26/02/2022 | 23:42
És tard per evitar la guerra a Ucraïna, però no per fer un periodisme que intenti reduir-ne la intensitat i l’extensió a altres contendents. I tampoc no és tard per intentar que s’acabi, per molt modest que sigui el que fem. Hi ha una cosa que, d’entrada, el periodisme pot fer: contribuir a la mobilització ciutadana contra la guerra.
Per al periodisme és fàcil entrar en una lògica tendent a legitimar la guerra. El fet de presentar-la com si fos Putin l’únic responsable d’haver arribat al punt on som ara alimenta la conflagració. Com si l’augment de la tensió –això sí, que ell finalment ha fet esclatar– només hagués estat cosa seva. Les escalades en els conflictes solen ser cosa de dos. I aquí hi té a veure l’ànim expansionista de l’OTAN –comandada pel Govern dels EUA–, que, en lloc d’emprendre el camí de la dissolució després de la caiguda del mur de Berlín, no ha parat de créixer i amb ella tots els pressupostos militars.
Simplificar nodreix el conflicte
Simplificar el que està passant a “Rússia contra Ucraïna” o “Rússia contra Occident”, i no mostrar o menystenir les protestes a Rússia contra l’acció del seu Govern, nodreix el conflicte. Perquè veure-les permet adonar-se que les guerres no les declaren els països, ni la gent, sinó uns dirigents polítics concrets, tot i que les víctimes són, de moment, civils ucraïnesos i soldats de l’un i de l’altre exèrcit. Fins i tot, el soldat que no mor –també el rus– n’és víctima des del moment en què prem un gallet.
S’acosta més a un escenari procliu a l’extensió del desastre, el fet d’acceptar amb naturalitat que hi ha tropes espanyoles disposades a entrar en combat, que no pas visibilitzar el rebuig social al conflicte bèl·lic i fer créixer la consciència ciutadana dels perills que comporta.
Parlar només del retorn de la diplomàcia o de les negociacions com a via per iniciar la desescalada, posa menys obstacles als governs a l’hora de sumar-se a una eventual represàlia militar. En canvi, pot ser més efectiu deixar veure i emfasitzar que és la força de les persones que reaccionen amb criteris d’amor a la vida i no d’altres interessos, el que pot fer que l’actuació dels governants canviï de rumb.
A la rereguarda hi ha molta feina a fer
El fet d’ignorar o minimitzar no només l’estat d’ànim de la població, sinó també no ajudar-la a sortir al carrer i a fer-se sentir per tots els mitjans a l’abast, facilita que els governs actuïn d’acord amb les preferències atlantistes dels dirigents dels EUA. Si bé cal comprendre totes les dimensions del conflicte i, per tant, també mostrar, allí on n’hi ha, l’estat d’ànim de qui és partidari d’agafar les armes, hipervisualitzar aquesta opció afegeix llenya a l’incendi.
És més que lloable la feina dels i les periodistes que expliquen què passa sobre el terreny i mostren l’horror de la guerra. És una feina en el front militar inestimable. Tot i això, a la rereguarda hi ha molta feina a fer perquè no se subministri més combustible per al foc, sinó més ingredients per a la pau. Sabem que sovint el periodisme no ha servit de gaire, fins i tot a vegades ho ha espatllat encara més, però està en les nostres mans empènyer en l’una direcció o l’altra.
