la traducció al català de la primera obra d’aquesta escriptora nigeriana-finlandesa i sueca alhora, amb el suggerent subtítol de ‘Com veuries el món si no te l’expliqués un home blanc europeu‘. El llibre va aparèixer en plena pandèmia i l’original en anglès (‘Sensous Knowledge: A Black Feminist Interpretation’) ja s’ha traduït a nombroses llengües. Autora del multipremiat blog ‘MsAfropolitan‘, que connecta el feminisme amb la cultura contemporània des d’una perspectiva africana, Salami hi reflexiona sobre conceptes com ara l’europatriarcat, la identitat, el poder, la bellesa, la negritud, la sororitat o l’empoderament. No es tracta d’un assaig feixuc ple d’academicismes, sinó d’un compendi d’escrits, frescs i imaginatius, desacomplexadament optimistes. El llegireu d’un tirada i entendreu que hi ha una altra manera de veure el món.
El mes passat va recomanar… el documental Advocate.
Roger Palà recomana la sèrie ‘The expanse’
La ciència ficció amb rerefons polític té una llarga tradició que va molt més enllà del ‘1984’ de George Orwell o les faules anarquistes en móns mitològics d’Ursula K. Le Guin. En aquest sentit, una sèrie força recomanable és ‘The Expanse‘ (disponible a Prime). Està basada en la sèrie de novel·les homònimes escrites per James S.A. Corey (pseudònim de dos autors, Daniel Abraham y Ty Franck). S’ambienta en un futur en què la humanitat està en plena colonització del sistema solar, però aquesta expansió no ha suposat, ni molt menys, la desaparició de classes i conflicte social. La sèrie desenvolupa un escenari geopolític en què la Terra i Mart, que ha deixat de ser una colònia per convertir-se en una potència independent i militaritzada, se situen al límit del conflicte bèl·lic per l’explotació dels recursos d’un sistema finit. Mentrestant, els pàries malviuen en condicions precàries en diferents planetoides i roques poc habitables del cinturó d’asteroides, a mig camí entre la resignació i la revolta. Un ‘must’ per tots els amants de la ciència ficció amb contingut social.
El mes passat va recomanar… l’exposició “Aixafem el feixisme“.
